Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El Turó de la Rovira s’inclou dins els darrers contraforts de la Serralada Litoral abans del canvi de pendent que conforma el Pla de Barcelona, formant part litològicament del massís de Collserola i representant-ne el seu darrer contrafort abans de la plana de la ciutat. Aquesta formació geològica comprèn un seguit de turons d’alçades compreses entre els 180 i els 260 metres sobre el nivell del mar que emergeixen del teixit urbà i en constitueixen un dels seus més amples i extraordinaris miradors.
El cim on s’ubica el projecte ha viscut diverses etapes d’urbanització que comencen a principis del s.XX amb la construcció de diverses cases d’estiueig de famílies benestants de Barcelona. Durant la guerra civil i degut a la seva situació estratègica sobre la ciutat s’hi construeixen les bateries antiaèries i les instal·lacions militars corresponents. Acabada la guerra la ciutat ha de fer front a una forta onada d’immigració que afavoreix l’aparició d’un assentament basat en l’auto-construcció i el barraquisme. No és fins el 2010 que es recupera l’espai del cim per al seu ús col·lectiu amb una intervenció que fa visible la densa història del lloc incloent tots els seus estrats.
Actualment la ciutat de Barcelona està treballant per reincorporar l’àrea del turó de la Rovira a la trama urbana imaginant nous itineraris que el recorrin i l’uneixin peatonalment a algunes de les fites urbanes més significades de la urbs com el Parc Güell, l’Hospital de Sant Pau o la Sagrada Família. Aquesta operació requereix d’una intervenció per millorar els accessos que condueixen al mirador de les antigues bateries travessant el petit nucli habitat de Marià Lavèrnia.
El projecte es proposa operar bàsicament mitjançant la modificació de la topografia. Es contempla al mateix temps la necessària condició d’accés rodat, i per tant de trànsit a través d’una rampa, i la voluntat de disposar de petites zones de repòs generadores de noves activitats a l’aire lliure, plans horitzontals successius que permetin l’apropiació oberta de l’espai públic per part de les persones. Aquestes placetes d’estada s’esglaonen al llarg del carrer existent cercant preservar i emfatitzar el caràcter domèstic que és i ha estat part intrínseca de la història del lloc.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Carrer Plaça
Bosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla
El Turó de la Rovira s’inclou dins els darrers contraforts de la Serralada Litoral abans del canvi de pendent que conforma el Pla de Barcelona, formant part litològicament del massís de Collserola i representant-ne el seu darrer contrafort abans de la plana de la ciutat. Aquesta formació geològica comprèn un seguit de turons d’alçades compreses entre els 180 i els 260 metres sobre el nivell del mar que emergeixen del teixit urbà i en constitueixen un dels seus més amples i extraordinaris miradors. El cim on s’ubica el projecte ha viscut diverses etapes d’urbanització que comencen a principis del s.XX amb la construcció de diverses cases d’estiueig de famílies benestants de Barcelona. Durant la guerra civil i degut a la seva situació estratègica sobre la ciutat s’hi construeixen les bateries antiaèries i les instal·lacions militars corresponents. Acabada la guerra la ciutat ha de fer front a una forta onada d’immigració que afavoreix l’aparició d’un assentament basat en l’auto-construcció i el barraquisme. No és fins el 2010 que es recupera l’espai del cim per al seu ús col·lectiu amb una intervenció que fa visible la densa història del lloc incloent tots els seus estrats. Actualment la ciutat de Barcelona està treballant per reincorporar l’àrea del turó de la Rovira a la trama urbana imaginant nous itineraris que el recorrin i l’uneixin peatonalment a algunes de les fites urbanes més significades de la urbs com el Parc Güell, l’Hospital de Sant Pau o la Sagrada Família. Aquesta operació requereix d’una intervenció per millorar els accessos que condueixen al mirador de les antigues bateries travessant el petit nucli habitat de Marià Lavèrnia. El projecte es proposa operar bàsicament mitjançant la modificació de la topografia. Es contempla al mateix temps la necessària condició d’accés rodat, i per tant de trànsit a través d’una rampa, i la voluntat de disposar de petites zones de repòs generadores de noves activitats a l’aire lliure, plans horitzontals successius que permetin l’apropiació oberta de l’espai públic per part de les persones. Aquestes placetes d’estada s’esglaonen al llarg del carrer existent cercant preservar i emfatitzar el caràcter domèstic que és i ha estat part intrínseca de la història del lloc. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Ciutat i PaisatgeCarrer PlaçaBosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla
Premi FAD
Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Ciutat i PaisatgeCarrer PlaçaBosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla
Audiovisual
-
1:40
Finalista Ciutat i Paisatge FAD 2018 - Calle Plaza