Situada la badia de Port de la Selva, a la costa nord del Parc Natural del Cap de Creus, davant del mar i la tramuntana.
La casa, una construcció entre mitgeres, recull l'herència cultural del lloc i pren com a referència les cases Villavecchia de F. Corretja i A. Milá i la casa Senillosa de J.A. Coderch, ambdues ubicades a la població veïna de Cadaqués, i són exemple del respecte per allò tradicional, tot incorporant-hi comoditats i elements moderns.
Construïda en una parcel·la profunda i estreta entre dos carrers: el passeig de la Platja i el carrer Selva de Mar, i té edificis molt propers i de major altura.
La secció resol els condicionants de la normativa del casc antic per mitjà d'un escalonament de la secció a mesura que s'aproxima al carrer posterior, millora les condicions d'assolellament i ventilació i adequa les alçades, com les façanes tradicionals dels patis protegits.
Atesa la proporció allargada de la parcel·la, l'orientació solar al nord, els difícils condicionants meteorològics i la falta de privadesa, la casa planteja un pati aïllat i protegit en un lloc central obert a la casa, que es converteix en un espai de relació i estar, que participa del dia i la nit, i que es protegeix de la calor, el fred, la pluja i el vent.
Aquest és el lloc de relació entre els habitants i el seu espai íntim imaginat per a una vida no amenaçada.
L'interior de la casa es distribueix en tres nivells. A la planta baixa, hi ha un accés pels dos carrers; hi ha un accés posterior al garatge i un accés per als vianants a la part del davant, per la qual s'accedeix directament a l'espai de cuina-menjador-pati, mantenint així la tipologia de casa de pescadors. A la primera planta hi ha els dormitoris, als quals s'accedeix per dues escales; una interior i una altra exterior. En aquest nivell el pati és un atri de distribució a través d'una galeria penjada que genera un contínuum centre de la vida domèstica. Finalment, al segon nivell hi ha la biblioteca, l'estar i una terrassa protegida que mira cap al mar.
Constructivament, la casa es resol economitzant mitjans i reconeixent la lògica estructural interna dels seus materials, que, gràcies a la incidència de la llum, manifesten els aspectes més sensitius del seu interior.
El rigor, l'austeritat i la materialitat defineixen els espais que connecten l'escala domèstica de la casa amb el pati o domini figurat, que, en transcendir allò domèstic, construeix una escala major en la qual l'imaginari enriqueix la forma d'habitar.
