Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Obres (26)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (26)

  1. Casa Torrents i Miret

    Santiago Güell i Grau

    L'edifici fa cantonada entre el carrer de la Muralla dels Vellets i la Plaça del Vall del Castell. Es compon de dos cossos, un de planta baixa, dos pisos i cambra d'aire sota coberta de teula àrab, i un altre de planta baixa sota terrat. El conjunt respon a les característiques formals de l'eclecticisme. La Casa Torrent i Miret, construïda per iniciativa de Josep Torrent i Miret, data en una primera etapa de 1870, any en què es va fer el cos inicial de planta baixa i dos pisos. L'any 1899 es presentà un projecte de reforma d'aquesta part i de construcció del cos de planta baixa i terrat, projecte que es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. La realització de l'obra fou dirigida per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
  2. Casa Figueres Sabater

    Miquel Elias i Güell, Santiago Güell i Grau

    Conjunt format per dos cossos diferenciats formalment, la façana que s'obre a la Plaça de l'Estació i que presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues vessants i és una casa entre mitgeres i respon a les característiques del llenguatge eclèctic. La construcció del carrer de Miser Rufet, annexa a la primera, està formada per planta baixa i un pis, amb terrat superior. L'element més remarcable de la façana és la gran tribuna amb ornamentacions florals i escut de les tres torres. Aquesta part de l'obra s'inscriu dins de l'estètica modernista. La Casa Torres va ser construïda l'any 1873, en la zona d'eixample iniciat el 1865 al voltant de l'estació. El 1901 es va afegir la part del carrer de Miser Rufet.
  3. Casa Vicenç Mestres

    Santiago Güell i Grau

    Casa Vicenç Mestres

    Edifici entre mitgeres, de quatre crugies. Està format per planta baixa i un pis, amb coberta de teula àrab, a dues vessants. Hi ha una galeria posterior i pati. Les portes presenten arc trilobats. Hi ha balustres de morter armat i utilització de maó. El llenguatge arquitectònic respon a les característiques del modernisme (emprat d'una manera austera). L'habitatge es troba situat a la zona d'eixample formada als costats de la carretera de Sant Martí de Sarroca, BV-2121, inaugurada el 1881. És una zona interessant pel que fa a l'arquitectura eclèctica i modernista.
  4. Casa Vidal i Folquet

    Santiago Güell i Grau

    La Casa Moliner, que ocupa un extrem sencer d'illa, fa cantonada amb els carrers del Raval de la Font i el de Sant Sebastià. Presenta tres cares a l'exterior i la quarta fa de mitgera. Consta de planta baixa, entresòl i dos pisos. Té una torratxa circular amb merlets i que fa xamfrà, de planta baixa i tres pisos. Hi ha cobertes de teula àrab i terrats. Les característiques formals de l'obra es troben dins del llenguatge eclèctic. L'any 1896 Santiago Güell va fer el projecte de reforma de la façana.
  5. Casa Trabal i Tauler

    Santiago Güell i Grau

    Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb pati posterior i amb façanes a la plaça i al passatge. És un habitatge unifamiliar en els seus orígens, adaptat en part a usos socials. L'immoble és de planta rectangular i es compon de planta semisoterrani, entresòl, dues plantes pis i golfa. La coberta és en part a dos vessants i en part plana. Consta de quatre crugies perpendiculars a façana separades dues a dues per un mur de càrrega. L'escala principal és de quatre trams i està adossada a la mitgera. En el vestíbul trobem dos arcs rebaixats i columna central. Hi ha una galeria posterior coberta que configura la façana que dóna al pati. Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo. El forjat és de bigues de fusta i revoltó de rajola. Al semisoterrani hi ha voltes rebaixades de rajola. La coberta és de teula àrab amb estructura de bigues i llates de fusta i rajola. L'escala és de volta a la catalana. La façana principal és simètrica i es compon a partir de quatre eixos verticals que es corresponen a les quatre crugies. La planta baixa presenta quatre portals d'arc rebaixat. La primera planta té dos balcons correguts de dues obertures amb llinda cada un, coronades amb trencaaigües. Al segon pis hi ha quatre balcons d'una obertura coronada amb cornisa. El coronament de l'immoble es compon de cornisa i barana de balustres plans. La façana posterior es compon segons sis eixos verticals amb obertures d'arc rebaixat a la planta semisoterrani i entresòl i amb galeries amb llinda les plantes superiors.
  6. Convent i Capella de les Germanes de la Vetlla

    Santiago Güell i Grau

    Conjunt format per la casa residència de les monges, la capella i una nova construcció, amb jardí davanter. La casa té planta baixa, un pis i golfes. La façana, de composició simètrica, presenta com a element remarcable l'arc conopial de la porta del balcó, amb ornamentació floral. La coberta és de teulada amb teula àrab i terrat. La capella, d'una sola nau i de reduïdes dimensions, presenta la utilització del maó vist com a característica fonamental. La coberta és a dues aigües i amb espadanya. Presenta combinació de diversos llenguatges arquitectònics. Predominen el neogoticisme i el modernisme. El Convent de les Germanes de la Vetlla data del 1899. El projecte, signat per l'arquitecte Santiago Güell i Grau conservat a l'arxiu municipal de Vilafranca, va ser presentat el di a27 de maig i aprovat el 28 de juny. La construcció nova data dels anys 1974, 1975 i 1976 i es va fer d'acord amb el projecte de Josep M. Rovira i Gimeno.
  7. Panteó Família Via Oliveras

    Santiago Güell i Grau

    Panteó Família Via Oliveras

    Panteó de planta de creu llatina que acaba els seus vuit angles amb contraforts; la coberta és a dues aigües d'escames de ceràmica vidrada a cada braç. A la façana principal, la porta és una reixa de ferro forjat i trencaaigües ornamental, al damunt del qual hi ha la representació dels àngels pujant al cel. El coronament és amb arqueries cegues perimetrals, esglaonament i creu. Les façanes laterals amb el mateix coronament. A la façana posterior hi ha una finestra de mig punt de vidres emplomats. L'interior és cobert amb voltes per aresta, amb nínxols laterals i dos baixos relleus de marbre amb escenes de la vida de Jesús; fons amb altar, parets esgrafiades i Sant Crist de marbre.
  8. Magatzem de Magí Figueres i Galofré

    Santiago Güell i Grau

    Magatzem entre mitgeres de tres crugies. Té planta baixa i terrat a la part superior. És de composició simètrica (repeteix tres vegades el mòdul). Les seves característiques formals l'insereixen en la tipologia de l'estil modernista, que juntament amb l'eclecticisme constitueix el llenguatge predominant en aquest interessant recorregut. Actualment només en conserva la façana, ja que s'ha aixecat un bloc de pisos a sobre seu. Aquests magatzems de Magí Figueres i Galofré (també coneguts per Cal Figueras de Manlleu) daten de l'any 1904. Van ser projectats per l'arquitecte Santiago Güell i presentats el 10 de març a l'Ajuntament, que els va aprovar el primer de juny. Constitueix la primera obra d'aquest arquitecte amb característiques modernistes. Es troba situat en la zona d'eixample format als costats de la carretera de Sant Martí Sarroca, inaugurada el 1881. Actualment s'ha aixecat un edifici d'habitatges sobre els magatzems, que s'han convertit en espais comercials. Només s'ha conservat la façana dels antics magatzems.
  9. Casa Guasch i Estalella

    Santiago Güell i Grau

    Casa Guasch i Estalella

    Edifici entre mitgeres i de dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos amb terrat. La façana presenta una composició simètrica. Al pis principal hi ha un balcó corregut amb dos obertures, al pis superior s'obren tres ulls de bou i l'acabament es fa amb una cornisa ondulada. Es tracta d'una de les obres més representatives del modernisme de Santiago Güell, tan per l'estructura com per l'ornamentació (motllures, baranes, orles, etc.). La Farmàcia Guasch va ser encarregada per Josep Guasch i Estalella a l'arquitecte Santiago Güell i Grau el 1905. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca, data del 15 d'abril i va ser aprovat el 10 de maig.
  10. Casa Artur Inglada

    Santiago Güell i Grau

    Casa Artur Inglada

    Edifici entre mitgeres, que consta de soterrani, planta baixa, un pis i golfes (amb adaptació d'un petit pis per al servei), i terrat accessible per un cos elevat de coberta d'escames vidriades. La façana, de composició asimètrica, presenta a la planta baixa la porta d'accés i una doble finestra. Al primer pis hi ha un balcó amb dues obertures (una senzilla i una doble). Al pis superior, les golfes, hi ha tres ulls de bou sota ràfec amb rajoles vidriades, barana de ferro al coronament i un cos més elevat a l'extrem, amb una obertura i coberta de rajoles vidriades. Totes les obertures tenen motllurats. És una de les obres més interessants del modernisme vilafranquí. La casa Artur Inglada va ser projectada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
  11. Casa Claramunt

    Santiago Güell i Grau

    Casa Claramunt

    Edifici entre mitgeres, d'una crugia, format per planta baixa, entresòl, dos pisos, golfes i terrat. La composició de la façana és simètrica, llevat de la planta baixa que presenta dues portes de diferent amplària. La construcció s'inscriu dins del llenguatge modernista malgrat la simplicitat de les seves formes, fonamentalment pel motllurat que envolta les seves obertures i pel disseny de la cornisa que corona l'edifici. L'obra presenta relacions formals amb altres realitzades pel mateix arquitecte a Vilafranca, en especial amb la Casa Ramona Quer (1906) del carrer dels Consellers nº6. La Casa Claramunt es troba situada en el nucli històric i monumental de Vilafranca, on contribueix a la introducció de la poètica modernista. El projecte, data del 7 de març de 1905 i fou aprovat el 16 de març del mateix any per l'Ajuntament, que el conserva al seu arxiu. La construcció de l'edifici fou encarregada a l'arquitecte Santiago Güell i Grau per Maria Claramunt i Feliu.
  12. Casa Batlle i Planas

    Santiago Güell i Grau

    Edifici entre mitgeres de planta rectangular format per un doble cos. El primer consta de planta baixa, dos pisos i golfes i coberta de teula àrab a dues aigües. A la planta baixa hi ha dos portals laterals d'arc de mig punt i una finestra central; al primer pis un balcó corregut de ferro fos ocupa l'ample de la façana, amb tres obertures d'arc de mig punt amb alquivoltes; i a les golfes hi ha sis obertures rectangulars. La façana està rematada per un ràfec de fusta. El segon cos té planta baixa, pis i coberta de terrat. El pis principal està ocupat per una tribuna sustentada per carteles que combina ferro, ceràmica vidriada i vidres de colors. El coronament és esglaonat, amb una barana de ferro a la part central. La construcció de la Casa Batlle data de l'any 1908. Josep Batlle i Planas va encarregar el projecte a l'arquitecte Santiago Güell i Grau. Va ser presentat el 27 de març del 1908, i es va aprovar el 8 d'abril del mateix any. Aquest projecte es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
  13. Casa Torres i Casals

    Santiago Güell i Grau

    Casa Torres i Casals

    Edifici entre mitgeres i de dues crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i terrats a dos nivells (una de les crugies s'eleva més perquè té un pis de golfes). La tribuna presenta un interessant treball en ferro, aplacats de ceràmica i vidre imprès. És una de les obres més representatives del modernisme vilafranquí i presenta una connexió formal amb altres obres de l'arquitecte Santiago Güell. És un dels edificis que conformen la imatge de la Rambla. La casa Torres i Casals va ser realitzada per l'arquitecte Santiago Güell i Grau.
  14. Casa Elias Valero

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu, Santiago Güell i Grau

    Casa Elias Valero

    Casa torre que ocupa un extrem sencer d'illa, amb tres cares al carrer i la quarta que fa de mitgera. Té planta baixa i dos pisos. A la cantonada de la rambla amb la Plaça de Llorens i Barba s'eleva una torre de planta baixa i tres pisos, amb coberta de pavelló, que conforma en part la imatge de la rambla. És interessant la galeria lateral amb terrat. La composició asimètrica de les façanes combina elements de diversos estils: finestres "revival", motllures modernistes, balustrades noucentistes, etc. i que insereixen l'obra en el corrent eclèctic de principis de segle. El projecte de la Casa Elias Valero està compartit pels arquitectes Santiago Güell i M. Coquisllat. Els plans d'obra van ser presentats el 19 de juliol de 1910. Des de 1985 és la seu del Fòrum Berger Balaguer.
  15. Mercat de Gallines i Menuts

    Santiago Güell i Grau

    Edifici públic d'una sola nau i entre mitgeres. Fa cantonada amb el carrer de la Muralla dels Vellets. Té coberta de teula àrab, de pavelló amb llanterna. Als xamfrans hi ha els dos accessos, amb esglaons. Els murs estan ordenats per bandes horitzontals i verticals de maó vist, material utilitzat també a les llindes de portes i finestres. El projecte del Mercat de Gallines i Menuts, realitzat per l'arquitecte Santiago Güell, va ser presentat el 25 de setembre de 1911. El 1912 va fer-se la subhasta per a l'edificació i el desembre del 1913 va inaugurar-se oficialment. Acull l'Arxiu i la Casa-Museu de la Festa Major de Vilafranca.
  16. Casa Lluís Mestres

    Santiago Güell i Grau

    Edifici entre mitgeres de tres crugies. Té planta baixa i dos pisos sota terrat amb torratxa, i un jardí posterior. La façana presenta com a elements remarcables la porta d'accés, els balcons i la balconada correguda de baranes amb ornamentació naturalista, les motllures i el coronament amb barana de terrat i capcer ornamentat. La decoració de la façana es completa amb simulació d'encoixinats. La construcció s'inscriu dintre de l'estètica del Modernisme. Aquesta és una de les obres més remarcables del modernisme a Sant Sadurní. El projecte de Santiago Güell, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del 10 de febrer de 1909 i va ser aprovat el 10 de juny del mateix any. L'obra es realitzà entre els anys 1910-1912. Sembla possible que l'edifici fos el resultat de la reforma d'una construcció anterior. La Casa Mestres se situa en una dels eixos de l'eixample vuitcentista de Sant Sadurní, centrat al carrer del Raval, sector que actualment es veu afectat per un procés de terciarització.
  17. Casa Galtés i Mainé

    Santiago Güell i Grau

    Casa Galtés i Mainé

    Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, al cos central, amb dos cossos laterals de planta baixa adossats a cada mitgera. Façana principal composada d'un cos central asimètric i de dos cossos laterals. Obertures adintellades a la planta baixa: porta d'accés i balcó lateral d'una obertura. A la planta pis, hi ha una balconada amb barana de ferro forjat amb quatre obertures. El cos lateral dret té una obertura adintellada i una pèrgola superior de tres arcades rebaixades. El cos lateral esquerre té una obertura cega i tres finestres superiors d'arc rebaixat. Les obertures tenen trencaaigües i motllures senzilles. Destaquen els motius ornamentals florals al coronament, en els capitells de la pèrgola, garlandes i d'altres. A la planta baixa hi ha dependències comercials i de magatzem. L'any 1912 es va presentar el projecte de Santiago Güell i Grau, per reformar la façana de la casa d'Antoni Galtés i Mainé.
  18. Casa Pelegrí Güell

    Santiago Güell i Grau

    Casa entre mitgeres i de tres crugies. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Cal destacar la porta d'accés d'arc carpanell, així com el vestíbul. Ha patit successives reformes i ampliacions, durant el segle XIX, que han fet variar el seu aspecte inicial. La mostra més remarcable de les quals és la tribuna en angle amb terrat superior situada en un dels costats. L'interès fonamental d'aquesta obra és el seu valor tipològic. L'any 1913 l'arquitecte Santiago Güell realitzà diverses remodelacions a la planta principal i les obres d'ampliació de la tribuna lateral.
  19. Casa Amiguet

    Santiago Güell i Grau

    Edifici de quatre crugies, separat de la resta del carrer per dos petits passatges. Consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és de teula àrab. La casa presenta un llenguatge predominantment clàssic. S'inscriu en el corrent de l'eclecticisme. La data de construcció és del 1868. El 1915 es va fer un projecte de restauració de la façana i de reforma de les finestres, presentat a l'Ajuntament el 27 de setembre i aprovat el 7 d'octubre. Aquest projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca, és obra de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. Acull la seu de l'arxiu del Centre de Documentació VINSEUM (CDV), el servei d'informació de VINSEUM Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.
  20. Asil Inglada Via

    Santiago Güell i Grau

    Asil Inglada Via

    Edifici entre mitgeres de grans dimensions. Consta de planta baixa i dos pisos sota coberta de teula àrab i terrat. Té galeries i pati posterior que enllaça amb una construcció recent. La façana, de composició equilibrada, presenta una galeria de finestres d'arc apuntat al pis superior i dos pisos de finestres entre una cornisa esglaonada de maó. Centra la composició un gran finestral d'arc de mig punt. La façana posterior i la distribució interior s'articulen a partir d'un cos central i dues ales laterals. Tota l'organització està plantejada d'acord amb la funcionalitat de l'edifici. S'ha utilitzat el maó vist com a element constructiu. L'obra respon a les característiques del llenguatge modernista. L'Asil Inglada és un edifici de caràcter públic. Es troba en la zona d'eixample formada als costats de la carretera de Sant Martí de Sarroca, BV-2121, inaugurada el 1881. És una zona interessant pel que fa a l'arquitectura eclèctica i modernista. L'edifici, construït el 1916, va ser fundat com asil el 1917 per acollir les dones pobres de la vila, a instàncies de la família Inglada Via. Després de la Guerra va passar a l'obra social de la Caixa d'Estalvis del Penedès, que en feu la llar de la Vellesa i condicionà l'edifici.
  21. Casa Hill i Ferret

    Santiago Güell i Grau

    La casa Hill i Ferret s'aboca a una de les vies principals de la ciutat, la Rambla, en el límit del nucli antic. És un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes, amb terrat i torratxa. La porta principal se situa en un extrem per donar pas al vestíbul i l'escala; és en aquest cos, diferenciat de la resta per dues pilastres que l'emmarquen, on introdueix com els frontons triangulars a la porta i a la cornisa, i altres elements clàssics. Hi ha balcons als pisos i modulació d'obertures a les golfes. La Casa Hill va ser encarregada per Joan Hill i Ferret a l'arquitecte Santiago Güell el 1925. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca, porta la data de 25 de setembre de 1925.
  22. Casa Bolet

    Santiago Güell i Grau

    Casa Bolet

    Edifici entre mitgeres situat al nucli urbà dels Monjos, a peu de l'antiga carretera N-340. Es tracta d'una construcció de planta rectangular destinada a habitatges, amb locals d'ús comercial a la planta baixa i un jardí a la part posterior. Té planta baixa, dos pisos i coberta de dos aiguavessos amb carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta cinc eixos de composició vertical constituïts per obertures de diverses tipologies. A la planta baixa hi ha quatre portes d'arc de mig punt, així com dues finestres verticals pràcticament unides d'arc de mig punt. Totes elles tenen un emmarcament senzill, i la part superior està resseguida per una motllura contínua que recorre tota la planta horitzontalment. Al pis superior s'obren cinc finestres d'arc ogival amb ampit i un emmarcament parcial consistent en una línia continua que ressegueix la part superior de les obertures al llarg de tota la façana. Les obertures dels dos extrems de la façana donen a balcons individuals de base semicirculars amb baranes de ferro forjat. Al primer pis i situades de manera simètrica respecte a les del pis inferior, hi ha cinc obertures rectangulars molt senzilles amb ampit i sense emmarcament. Aquelles dels extrems s'obren a balcons individuals de base rectangular amb els vèrtexs arrodonits i baranes de ferro forjat. Les obertures centrals del primer i segon pis formen una tribuna vertical oberta sostinguda per pilars. Remata la façana principal una falsa coberta de teula i un ràfec sostingut per cabirons de fusta. La façana posterior també presenta una composició simètrica. El parament de l'immoble és arrebossat i pintat, tot i que la planta baixa presenta un gran sòcol encoixinat. La composició arquitectònica de la façana de la Casa Bolet és imbuïda pel llenguatge propi del modernisme, tot i que depurat per l'estètica noucentista. Es tracta d'un llenguatge propi d'aquells arquitectes que, com Santiago Güell, van projectar les seves obres a finals del segle XIX i principis del XX, en plena efervescència del moviment modernista. L'edifici va ser bastit el 1925, d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Santiago Güell i Grau i presentat el 12 de gener a l'ajuntament per a la seva aprovació.
  23. Casa Martí i Catasús

    Santiago Güell i Grau

    La casa s'aboca a una de les vies principals de la ciutat, l'antiga carretera de Barcelona, que continua cap a l'interior de la ciutat amb la Rambla de Nostra Senyora. És un edifici entre mitgeres de tres plantes, coronat per un acroteri massís que amaga una teulada. La façana és simètrica, dividida en tres cossos per pilastres de capitell jònic que acaben en boles ornamentals amb garlandes. Les tres obertures de planta baixa formen arc rebaixat; al pis principal hi ha balcons, i al superior, una galeria de finestres amb mainells, de traçat recte. És interessant el disseny de la porta principal, de ferro i decorada amb medallons. La construcció d'aquest habitatge fou encarregada per Pere Martí i Catasús a l'arquitecte Santiago Güell. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, data del 22 de juny de l'any 1910. Santiago Güell va realitzar la major part de la seva obra a la seva ciutat natal, on va exercir com a arquitecte municipal. És autor de la millor arquitectura modernista de Vilafranca, però a partir de la casa Martí Catasús, inicia un procés classicista que l'entronca amb el noucentisme de manera molt avançada.
  24. Casa Vídua Just

    Santiago Güell i Grau

    Edifici entre mitgeres. Fa cantonada amb el carrer de la Palma, per la part del jardí. Consta de planta baixa i dos pisos, amb terrat i torratxa. Hi ha terrasses i galeries amb vidrieres. És interessant la tribuna amb ferro i vidre. L'obra presenta una combinació d'estils que la fa incloure en el llenguatge de l'eclecticisme. Acull la seu del Consell Regulador de la DO Cava.
  25. Basílica de Santa Maria de Vilafranca

    August Font Carreras, Santiago Güell i Grau

    Església d'una sola nau coberta per volta de cinc trams de creueria i cinc capelles laterals per banda entre amples contraforts. L'absis és poligonal i presenta set panys amb contraforts interiors i campanar octogonal al darrera. La cripta es cobreix amb volta de creueria, les nerviacions de la qual estan sostingudes per dues claus de volta. L'accés al temple es fa per dues portes. L'antiga entrada principal, situada al carrer de Santa Maria, és d'arc de punt rodó i conserva restes de pintura que representen la Crucifixió. La segona porta correspon a la façana actual, d'estil neogòtic, que s'obre a la Plaça de Jaume I. Presenta una gran porta d'arc apuntat i al timpà hi ha un grup escultòric que representa la Coronació de la Verge. Per damunt de la rosassa el coronament és a doble vessant amb arcs cecs i petites torres laterals. Crucifix de l'altar major (s. XVIII): Crucifix d'ivori policrom que presenta el cos de Crist arquejat cap a l'esquerra, potser degut a la forma de la peça d'ivori, i de forma arrodonida, amb les cames juntes i els peus creuats. El cap, amb els cabells llargs, està decantat cap a l'esquerra i endarrere i resta molt per sota dels braços aixecats. Estil amanerat. La creu és moderna, de plata. Orgue (1942): Composició arquitectònica de fusta, ordenada en tres pisos mitjançant arcs de mig punt i rebaixats i motllures entre ells. Frontó triangular i petits pinacles al coronament. Mènsules i estípits a la part inferior, en forma de balcó amb façana de polígons motllurats. Aquesta estructura està reomplerta amb tubs metàl·lics on sovint s'hi afegeixen ornaments de fusta calada de temàtica vegetal. Enterrament de la cripta (1916): Grup escultòric de marbre blanc realitzat per Josep Llimona i Bruguera, format per Crist mort, jacent sobre un llit i tapat per Sant Josep d'Arimatea amb un llençol, amb Nicodemus al darrera. Als peu hi ha Maria Magdalena, a la capçalera la Verge Maria amb Sant Joan i en primer terme Maria Salomé. Obra figurativa realista estilitzada, pròpia de l'estètica modernista. Va ser costejada pel bisbe Torras i Bages, tal com ho indica una inscripció. Claus de volta de la cripta (s. XVI): Dos claus de volta de contorn rodó. Una presenta el tema de la Resurrecció, amb el Crist triomfant, sobre la tomba, amb una creu a una mà i l'altra alçada, un drap que li cobreix parcialment el cos, subjectat amb una sivella i una orla cruciforme al cap. Dos soldats, vestits amb armadura, un a cada banda, estan en actitud de caure enrere. L'altra presenta el tema de la Pietat, on la Verge, amb túnica i les cames excessivament llargues, porta el Crist a la falda i té una cama sobre l'altra i el braç caigut cap a l'esquena. Altar de Sant Fèlix a la cripta (s. XX): Altar de marbre blanc format per la figura de Sant Fèlix vestit de sacerdot, amb les mans plegades sobre el pit, disposat sobre un pedestal amb relleus en forma de palma del martiri, una destral i una corona de roses i ornamentat amb garlandes de roses i fulles de llorer. Als peus hi ha les figures de dos àngels vestits amb túniques que es recolzen al pedestal en actitud de plorar i les ales desplegades al voltant. Esmalt del Sant Sopar de l'altar major (s. XX): Esmalt sobre metall policrom, amb l'escena religiosa que representa el Sant Sopar. Totes les figures ocupen completament l'espai i estan disposades simètricament entorn d'una central, el Crist. Totes les figures porten túnica i estan dretes menys les dues més properes a la central, que estan agenollades enfront la taula, sobre la qual hi ha disposat el pa i el vi. Figurativisme realista esquematitzat. Pintures de la porta de Santa Maria (s. XIV): Restes de pintures policromes disposades al centre de l'arquivolta exterior i la paret lateral superior de la porta de Santa Maria. Esta representada la Crucifixió, amb la figura de la Verge i el sol a la dreta i Sant Joan i la lluna a l'esquerra i personatges amb orla sota arcades. Figures estilitzades i sinuoses pròpies del gòtic. Van ser trobades l'any 1973 i estan en greu perill de degradació irreversible. Reixes de les capelles laterals: Les reixes interiors tenen les portes formades per barrots que s'uneixen al capdamunt, creant arcs simples, dobles o triples, conopials o rebaixats, a vegades superposats i alguns polilobulats. Les reixes acaben formant uns arcs apuntats entre els barrots i una cornisa de fullatges gòtics de fulles d'acant estilitzades, rosetes i trèvols esquematitzats per sobre de la qual s'aixeca un coronament de punxes que alternen els temes següents: atzavara de punxes i flors, magrana de punxes i flors i espiral de punxes. Retaule de Sant Ramon de Penyafort (s. XX): Retaule realitzat per Rafael Solanic i Balius, format per una escultura exempta central de Sant Ramon de Penyafort envoltada de panells de bronze repujat amb escenes de la vida del Sant i emmarcats per muntants i llindes de fusta i marbre sense motllurar. L'estàtua és de fusta policromada i representa el Sant vestit de frare amb les mans sobre el pit portant un llibre. Del cinturó li penja una clau i als peus hi té una tiara. Als repujats hi ha una principal valoració del volum i de l'espai mitjançant la introducció d'elements arquitectònics. Estàtua de Santa Llúcia: Escultura de fusta policromada. Figura femenina jovenívola dreta, vestida amb túnica i mantell, amb el cap i el cos lleugerament arquejats cap a costats contraris i amb una cama que suporta el pes i l'altra un xic avançada i recolzada. Porta orla i trenes i a una mà la palma del martiri i a l'altra un plat amb els ulls. Reixes exteriors (s. XX): Durant les reformes de la façana principal realitzades entre 1903 i 1905 s'enderrocà la llotja renaixentista i es substituí per una portalada neogòtica que aprofitava el basament original medieval. Les reixes exteriors de ferro forjat les trobem a banda i banda de la portalada principal que s'obre a la Plaça de Jaume I, i també flanquejant el portal de Santa Anna, al carrer de Santa Maria. El treball de forja de les reixes de la portalada principal combinen els barrots de secció cilíndrica circular llisa i en espiral rematats amb motius florals recargolats. Destaquen els dos dracs que flanquejant l'entrada. Les reixes del portal de Santa Anna són de mides inferiors i alternen també els barrots llisos i en espiral rematats per fulles i acants forjats. Pintures de la Capella del Santíssim (s. XX). Els frescos de la Capella del Santíssim foren realitzats pel pintor vilafranquí Lluís Maria Güell entre 1941 i 1944. Aquestes pintures decoren els murs laterals, a banda i banda de l'altar major on hi ha el grup escultòric del calvari obra d'Enric Monjo, i la cúpula de la capella. Els frescos dels murs representen sis episodis de vides de sants i estan separats per pilars adossats. Les pintures de la cúpula es troben emmarcades en orles i representen el tema de la Glòria celestial. Vitralls de l'absis (s.XX): El conjunt de set vidrieres de l'absis foren sufragades per Ramon Pujol Güell i s'instal·laren a partir de l'any 1959. El vitrall central de l'absis representa diferents episodis de la vida de la Verge i va ser dissenyat per Pau boada i Josep Brugal. Als sis vitralls restants, tres a banda i banda de l'absis, hi ha representats, al costat nord, la creació del món, l'expulsió del paradís i la genealogia de Crist. Al costat sud hi ha representats: l'anunciació, l'apocalipsi i la coronació de la Verge. Aquests tres darrers vitralls van ser dissenyats per Pau Macià. La Basílica de Santa Maria forma part del conjunt històric i monumental més important de Vilafranca. Documentada el 1188 en el regnat d'Alfons I. Fou reconstruïda en el segle XIII, havent experimentat remodelacions diverses a partir d'ençà. L'edifici actual és del segle XV (consagració del 1489) i la cripta del segle XVI (1561). Entre els segles XVIII i XIX van tenir lloc obres importants, com la reforma de la volta, ensorrada el 1735, la del campanar (1775, 1860, 1919) i la construcció de la Capella Santíssim, el 1809. A inicis del segle XX, la façana principal renaixentista va ser substituïda per la neogòtica. La reforma es dugué a terme entre 1903 i 1905 segons projecte d'August Font i sota la direcció de Santiago Güell. El 1934 s'incendià i, de manera immediata, s'emprengué la reconstrucció sota la direcció de Jeroni Martorell. El 1935 la Generalitat la declarà Monument Historicoartístic.