Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

  • Càmping La Ballena Alegre

Memòria

El camping está formado por un conjunto de instalaciones diseminadas en la pineda litoral del Delta del Llobregat, un paisaje completamente llano entre la carretera y la playa de Viladecans. Durante los años 30, este litoral constituía el emplazamiento de la futura Ciutat de Repós i de Vacances del GATCPAC y Le Corbusier. El programa se divide en dos partes que corresponden a dos fincas separadas, pero conectadas entre sí. El criterio más importante ha sido el de concebir el camping como si fuera una pequeña ciudad de viviendas efímeras con una serie de núcleos edificados que organizan territorialmente la actividad de los campistas: un núcleo de entrada, otro núcleo junto al mar, otros dos núcleos secundarios a media profundidad, y otro núcleo más compacto situado en la segunda finca. También se han construido unas duchas inmediatas a la playa, desarrolladas a partir de una propuesta anterior del arquitecto Ramon Tort. La mayor parte de los pabellones tiene un diseño singular, en función de sus propias características morfológicas, y están unificados por los materiales de construcción. Actualmente la instalación ha dejado de funcionar al estar afectada por la ampliación del Aeropuerto de El Prat de Llobregat.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa