Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
El barri del Vinyet té una topografia pràcticament plana, i Coderch opta en aquesta casa per crear un sistema d’espais domèstics referits exclusivament al gran jardí de la parcel·la, sense cap referència a l’exterior. Així, la casa es configura en una sola planta i forma bàsicament una L que abraça el jardí. Un braç d’aquesta L inclou els dormitoris, mentre que l’altre conté el menjador i la sala d’estar. L’entrada té lloc per darrere del cos dels dormitoris, ocultada del jardí, i dóna accés a un tercer braç que inclou la cuina i els serveis. Totes les obertures que donen al jardí es poden obrir i practicar a peu pla, o bé es poden tancar amb unes persianes de la mateixa alçada que la fàbrica construïda de la casa. Així, la casa esdevé un conjunt d’àmbits a un sol nivell on el jardí unifica les parts principals de la vida domèstica, mentre que l’entrada i els serveis romanen amagats al darrere i generen els seus propis espais exteriors.
Antes de hablar de la casa Catasús, valdría la pena mencionar Can Boada, una casa hasta ahora desconocida que fue construida por Coderch y Valls en Sant Vicenç de Montalt, muy cerca de la casa Ugalde, en 1955. Fue una casa experimental, un prototipo de vivienda que les encargó el señor Boada, con el objetivo de que sirviera para desarrollar el conjunto de una urbanización de casas patio en que la vegetación las cubriera por completo y generara un microclima local. No se llevó a la práctica porque el Ayuntamiento lo consideraba antiestético y no les concedió la licencia. La casa Catasús se realizó un año más tarde con los mismos criterios de Can Boada, pero con muchos más medios, más superficie y una piscina. Podemos reconocer en estas dos viviendas el mismo esquema de las casas patio de Mies van der Rohe, pero adaptadas a la tradición mediterránea y a los materiales y sistemas constructivos locales. La organización funcional de la distribución en planta de Can Boada y de la casa Catasús responde a la forma en T de la planta: en uno de los lados se encuentra la zona de día, en el otro, la zona de noche, y, en el tercero, el garaje y la zona de servicio. La cubierta plana refuerza la componente horizontal de la casa, y los muros portantes sirven de apoyo a las persianas correderas. Coderch y Valls realizaron muchas otras casas diferentes a partir de este prototipo de vivienda, que les permitía adaptarse a los diferentes programas, solares y topografías.
