Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

  • CAP Sant Sadurní d'Anoia

Memoria

Per a la realització del projecte del CAP s'han utilitzat les directrius de diseny i programa funcional del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya. L'edifici es desenvolupa en una sola planta, per evitar barreres arquitectòniques, sense recórrer a elements mecànics d’elevació. S’accedeix des del Carrer de Gelida (única via urbanitzada des d’una petita plaça comú al CAP i al grup escolar contigu). Mitjançant una lleugera rampa que salva un desnivell de 50cm, s'arriba a la porta principal, en façana sud. L'entrada de personal i mercaderies es situa en la façana oposada, on també es preveu un petit aparcament per al personal. L'edifici es projecta de manera que les dependències d'ús públic disposin de la millor orientació. Així, les àrees assistencials estan situades a sud-est, reservant la zona nord per als serveis. S'ha pretès que la llum natural arribi a totes les parts de l'edifici, de manera que la utilització de l'energia elèctrica sigui mínima durant el dia. El terreny en què està construït el CAP és rectangular i el seu costat major és perpendicular al carrer que dóna accés. És una construcció introvertida que es desenvolupa al voltant de dos patis interiors que el fan certament independent de l'entorn indiferent que l'envolta. El pati més proper a l'entrada del públic és un rectangle allargassat, al voltant del qual es situa el vestíbul amb la recepció i l'entrada a l'aula sanitària, les sales d'espera, els corredors de consultes mèdiques i de consultes socials. El seu paviment és de totxo col·locat a sardinell, amb juntes en les que creix la gespa i on s'hi ha plantat un cirerer. El segon pati il·lumina les àrees del personal sanitari, del metge de guàrdia, els menjadors i les instal·lacions. El paviment d'aquest pati és de fusta flotant sobre el qual es recolzen testos amb begònies. Els sistemes constructius són tradicionals i amb materials senzills, d'escassa complicació tècnica, adequant el material a la funció que ha d'assolir. Ha estat important, a l'hora d’escollir els materials, la bona acceptació d'aquests al pas del temps, per evitar grans pèrdues de manteniment en el futur. El totxo és el material de revestiment exterior amb el que es construeixen, també, les gelosies de seguretat, que il·luminen totes les dependències que es desenvolupen en façana. El paviment interior de l'edifici és de terratzo. En les zones públiques s’ha col·locat un sòcol d’1.3m amb laminat plàstic. La fusteria exterior és d'alumini lacat. S'ha projectat una instal·lació d’aire acondicionat de fred i calor, situada en la coberta de l'edifici. Des del centre productor energètic es distribueix l’aire mitjançant conductes que van pel cel ras a les diferents àrees de l’edifici.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Autores

Sobre el Mapa