Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

  • Casa Moratiel

Memòria

És la millor interpretació crítica que Sostres va fer dels mestres del moviment modern que tant el varen influir. El programa es desenvolupa en una sola planta, una mica aixecada respecte del terreny, i amb les diferents estances ben situades respecte a l’àbac solar. La combinació de diferents tipus d’elements portants i paraments, provinent de l’interès per Terragni i altres racionalistes italians, tendeix a desmaterialitzar la casa i a incorporar-hi les transparències com a experiència més intensa de l’espai. Des del carrer, la bicromia dels dos plans, el tall de l’entrada i la visió dels dos badalots de la coberta, l’estudi i l’escala, reflecteixen una revisió de la vella icona de la vil·la Savoie: una casa gairebé quadrada, amb la coberta transitable, orientada als quatre vents, i un petit pati interior que completa l’organització de tot l’espai i contribueix a crear una atmosfera domèstica més rica que no pas la dels vells interiors de l’estil internacional.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Vivienda unifamiliar aislada situada en la urbanización Ciudad Diagonal, muy cerca de la casa Iranzo. Se desarrolla principalmente en planta baja, con algunos anexos en la cubierta y un sótano para el garaje. La distribución de la planta se organiza en tres partes, alrededor de un patio de vidrio ajardinado que aumenta la sensación de transparencia y de integración con la naturaleza. Cada una de las tres zonas funcionales de la casa se abre a una parte diferenciada del jardín, para conseguir un mayor grado de privacidad. La fachada de acceso es completamente opaca y tiene una componente cromática muy importante, en la que dominan el rojo y el blanco. Desde la puerta de entrada se puede ver a través de toda la casa hasta el jardín posterior. Observando la terraza de la cubierta, que sigue uno de los cinco puntos de Le Corbusier, se puede advertir su influencia. Sostres fue uno de los miembros destacados del Grupo R (revisión, recuperación o rescate del movimiento moderno), y esta obra fue uno de sus intentos más radicales por recuperar los principios de la arquitectura moderna en la España de después de la autarquía. La estructura de la casa está concebida como una trama uniforme de pilares de acero que soportan una losa de hormigón, pero, se entiende como una serie de muros exentos, con algunos pilares estratégicamente situados. Cada detalle constructivo del edificio está resuelto con gran precisión, como si fuera una obra de arte.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa