Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

Memòria

Per a la realització del projecte del CAP s'han utilitzat les directrius de diseny i programa funcional del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya. L'edifici es desenvolupa en una sola planta, per evitar barreres arquitectòniques, sense recórrer a elements mecànics d’elevació. S’accedeix des del Carrer de Gelida (única via urbanitzada des d’una petita plaça comú al CAP i al grup escolar contigu). Mitjançant una lleugera rampa que salva un desnivell de 50cm, s'arriba a la porta principal, en façana sud. L'entrada de personal i mercaderies es situa en la façana oposada, on també es preveu un petit aparcament per al personal. L'edifici es projecta de manera que les dependències d'ús públic disposin de la millor orientació. Així, les àrees assistencials estan situades a sud-est, reservant la zona nord per als serveis. S'ha pretès que la llum natural arribi a totes les parts de l'edifici, de manera que la utilització de l'energia elèctrica sigui mínima durant el dia. El terreny en què està construït el CAP és rectangular i el seu costat major és perpendicular al carrer que dóna accés. És una construcció introvertida que es desenvolupa al voltant de dos patis interiors que el fan certament independent de l'entorn indiferent que l'envolta. El pati més proper a l'entrada del públic és un rectangle allargassat, al voltant del qual es situa el vestíbul amb la recepció i l'entrada a l'aula sanitària, les sales d'espera, els corredors de consultes mèdiques i de consultes socials. El seu paviment és de totxo col·locat a sardinell, amb juntes en les que creix la gespa i on s'hi ha plantat un cirerer. El segon pati il·lumina les àrees del personal sanitari, del metge de guàrdia, els menjadors i les instal·lacions. El paviment d'aquest pati és de fusta flotant sobre el qual es recolzen testos amb begònies. Els sistemes constructius són tradicionals i amb materials senzills, d'escassa complicació tècnica, adequant el material a la funció que ha d'assolir. Ha estat important, a l'hora d’escollir els materials, la bona acceptació d'aquests al pas del temps, per evitar grans pèrdues de manteniment en el futur. El totxo és el material de revestiment exterior amb el que es construeixen, també, les gelosies de seguretat, que il·luminen totes les dependències que es desenvolupen en façana. El paviment interior de l'edifici és de terratzo. En les zones públiques s’ha col·locat un sòcol d’1.3m amb laminat plàstic. La fusteria exterior és d'alumini lacat. S'ha projectat una instal·lació d’aire acondicionat de fred i calor, situada en la coberta de l'edifici. Des del centre productor energètic es distribueix l’aire mitjançant conductes que van pel cel ras a les diferents àrees de l’edifici.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Autors

Sobre el mapa