Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Edifici aïllat que prové de la reforma d'una masia. Està compost de planta baixa, pis i golfes. Les façanes són planes, de composició simètrica. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants, amb un potent ràfec, i barbacana coronada per una interessant reixa. És obra reformada per M. J. Raspall, realitzada el 1908, i pertany a la seva etapa modernista. Si no fos pel joc barroc de ceràmica i maó i el to càlid que té el conjunt, seria aquesta l'obra raspalliana més propera a la sèrie popularista blanca de Puig i Cadafalch. Can Xammar de Dalt fou primerament un mas petit que a través de les generacions augmentà les seves propietats fins arribar a posseir un gran patrimoni. Al segle XV la propietat del Mas comprenia totes les terres de la part alta de l'Ametlla, des del Serrat de l'Ocata fins el mas Antoja i des del Mas Bosquets fins al Mas Forns. Aquest gran patrimoni va conferir a la família Xammar una gran categoria social. Fins al començament del nostre segle, la casa dels Xammar fou una típica masia orientada a migdia amb una teulada a dues vessants, planta baixa, pis i golfes. A la façana hi havia una porta adovellada i uns finestrals gòtics. Damunt del portal hi havia una pedra que indicava l'any 1643. La Masia havia estat ampliada i millorada. L'any 1906 tota la propietat fou venuda al senyor Joan Millet. El nou propietari modificà l'estructura exterior del mas. Al seu interior, el mas sofrí poques modificacions i en general es conservaren els compartiments i les estances que tenia. L'any 1910 Joan Millet devia vendre el mas a J. Sindreu. La reforma del Mas Xammar de Dalt fou molt comentada i criticada a la seva època per la gent de l'Ametlla, que no ho va veure amb bons ulls.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa. Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l'any 1643 fou objecte d'una important reforma. Tanmateix l'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l'any 1908. La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L'interior segueix l'estructura d'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat. L'any 1908 Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. És destacable la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes. Infraestructures agràries: - La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.

Fuente: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación