Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Edifici entre mitgeres situat al nucli urbà dels Monjos, a peu de l'antiga carretera N-340. Es tracta d'una construcció de planta rectangular destinada a habitatges, amb locals d'ús comercial a la planta baixa i un jardí a la part posterior. Té planta baixa, dos pisos i coberta de dos aiguavessos amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta cinc eixos de composició vertical constituïts per obertures de diverses tipologies. A la planta baixa hi ha quatre portes d'arc de mig punt, així com dues finestres verticals pràcticament unides d'arc de mig punt. Totes elles tenen un emmarcament senzill, i la part superior està resseguida per una motllura contínua que recorre tota la planta horitzontalment. Al pis superior s'obren cinc finestres d'arc ogival amb ampit i un emmarcament parcial consistent en una línia continua que ressegueix la part superior de les obertures al llarg de tota la façana. Les obertures dels dos extrems de la façana donen a balcons individuals de base semicirculars amb baranes de ferro forjat. Al primer pis i situades de manera simètrica respecte a les del pis inferior, hi ha cinc obertures rectangulars molt senzilles amb ampit i sense emmarcament. Aquelles dels extrems s'obren a balcons individuals de base rectangular amb els vèrtexs arrodonits i baranes de ferro forjat. Les obertures centrals del primer i segon pis formen una tribuna vertical oberta sostinguda per pilars. Remata la façana principal una falsa coberta de teula i un ràfec sostingut per cabirons de fusta. La façana posterior també presenta una composició simètrica. El parament de l'immoble és arrebossat i pintat, tot i que la planta baixa presenta un gran sòcol encoixinat. La composició arquitectònica de la façana de la Casa Bolet és imbuïda pel llenguatge propi del modernisme, tot i que depurat per l'estètica noucentista. Es tracta d'un llenguatge propi d'aquells arquitectes que, com Santiago Güell, van projectar les seves obres a finals del segle XIX i principis del XX, en plena efervescència del moviment modernista. L'edifici va ser bastit el 1925, d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Santiago Güell i Grau i presentat el 12 de gener a l'ajuntament per a la seva aprovació.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Edifici noucentista amb elements clars del modernisme goticitzant. Es compon de planta baixa i dos pisos. La façana és perfectament simètrica a partir d'un cos sobresortint central, el qual està sustentat per columnes que s'aprofiten per ubicar dos balcons, al primer i segon pis. La planta baixa destaca per tenir les obertures fetes amb arcs de mig punt, mentre que al primer pis les obertures són amb arc apuntat. Als extrems hi ha dos balcons semicirculars. El pis superior presenta obertures quadrades sense arcs ni decoració. A la part superior hi ha una sèrie de mènsules senzilles, als extrems hi ha dos elements amb obertures d'espitlleres que sobresurten del cos principal. Per rematar la façana hi ha una teuladeta decorada amb una bola de formigó decorada amb motius vegetals.

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació