Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Edifici entre mitgeres, té una planta baixa i tres pisos, amb façana composta simètricament i capcer curvilini. Aquest darrer inclou una grandiosa i exagerada composició ornamental amb cintes, florons, rajoles i botons en relleu amb reflexes metàl·lics d'una gran qualitat.
Els forjats tipus "cop de fuet", molt característic de la primera etapa de Raspall, plena d'imaginació i exuberància.
Situada a la plaça Porxada, està a un espai públic principal de Granollers, escenari del tradicional mercat dels dijous. Al seu entorn hi ha edificis renaixentistes, per la qual cosa representa una variant visual junt amb l'Ajuntament, també molt important a la plaça.
Pertany a la xarxa de construccions de finals del segle XIX i començaments del XX, època d'una gran activitat constructiva a Granollers i al Vallès Oriental, on la burgesia es decantà pel decorativisme i la imaginació que presentava el modernisme.
Casa situada a la plaça de la Porxada, al centre de l'antiga ciutat emmurallada, reforma d'una construcció anterior. Aquest edifici és un dels més representatius d'aquesta plaça i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius (medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc..) molt representatius del llenguatge modernista. L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que els hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta, Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baixrrelleu, en una pedra de la façana, amb les mateixes característiques hi ha gravat, també, el número 17 (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Es tracta de la reforma d'una antiga casa de plaça entre mitgeres, ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent. Des del moment de la seva reforma constitueix, una fita urbana important dins el conjunt de la plaça (GARCÍA-PEY, 1990).
Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-086
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres