Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Edifici aïllat que prové de la reforma d'una masia. Està compost de planta baixa, pis i golfes. Les façanes són planes, de composició simètrica. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants, amb un potent ràfec, i barbacana coronada per una interessant reixa.

És obra reformada per M. J. Raspall, realitzada el 1908, i pertany a la seva etapa modernista. Si no fos pel joc barroc de ceràmica i maó i el to càlid que té el conjunt, seria aquesta l'obra raspalliana més propera a la sèrie popularista blanca de Puig i Cadafalch.

Can Xammar de Dalt fou primerament un mas petit que a través de les generacions augmentà les seves propietats fins arribar a posseir un gran patrimoni. Al segle XV la propietat del Mas comprenia totes les terres de la part alta de l'Ametlla, des del Serrat de l'Ocata fins el mas Antoja i des del Mas Bosquets fins al Mas Forns. Aquest gran patrimoni va conferir a la família Xammar una gran categoria social. Fins al començament del nostre segle, la casa dels Xammar fou una típica masia orientada a migdia amb una teulada a dues vessants, planta baixa, pis i golfes. A la façana hi havia una porta adovellada i uns finestrals gòtics. Damunt del portal hi havia una pedra que indicava l'any 1643. La Masia havia estat ampliada i millorada.

L'any 1906 tota la propietat fou venuda al senyor Joan Millet. El nou propietari modificà l'estructura exterior del mas. Al seu interior, el mas sofrí poques modificacions i en general es conservaren els compartiments i les estances que tenia. L'any 1910 Joan Millet devia vendre el mas a J. Sindreu.

La reforma del Mas Xammar de Dalt fou molt comentada i criticada a la seva època per la gent de l'Ametlla, que no ho va veure amb bons ulls.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa.
Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l'any 1643 fou objecte d'una important reforma. Tanmateix l'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l'any 1908.
La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L'interior segueix l'estructura d'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat.

L'any 1908 Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. És destacable la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes.

Infraestructures agràries:
- La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació