Edifici entre mitgeres, té una planta baixa i tres pisos, amb façana composta simètricament i capcer curvilini. Aquest darrer inclou una grandiosa i exagerada composició ornamental amb cintes, florons, rajoles i botons en relleu amb reflexes metàl·lics d'una gran qualitat.
Els forjats tipus "cop de fuet", molt característic de la primera etapa de Raspall, plena d'imaginació i exuberància.
Situada a la plaça Porxada, està a un espai públic principal de Granollers, escenari del tradicional mercat dels dijous. Al seu entorn hi ha edificis renaixentistes, per la qual cosa representa una variant visual junt amb l'Ajuntament, també molt important a la plaça.
Pertany a la xarxa de construccions de finals del segle XIX i començaments del XX, època d'una gran activitat constructiva a Granollers i al Vallès Oriental, on la burgesia es decantà pel decorativisme i la imaginació que presentava el modernisme.
Casa situada a la plaça de la Porxada, al centre de l'antiga ciutat emmurallada, reforma d'una construcció anterior. Aquest edifici és un dels més representatius d'aquesta plaça i del modernisme granollerí, constituint una important fita visual dins del conjunt. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i tres pisos amb coberta de teula àrab a dues vessants. Presenta una façana de composició simètrica en dos eixos i ornamentació geomètrica amb elements formals i decoratius (medallons, cintes, botons ceràmics, ferros forjats, etc..) molt representatius del llenguatge modernista. L'edifici presenta una façana dividida verticalment en tres segments: la planta baixa (que ha estat reformada), la primera i segona plantes que arrenquen des del balcó corregut que els hi fa de base i el coronament, marcat per la forta personalitat de l'obertura ovoïdal de la tercera planta, Es l'únic edifici on es troba el nom de l'arquitecte en grafia modernista, gravat en baixrrelleu, en una pedra de la façana, amb les mateixes característiques hi ha gravat, també, el número 17 (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Es tracta de la reforma d'una antiga casa de plaça entre mitgeres, ca l'Argenter, dita així potser per que els seus amos havien treballat l'argent. Des del moment de la seva reforma constitueix, una fita urbana important dins el conjunt de la plaça (GARCÍA-PEY, 1990).
Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-086
