En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
La casa Amàlia Soler és un habitatge entre mitgeres fent cantonada, destinat originalment a habitatge i adaptat a usos comercials, públics i socials.
L'edifici és de planta quadrangular i es compon de planta baixa, entresòl, planta pis i golfes sota coberta a tres vessants. L'immoble consta de quatre crugies paral·leles al carrer de la cort i una al carrer de Santa Maria. L'escala és de quatre trams centrals i el celobert es troba adossat a la caixa d'escala. També hi ha unes escales secundàries que donen accés a la planta entresòl des de la planta baixa. Existeix un cos secundari amb terrat accessible des de la planta principal.
Les parets de càrrega són de pedra, paredat comú i totxo. Els forjats són de bigues de fusta i revoltó de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana.
Les façanes són simètriques i es componen segons 5 eixos verticals. La planta baixa té portals amb llinda, alguns transformats en finestres. La porta principal és al carrer Santa Maria. A l'entresòl hi ha balcons ampitadors. A la planta principal hi ha un balcó fent cantonada de 2 obertures i balcons simples a la resta. A les golfes hi ha finestres geminades amb llinda. El parament de la façana presenta bandes horitzontals fins a sota els balcons principals, i cantonera simulada. El coronament de l'edifici és una cornisa i barana amb gelosia.
L'habitatge està situat dins del nucli històric i monumental de Vilafranca. Al llarg del temps ha anat perdent la seva funció inicial. Posteriorment allotjà botigues i serveis diversos (dependències de l'Ajuntament, escola, Servei Municipal d'Aigües, Vilafranquesa de Gas, S.A., etc.). Acull la seu de la Fundació Amàlia Soler.