-
Casa Torrabadella
Edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis. Façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L'element formal més significatiu és una tribuna a l'angle, de planta circular, limitada per vidrieres en forma poligonal i coberta piramidal. Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada. Els elements formals i decoratius són representants de l'eclecticisme. Els forjats dels balcons, d'un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista "Guidons". L'activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactureres cotoneres i llurs indústries auxiliars, que van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l'allargament del nucli urbà, entre el Congost i el ferrocarril de França. Es així com la carretera de Barcelona-Ribes es converteix en l'eix de la ciutat, zona d'eixample al final dels darrers cent anys: casa Torrebadella, casa Paula Pinyol, casa Trullàs, Museu, etc...1902
-
Ajuntament de Granollers
Reforma d'un antic edifici medieval entre mitgeres amb coberta a dues vessants. La part baixa de l'edifici és de carreus i la part alta de maó. De la façana en destaca un balcó amb dos arcs molt complexes sostinguts per columnes helicoïdals i un ampit de traceria de pedra; el balcó és sostingut per grans mènsules i carteles. A sota el balcó, són presents dues portes d'entrada d'arc ogival de tot punt. La resta de finestres, amb els llindars, presenten solucions diverses dintre un gust revival goticiste. L'edifici és coronat per un gran ràfec suportat per carteles i ceràmica entre elles. A la part N hi ha una torre poligonal amb el rellotge. A l'altre part, un pinacle sostingut per una escultura femenina. L'Ajuntament està situat a la plaça de la porxada, espai públic principal de Granollers, escenari del tradicional mercat dels dijous. Al seu entorn, hi ha edificis medievals i renaixentistes. Pertany a la xarxa de construccions de finals del segle XIX i començaments del XX; època d'una gran activitat econòmica i constructiva al temps que la ciutat creix cercant vies de comunicació, creant l'eixample.1902 - 1904
-
Casa Clapés
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Edifici entre mitgeres, té una planta baixa i tres pisos, amb façana composta simètricament i capcer curvilini. Aquest darrer inclou una grandiosa i exagerada composició ornamental amb cintes, florons, rajoles i botons en relleu amb reflexes metàl·lics d'una gran qualitat. Els forjats tipus "cop de fuet", molt característic de la primera etapa de Raspall, plena d'imaginació i exuberància. Situada a la plaça Porxada, està a un espai públic principal de Granollers, escenari del tradicional mercat dels dijous. Al seu entorn hi ha edificis renaixentistes, per la qual cosa representa una variant visual junt amb l'Ajuntament, també molt important a la plaça. Pertany a la xarxa de construccions de finals del segle XIX i començaments del XX, època d'una gran activitat constructiva a Granollers i al Vallès Oriental, on la burgesia es decantà pel decorativisme i la imaginació que presentava el modernisme.1904
-
Casa Miquel Blanxart i Estapé
Fruit de la reforma d'un antic edifici, que dóna a dos carrers i amb una mitgera. Consta de planta baixa i dos pisos. La Façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle. A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals. En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna. La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista. J. M. Barnardas, fou l'encarregat de la decoració. L'edifici està situat al carrer-carretera que travessa la població: prové del primer eixample de finals del XIX, i és l'actual eix principal del casc urbà on trobem representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys (Casa Margarit, Casa Torrebadella, Museu..)1904 - 1907
-
Can Roura
Edifici entre parets mitgeres, que consta d'una planta baixa i de dos pisos, amb coberta a dues vessants. La façana queda coronada per una arqueria i barbacana. L'edifici alterna elements historicistes (llindars i portalada ) amb altres elements formals de caràcter modernista (medallons, esgrafiats, sanefes i ceràmica). L'activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactures cotoneres i llurs indústries auxiliars, estenent la trama urbana fora de l' emmurallat i prop de les vies de comunicació. Així, iniciaren l'allargassament del nucli urbà entre el Congost i el ferrocarril de França. D'aquesta manera, la carretera de Barcelona-Ribes es convertí en l'eix de la ciutat, zona de l'eixample al final del s XIX, on trobem representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys.1912
-
Hospital Asil de Granollers
Conjunt d'edificis a l'entorn d'un gran pati en forma d'"U", obert al migdia. El cos central destaca per l'accés reforçat per dues torres mirador que sobresurten de la resta d'edificis; aquests són de planta baixa, pis i golfa. La coberta és composta. Els elements formals i decoratius són representatius del llenguatge modernista. Bastit al lloc de l'antic i desaparegut convent dels Caputxins, fundat el 1584 i destruït durant la guerra napoleònica. Després d'esser refet, vingué la crema del 1835. El 1844, l'estat cedí aquests terrenys per a traslladar l'hospital que anteriorment estava a l'actual Biblioteca Tarafa. El 1913 es constituí la "Junta de Reforma de Granollers i Construcción del Nuevo hospital - Asilo", presidida per Francisco Ribes Serre. El 1914 es posa la primera pedra. Una part dels fons per bastir aquest edifici foren trets de la venda del retaule de Sant Esteve (obra dels Vergós del segle XV) per 150.000 pessetes.1914 - 1923
-
1927
-
Can Biel
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Habitatge entre parets mitgeres, amb una planta baixa i dos pisos. L'edifici està dividit en dos cossos: un d'accés que sobresurt del pla de la façana i acaba en un frontó d'estructura geomètrica, i un altre que, una mica més baix, està coronat per una gran cornisa sostinguda per carteles. Cal dir que les finestres són de diferent tipologia. La façana, sobretot pel que fa a l'entrada, ha estat reformada en els últims anys per l'arquitecte J. Valls. Pertany a la etapa noucentista i acadèmica de M.J. Raspall. Està situada al casc antic de la ciutat, al nucli urbà de l'Edat Mitjana.1928
-
1959
-
Fàbrica PIHER Granollers
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1971
-
1972
-
1969 - 1973
-
Assemblea Comarcal de la Creu Roja
Andreu Bosch i Planas, Josep Maria Botey i Gómez, Lluís Cuspinera i Font
La Asamblea local de la Cruz Roja en Granollers es obra del trio formado por los arquitectos catalanes Andreu Bosch (1943), Josep Maria Botey (1943) y Lluís Cuspinera (1942). Entre las obras más conocidas de este equipo figuran el Museo de Granollers (1976) y la reordenación del Conjunto Monumental de Empúries (1987). Los tres arquitectos fueron galardonados en 1973 con la medalla de plata de EXEMPLA, un concurso anual organizado por la Cámara de Artesanía de Munich, con motivo de la Feria Internacional de la Artesanía (Internationalen Handwerksmesse) de Munich (Alemania). En paralelo a su obra como arquitecto, Lluís Cuspinera también es conocido por su labor divulgativa sobre el patrimonio arquitectónico de Granollers, La Garriga y la comarca del Vallès Oriental en general. El proyecto de la Asamblea Local de la Cruz Roja de Granollers fue realizado de forma completamente altruista por parte de Bosch, Botey y Cuspinera en 1970, si bien la presencia de la Cruz Roja en Granollers se remonta a 1905, año en que la Asamblea Local fue fundada por Pau Gubert. Tras una actividad frenética en episodios como la Semana Trágica (1909) o la Guerra Civil (1936-1939), la Asamblea decidió, en 1969, trasladarse un nuevo local. En la actualidad, el edificio de Bosch, Botey y Cuspinera todavía alberga la Asamblea Comarcal de la Cruz Roja, así como los servicios sanitarios que esta ofrece a la comunidad (vacunación, prevención de drogodependencia, banco de sangre, etc.). El proyecto surgido de este encargo es un edificio entre medianeras, con estructura de pilares metálicos de perfil H y partido en la mitad por un patio interior. Se trata de un edificio de carácter funcional, con un programa de tipo sanitario y administrativo escrupulosamente distribuido por sus cuatro plantas. Uno de los elementos más característicos y llamativos del proyecto es, sin duda, el uso del color tanto en las fachadas como en su interior: mientras los muros del edificio están pintados de blanco, otros elementos como las barandillas, la estructura o las carpinterías son de color rojo. Ambos colores simbolizan la institución de la Cruz Roja, cuyo logotipo en occidente es una cruz de color rojo sobre fondo blanco.1970 - 1975
-
Museu de Granollers
Andreu Bosch i Planas, Josep Maria Botey i Gómez, Lluís Cuspinera i Font
L’edifici acull el programa museístic d’una ciutat de formació recent, en un solar entre mitgeres situat al carrer principal, que és el que dóna accés i sortida a la ciutat. La situació de les diverses sales (d’exposicions permanents, temporals, restauració, conferències) porta a inserir dins la parcel·la una malla quadrada de pilars de formigó, dividida en tres parts per cada costat, de manera que queda una crugia petita a la banda de façana i un espai més gran a la part interior. Aquesta estructura allibera les parets mitgeres i la façana de les seves funcions portants, i permet col·locar a cadascuna de les sis plantes un programa especialitzat. Les escales i els ascensors queden fora d’aquesta retícula quadrada, en una part romanent del solar. L’altimetria dels forjats queda separada del carrer per mitjà de l’accés en una planta d’entresòl, que permet ubicar la sala de conferències al semisoterrani.1971 - 1976
-
1982 - 1987
-
Piscina Coberta Granollers
Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors
Dins del Parc Esportiu Municipal de Granollers, al costat de dues piscines i d’un gimnàs s’havia de construir una piscina olímpica coberta per encàrrec de l’ajuntament d’aquesta ciutat. El projecte va reorganitzar les circulacions de tot el conjunt del parc i va suggerir un canvi referent a l’accés principal a tot el complex, que ara es produeix a través de l’esmentat parc que envolta els equipaments. Un hall cobert, tangent a la nova piscina, dóna accés i ordena les comunicacions de tot el recinte. La nova piscina no forma un sol bloc amb les construccions ja existents per tal d’evitar un edifici massa voluminós. Es prefereix, doncs, una juxtaposició entre el nou edifici i el vell, de la què en resulta un conjunt més amable volumètricament, integrat al parc i a les piscines exteriors. La piscina coberta està orientada longitudinalment cap al sud, per obtenir una il•luminació òptima i disminuir al màxim les despeses energètiques de condicionament ambiental. La coberta corba de la piscina s’inclina de sud a nord per a possibilitar aquest gran finestral d’orientació meridional.1994 - 1997
-
Escola Ferrer i Guàrdia
BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer
L’escola es divideix en dues parts: l’aulari i un cos més baix destinat a menjador i gimnàs. L’aulari és format per una barra situada entre mitgeres i alineada amb el carrer Roger de Flor. Aquest cos es tanca al carrer i s’obre a l’interior a través d’uns patis que permeten controlar la llum natural i construeixen una sèrie de volums buits de tres plantes d’alçària, d’ús per al lleure dels nens. Una escala lineal comunica aquestes tres plantes i construeix l’espai interior, unint les tres plantes en un únic volum que rep la llum filtrada a través d’unes obertures ritmades verticals. La façana emfasitza així l’opacitat d’aquest cos, mentre que a la planta baixa es produeix un desplaçament que dilata la vorera i dóna lloc a un accés independent a l’escola infantil. L’accés principal té lloc des del pati principal, a través d’un porxo que uneix l’aulari amb el cos de serveis i que, al mateix temps, compartimenta el pati de manera natural entre l’àrea destinada a l’escola infantil i l’àrea destinada a l’escola primària.2003 - 2006
-
Casa 1014
H ARQUITECTES, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí
La parcel·la està situada al centre històric de Granollers. Es tracta d’una parcel·la entre mitgeres de 6,5 metres d’ample i molt llarga que té accés des de dos carrers. De la construcció existent, que es trobava en estat ruïnós, tant sols s’ha pogut conservar la façana al carrer principal que es mantenia en bon estat i tenia un cert interès patrimonial. Els clients volien diferenciar molt clarament dues zones dins de la casa: una àrea més domèstica on s’havia de desenvolupar la vida més familiar i una segona àrea de funcionament independent que havia de servir tant per tenir un espai d’estar més aïllat i tranquil en el dia a dia, així com per rebre visites o organitzar àpats col·lectius en situacions més esporàdiques. Les condicions urbanístiques permetien edificar només en alineació a vials i per tant la divisió de les dues zones dins la parcel·la va sortir de manera automàtica. Al carrer més cèntric es situa la part més domèstica i a la zona oest, separada per el jardí central, la part més segregada vinculada a l’accés rodat. L’orientació est-oest de la parcel·la i l’estretor dels carrers d’accés feien molt difícil que la casa tingués una bona captació solar per les façanes a carrer. Aquesta condició, sumada a les dificultats per aconseguir privacitat en planta baixa, ens van portar a enretirar les edificacions respecte al carrer creant uns patis d’accés que alhora farien de capadors solars per coberta creant uns espais de transició entre el carrer i la casa, entre el clima exterior i interior. Uns espais semi coberts i practicables mitjançant cobertes retràctils que permeten captar a l’hivern i ventilar a l’estiu. D’aquesta manera es soluciona l’accés peatonal des del carrer més cèntric i l’accés rodat des de l’altre carrer, evitant els típics espais marginals i poc qualificats que habitualment generen els aparcaments i accessos peatonals des del carrer. Les qualitats de privacitat, de llum, d’espai i de confort tèrmic d’aquests espais d’entrada permet que la casa sigui utilitzada i percebuda de punta a punta, sense espais ocults o residuals. Aquests espais bioclimàtics esdevenen el primer pas d’una successió d’espais que transcorren d’un carrer fins a l’altre oferint una gran varietat de condicions, característiques i propietats explícitament diferenciades. La suma d’aquesta successió d’espais i de climes crea una planta baixa de 345 m2 i 53 m de llarg on es situaran els usos més col·lectius i intensos de l’habitatge i que funciona com un gran distribuïdor continu a partir del qual s’accedeix a les escales que porten a les estances més privatives o de servei que es situen a les plantes pis i soterrani. El tractament de cada estança de manera individualitzada però alhora curosament connectada a les seves estances veïnes permet identificar molt clarament les especificitats de cada espai però alhora integrar-los tots ells en un conjunt. Aquesta estratègia facilita que els espais exteriors adquireixin característiques d’estança i passin a ser una habitació més de la casa. Així, aquesta gran planta baixa disposa d’habitacions interiors baixes, altes, llargues, habitacions semiexteriors cobertes i bioclimatitzades, habitacions exteriors cobertes i de descobertes. La seqüència d’espais intenta crear una certa ambigüitat sobre què és interior i què és exterior, però alhora els espais exteriors es diferencien intencionalment intensificant la vegetació i la ceràmica sense revestir que amb la seva presencia més matèrica i natural aconsegueix crear unes atmosferes menys domesticades, construeix paisatges en una parcel·la sense vistes. L’organització a partir d’estances encadenades està totalment relacionada amb el sistema estructural de la casa, per això es va optar per utilitzar un sistema murari que reforça materialment la tipologia. Els murs de càrrega abracen tots els espais i en limiten el tamany i la proporció de les obertures entre espais, de manera que l’estructura condiciona radicalment l’experiència de la casa. La materialitat de la ceràmica, les diferents textures de la fàbrica, el gruix dels murs, la capacitat per autoregular la humitat i la seva inèrcia tèrmica són experiències que acompanyen cada tipologia d’espai. L’espai és l’estructura i l’estructura configura l’espai. Les relacions entre les diferents unitats estructurals produeixen discontinuïtats estructurals que s’han de resoldre i que esdevenen oportunitats per organitzar la fàbrica ceràmica creant bigues post comprimides on les filades de maó massís s’armen i estratifiquen els murs estructurals en franges entre ampits i llindes creant un degradat de densitats des de les peces més primes i massisses de la planta baixa fins a les més gruixudes i perforades a les plantes superiors. S’aconsegueix una nova expressivitat a partir dels diferents ritmes i textures que surten de les sol·licitacions estructurals de la fàbrica ceràmica. L’organització de la matèria i dels espais intenta prioritzar un òptim comportament passiu de la casa, començant pels patis bioclimàtics que garanteixen una estabilitat tèrmica entre 15 i 25ºC, un clima entremig, millorat, que a més redueix molt la demanda dels espais que s’hi relacionen directament. El sistema estructural i la doble fulla ceràmica de les façanes amb 10cm de fibres de fusta garanteixen una molt bona relació entre aïllament tèrmic i la inèrcia tèrmica interior. Les proteccions solars es situen penjades a l’exterior de la fulla de façana, evitant ponts tèrmics i desvinculant la protecció solar del forat de la finestra, com si fos un element secundari, més dinàmic, un afegit circumstancial que podria canviar o substituir-se al llarg dels anys. La casa s’acaba de climatitzar mitjançant sistemes radiants vinculats a un sistema de geotèrmia que permet l’intercanvi passiu amb el terreny. A banda dels terres radiants, els forjats col·laborants de xapa metàl·lica són estructures activades pel terreny que es comporten com a grans radiadors o superfícies radiants i que ajuden a dissipar el calor a l’estiu. Aquesta elevada inèrcia interior vinculada a la temperatura del terreny permet una comportament tèrmic molt estable al llarg de l’any amb el mínim consum.2012 - 2014
-
Casa Migdia
SAU - Taller d'Arquitectura, Lluís Jordà Sala, Pol Jordà Sala
El projecte parteix de dues premises inicials marcades per la propietat des del primer dia: - Una casa amb molta llum natural - Una casa que tingui la capacitat al llarg del temps d'augmentar metres de sostre sense renunciar als espais comuns. Aquests dos axiomes són els que determinen l'idea principal del projecte: portar tots els serveis, i l'emmagatzematge, a les mitgeres; deixant un nucli central que articula l'espai al seu voltant. Aquesta decisió ens permet alliberar les façanes del carrer i del pati, nord i sud respectivament, i poder-les treballar com a filtre de llum i ventilació. Per altra banda, ens allibera la secció del projecte, dotant-lo de flexibilitat en el temps. En funció de les necessitats dels usuaris, s'augmenta la superfície de sostre a través de la construcció d'altells. S'han deixat uns anclatges integrats a l'estructura de formigó perquè en un futur es puguin muntar unes estructures senzilles de fusta sense necessitat de mitjans auxiliars. A planta baixa relacionat amb el carrer i el pati queda un espai de garatge entès com a espai multifuncional on poder fer dinars familiars, festes o activitats relacionades amb el pati. La planta primera, i anant de sud a nord, hi ha l'estar-menjador i la cuina. L'habitació queda lligada a l'estar a través d'un doble porta corredera, això dóna varies alternatives de privacitat, des de una habitació totalment oberta o semioberta a l'estar fins a una habitació tancada amb accés a través del vestidor. A la coberta, i gràcies a la secció, apareixen dues terraces, una de més privada i protegida per una pèrgola vegetal, i l'altra més exposada, entesa com a solarium. Les mitgeres queden paralel•les però esbiaixades respecte la perpendicular de la façana. Aprofitant que són elements cecs es plantegen com uns espais de serveis i emmagatzematge recuperant la perpendicular a la façana en la seva cara interior. Això dóna la possibilitats d'encabir programa on agafa més gruix. El nucli que integra bany i escales es situa lleugerement desplaçat cap a la cantonada nord-oest de la planta de l'edifici definint així diferents proporcions en els espais del seu voltant i facilitant la relació entre ells. Integra també un pati de llum que a més d'il•luminar els espais centrals de la casa, dóna llum natural a la dutxa i al wc. Aquest pati esta pensat com a previsó per a un possible ascensor. Les façanes estan enteses com una triple pell. Estan plantejades com a filtres per millorar la sensació de confort: llum i temperatura. La pell més exterior és de policarbonat cel•lular de 4cm, l'interior de vidre doble amb càmara i entre les dues unes lames orientables. A la façana sud l'espai entre la fulla de policarbonat i el vidre es pot obrir i tancar en funció de les necessitats de ventilació: a l'hivern tanquem la càmara i orientem les lames cap a l'interior per aprofitar al màxim la radiació i a l'estiu obrim la càmara i orientem les lames cap a l'exterior evitant així l'incidència directe de la radiació solar; si convé podem obrir també el 100% de la fulla interior deixant tota la casa ventilada de la façana sud a nord. La casa esta pensada per aconseguir el major confort possible a través de mètodes passius. Apareixen únicament 3 elements mecànics de climatització: una xemeneia amb ventilació forçada; un sistema de ventilador, conducte i termostat que recircula l'aire calent acumulat a la part alta del doble espai portant-lo a les cotes més baixes; i una bomba de calor que s'utilitza com a suport adicional. S'ha treballat amb els materials el més despullats i neutres possibles: formigó, vidre, policarbonat, fusta d'auró... amb l'objectiu de generar un espai no contaminat i que sigui el propi usuari qui li doni color i personalitat a través de mobiliari, vegetació... d'alguna manera procurant projectar un suport per a la vida quotidiana.2014
-
Casa 1721
H ARQUITECTES, David Lorente Ibáñez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí
2019 - 2021