Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Sant Just Park

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Sant Just Park

    El projecte consistia en ubicar un conjunt residencial a una finca enjardinada amb un fort pendent situada al afores de Barcelona. El pas previ va consistir en ordenar uns volums a la secció del terreny preservant les masses arbòries. Analitzant avui el projecte realitzat al principi de la dècada dels anys setanta observo com aquells edificis escalonats contra el pendent de la muntanya -projectats amb la vista posada en Coderch, per a mi l’últim gran mestre i que foren construïts amb maó artesanal, fusta de melis i xemeneies de ferro negre que sorgeixen entre els pins- suporten bé el pas del temps. Les plantes han anat cobrint les façanes escalonades com una prolongació del jardí i, juntament amb la noblesa dels materials emprats, han contribuït a aquesta bona permanència al llarg del temps.
  2. Edifici d'Habitatges Bertran 67

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Edifici d'Habitatges Bertran 67

    El projecte intenta fer una simbiosi entre els aspectes de la tradició de la casa mediterrània com l'atri d'entrada, el carrer interior d'accés als habitatges, el pati-jardí de la casa romana, etc., amb les intencions del moviment modern, com l'estructura de formigó, el desdoblament en dúplex, la recuperació del terrat, etc.... Així mateix, s'entén la construcció com un procés artesanal amb gran prevalença dels oficis, utilitzant tècniques antigues com els estucs planxats de calç, els aplics o els paviments de graves de marbre... juntament amb les tècniques més sofisticades en el tractament dels plàstics, vidres i alumini. El fet que la nova normativa de la A.M.B qualifiqui grans zones dels nuclis urbans com a residencial extensiva (12 i 13) -on la gran altura de la planta baixa desplegada s’iguala al cos principal de l’edifici, juntament amb que més del 50% de l’edifici no es destina a residència- penso que obliga a una reconsideració bastant radical en l’el·laboració del projecte, tant en criteris compositius com en els programàtics i tipològics. En aquesta breu memòria em limitaré a ennumerar algunes de les intencions del projecte que prefiguren el resultat final, sense entrar en consideracions sobre el llenguatge formal emprat. 1- L’acompliment de la normativa en referència als espais d’aparcament -evitant el trauma de la rampa i la utilització d’un petit soterrani entre les parets mitgeres- em portà a la solució dels garatges laterals a la planta baixa. 2- L’atri d’entrada permet defugir el tema de l’altell en retrocés donant als locals de dúplex una major qualitat en forma de petita galeria. 3- El traçat de l’escala de recorregut i la substitució de l’ascensor per un petit montacargues exempt, allibera el centre permetent una lectura més global i clara des del vestíbul. 4- La suma dels espais de circulació amb les superfícies necessàries de patis interiors permet una major generositat en el tractament de l’espai comunitari, transformant-lo en carrer pati interior. 5- L’elecció d’una tipologia d’habitatges de dúplex, recuperant per a cada una d’elles la seva part proporcional de terrat-solarium, els converteix gairebé en habitatges en filera. 6- La recuperació del pati-jardí a l’interior de l’illa, aprofitant el desnivell existent, permet la ubicació dels locals subterranis i els petits estudis en dúplex amb accés des de la planta baixa.
  3. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici d'Habitatges Bertran 67

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  4. Edifici d'Habitatges Bertran 113

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Edifici d'Habitatges Bertran 113

    Pujant pel carrer Bertrán, dos anys després i 100 metres més amunt, em vaig trobar amb un programa de plantejament similar, una geometria diferent (9 x 30m) i l’experiència de la primera intervenció. El resultat ve condicionat per una nova manera de solucionar l’atri d’entrada i la seva relació amb el carrer. L’entrada a l’edifici s’entén com un recorregut a través d’una galeria envidrada de locals i un túnel de fusta d’auró formant el vestíbul per finalment desenvocar a un nivell intermig sobre un pati interior enjardinat cobert per una gran claraboia. Des d’aquí es desenvolupa una escala de recorregut, les galeries de servei laterals i unes passarel·les que permeten l’accés als sis habitatges en dúplex des dels quals es recupera el terrat per a ús privat. Des del mateix pati interior s’accedeix a l’estudi de la planta jardí, creant al fons d’aquest un jardí i una pèrgola mirador sobre el Club de tennis. L’estructura adquireix un ritme 3--2-1-2--3, que permet superar perfectament els problemes que plantejen les façanes exteriors de pati, els de la construcció de les escales dels habitatges i els del pati central. El desdoblament de la planta baixa, tres metres en retrocés respecte del carrer, es soluciona sostenint-la des del forjat superior, el qual permet mantenir l’estructura general diàfana. En conseqüència, el retraïment de la planta en altell i el desplaçament dels pòrtics laterals permeten l’esveltesa del pilar central de la façana que permet eliminar gairebé totalment el vinclament o corbatura. Algunes precisions sobre materials i tècniques emprades: -Forjats reticulars amb estructura portant de formigó. -Aplics amb lloses de pedra en la façana del carrer. -Façanes interiors amb revestiment de Cotegran amb juntes horitzontals. -Escala interior metàl·lica amb trams formats per taulells de fusta lacada i llosa de marbre. -Paviments de marbre crema sud. -Envidrament a la façana del carrer i a la part superior dels locals comercials amb vidres de 8mm. -Lluernes per reflexió a l’atri de l’entrada. -Túnel vestíbul amb taulells aplicats amb auró i amb juntes de llautó sobre estructura en costellam de fusta. -Claraboia formada per perfils amb taulells translúcids tipus Plexi formant càmara,. -Tendals i persianes interiors amb material helios-creen. -Tancaments d’alumini oxilacada en negre. -Pèrgola-jardí de fusta rústica tractada amb sals de coure en autoclau i paviment format per travesses de tren sobre llit de sorra. -Jardí format per xipresos i gespa, buganvilies a la paret sud i enfiladisses al fons i paret nord així com un arc de rosers blancs a la pèrgola sobre un fons d’acàcies.
  5. Restaurante Lola

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Restaurante Lola

    Aquest projecte estableix un equilibri entre l’edifici de principis de segle i la construcció d’un edicle destinat a menjador situat al pati del darrere de l’edifici. Una planta dentada i radial s’adapta com si fos papiroflèxia als límits del pati i la façana frontal adopta una forma circular que recrea una petita “piacetta”. Unes bigues de gelosia trenen radialment el perímetre irregular i s’adapta en cada una la seva longitud permetent així construir a través d’elles una coberta poligonal i facetada. Aquest joc de bigues i escames permet diferents efectes de llum proveint a l’interior d’una il·luminació sud combinada amb la de nord de la façana principal i, també, la que entra tamisada a través de les canyes de bambú de les façanes restants.
  6. Sant Just Park II

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Sant Just Park II

    La gran coberta unitària i la barbacana en volada desplaçada ajuden a accentuar aquesta idea d’edifici compacte i unitari. En referència al segon aspecte que s’ha tingut en compte en projectar aquests habitatges ha estat el de la seva organització interna. A diferència de com habitualment es realitza -amb una escala central que connecta les diferents plantes mitjançant un joc de tres escales creuades que recorren l’edifici longitudinalment i transversalment i, recolzant-se en espais a doble altura- es va connectant i relacionant les diferents zones de la casa per aconseguir una major riquesa espacial i de llum interior. Així mateix, el joc del doble espai permet privatitzar l’ús dels jardins individuals en eliminar les vistes sobre els jardins adjacents. Respecte al programa; en els dos nivells inferiors es situa el garatge, serveis, cuina-menjador i sales d’estar i en els nivells alts els dormitoris i un espai polivalent sota la coberta. El joc d’escales i els espais a doble altura ha permès diverses variants de distribució interior. A la part alta de la finca prop de la carena de la muntanya es localitza un edifici més reduït de tres plantes d’uns 300 m2 cada una entre un bosc de pins i garrofers. L’accés a aquest edifici es realitza a través d’un túnel sota el jardí, que condueix a la planta d’aparcament i serveis comunitaris, o bé, a través del jardí per un petit sender junt al mur de pedra flanquejat per magnòlies i baladres que condueix fins al volum cilíndric de l’entrada. Els aspectes que han prevalgut en projectar aquest edifici han estat els següents: 1) Aconseguir una bona relació amb l’espai exterior on les obertures van adoptant solucions diferents en funció de l’ús i de les condicions de l’entorn. Així, les sales d’estar s’obren a les grans terrasses amb marquesines i pèrgoles a la façana sud, la torre de vidre en vorada des d’ on es visualitzen els jardins antics, l’obertura en forma de gran finestral que agrupen els dormitoris dels nens sobre el jardí posterior, el mur cortina de la biblioteca sobre el bosc, la finestra enfocant al paisatge del final de corredor i les finestretes pautades de la zona de servei o les bretxes obertes entre els murs sobre visuals específiques. Totes elles contribueixen a aconseguir una bona relació de les diferents zones amb el lloc. 2) Aconseguir una organització complexa des de la simplicitat del traçat de la planta de l’habitatge, en la que els espais es van sobreposant amb fluïdesa seguint l’ordre de l’estructura. 3) Posar èmfasi en la construcció en base a làmines de tancament de maó artesanal que, en interrompre’s, permet radiografiar la construcció mixta de pilars metàl·lics i lloses de formigó amb aspectes parcials com la utilització de nusos rígids, articulats, de recolzament simple o en volada per al sosteniment de la façana frontal. 4) Finalment, la utilització de materials nobles com la pedra de nicorella pròpia del lloc, els maons manuals “maonets”, el formigó vist, la fusta de teka, l’acer i el vidre hauran de contribuir a la desitjada integració amb el context i al bon aspecte del pas del temps que esmentava al principi.
  7. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d'Ús Privat

    Premi FAD

    Sant Just Park II

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  8. Tres Illes d'Habitatges a l'Eixample Cerdà

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Tres Illes d'Habitatges a l'Eixample Cerdà

  9. Hotel, Apartaments i Club de Golf Empordà

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Agustí Borrell i Calonge, Carles Borrell i Calonge, Carlos Ferrater i Lambarri

    Hotel, Apartaments i Club de Golf Empordà

    El paisatge d’aquesta zona de la província de Girona ofereix un gran camp visual amb àmplies perspectives com són la presència del riu Ter i en especial el massís del Montgrí que es converteix en referència paisatgística d’aquesta zona del Baix Empordà. L’Hotel es situa junt al complex residencial al centre dels terrenys del Club de Golf, al costat dels forats més espectaculars del recorregut, oferint una potent silueta com a ròtula visual del conjunt arquitectònic. El vial d’accés que serpenteja entre els diferents forats del camp de golf condueix els usuaris de l’Hotel fins a una gran plaça o esplanada sota la qual resten ocults els aparcaments. La plaça permet, a més, la seva utilització com a plataforma en la qual recollir els diferents esdeveniments esportius i tornejos de golf. Es planteja, doncs, un edifici compacte de planta baixa més dos en la seva part posterior al costat nord junt a la plaça d’accés i, a la façana sud, s’ofereix una planta més degut al desnivell del terreny. Aquesta planta alberga els salons, bar, menjadors, sales multiús... Tot plegat assistit per les dependències de servei que es situen a la part posterior d’aquesta planta més enfonsada, il·luminades i ventilades per un pati anglès que permet l’accés de logística a cuines i magatzems i facilita també la comunicació directa a l’Hotel des de l’aparcament situat sota la plaça. Les plantes superiors s’organitzen en creu amb habitacions de diferents tipologies i mesures, obertes a les quatre orientacions ja que totes elles frueixen d’esplèndides vistes al paisatge circumdant; muntanyes del Montgrí, platja de Pals, visuals més properes del propi camp de golf i altres més llunyanes del paisatge de l’Empordà. La planta d’habitacions, de gran compacticitat, permet l’optimització de les zones comunes; una bona disposició dels recorreguts d’evacuació, circulació principal i de servei, el pas dels corredors o passadissos cap a la llum i la vista exterior. Així, arriba a configurar unes estries que pauten rítmicament les façanes nord i sud. El conjunt d’habitacions (87), de les quals 7 són suites, resten així organitzades de forma elegible permetent minimitzar els efectes d’una gran edificabilitat (6.000m2 sobre rasant). La coberta de l’edifici es corona amb un gran dipòsit d’instal·lacions i plaques solars per la instal·lació d’aigua calenta sanitària. El revestiment de les façanes és de taulells de fusta d’Ipe, tractada en autoclau, proporcionant diferents textures als plans massissos i als laterals de les habitacions, construïts amb travessers marins de fusta. Aquests laterals es presenten com una gran retícula d’espais intermedis, que actua de filtre entre l’habitació i el paisatge. El cos de ponent conforma una gran marquesina sobre l’accés i, suportat per un conjunt de pilars, ofereix un contrast en clarobscur i una transparència sobre l’espai obert, que alleugera la gran massa de l’edifici, en contrast amb la solidesa i potència de la seva implantació sobre la topografia. L’ interiorisme accentua la calidesa espacial d’un hotel en contacte amb la naturalesa i les condicions de confort, que es posen de manifest en les textures, mobiliari, i la configuració dels passadissos i les habitacions. Un baldaquí de revestiment de fusta lacada de diferents colors estructura l’habitació i facilita la disposició de panys de paret límpids en connexió visual amb la terrassa que d’aquesta manera forma part del mateix espai de l’habitació.
  10. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme - Interiors d'Ús Públic, Comercial i Professional

    Premi FAD

    Restaurante Lola

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  11. Casa Triginer

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Casa Triginer

    Es tracta d’un habitatge unifamiliar a Vallvidrera, a la parcel·la número 4 de la finca existent entre els carrers de l’Actor Morano i el traçat del funicular. La parcel·la està situada en una forta pendent amb problemes d’accessibilitat, amb orientació al nord-est encara que amb magnífiques vistes àmplies sobre un bosc proper a la ciutat. La casa es planteja en dos cossos paral·lels i escalonats a la pendent que construeixen un espai buit, orientat al sud, amb una visió llunyana d’una muntanya i el mar. Aquests dos cossos es connecten al nivell inferior organitzant a la part posterior el garatge i dependències annexes, i a la part del davant un espai lineal i continu: hall i zona per al joc, gimnàs amb vestuaris i sauna, i suite del propietari. Espais que es van comunicant mitjançant plafons corredissos i que es connecten a la piscina exterior. A la part superior del cos davanter es situa un gran espai destinat a sala d’estar-biblioteca-estudi que es connecta amb el nivell inferior mitjançant una escala oberta amb una claraboia zenital sobre el hall i una petita escala secreta oculta per un moble, que comunica la sala amb el dormitori del propietari. Al cos posterior es situa un petit menjador i la cuina. Entre aquests cossos i atravessant com un nexe d’unió es troba el pati, un petit cos envidrat que es pot obrir i s’incorpora a l’espai buit entre els dos volums. Aquest espai juga amb la llum mitjançant uns grans plafons mòbils al costat del mar i una pèrgola atirantada per unes catenàries de petites lamel·les de fusta que ofereixen una ombra més densa. El fons d’aquest espai, que s’incorpora la cuina, es troba la muntanya on s’hi ha plantat un bosc de bambús de canya negra. El jardí lateral que uneix aquest espai amb el nivell inferior de la piscina, queda conformat per un altre bosquet de bambú de canya blanca. Finalment, a la part superior del cos del darrera es troba la suite de convidats, comunicada mitjançant una escala que entrellaça els tres nivells.
  12. Fitness Center Hotel Rey Juan Carlos I

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Fitness Center Hotel Rey Juan Carlos I

    La idea de construir un edifici subterrani neix de la impossibilitat urbanística de construir sobre la rasant del terreny. L’edifici s’endinsa doncs al subsòl buscant unes antigues lloses de cimentació a 7m de profunditat. El que a primera vista es llegeix com un conjunt de murs en forma d’escultura al paisatge, al seu interior, aquesta percepció esdevé quelcom enganyosa. Els falsos murs resulten ser jàsseres de grans cantells susceptibles de suportar grans lluernes i aguantar el pes de les terres aconseguint certa diafanitat espacial i ajudant a connectar a l’interior les diferents zones del programa. El pati central, de superfície reduïda (una mica més de 100m2), es concep en forma d’estrella i, això permet, per altra banda, que gràcies als seus llargs braços facin penetrar la llum en profunditat ocultant al mateix temps una part del seu traçat el qual fa difícil descobrir la seva escala. L’edifici es construeix amb un únic material (el formigó armat) i el procés de construcció discorre únicament amb l’ordre geomètric dels encofrats que es cuiden més en els falsos murs, i es deixen en brut en la formació de les lloses inclinades. Un únic detall constructiu -en el canvi de secció dels murs del nivell inferior en augmentar i formar pantalles que defineixen l’espai central- permet la impermeabilització i formació del mirall d’aigua. El programa s’organitza en dos nivells: l’inferior conté els vestuaris, saunes, jacuzzi, banys turcs i les activitats de caràcter més privat. Al nivell superior -ubicat sota terra però en contacte amb el jardí a través de rampes que el comuniquen visualment amb l’exterior- conté totes les activitats pròpies d’un centre d’aquestes característiques: aeròbic, ioga, dansa, sales de musculació, cardiovascular, relaxació, piscina, centre de bellesa, centre mèdic, botiga i serveis auxiliars. Un doble mur perimetral connectat a una sala d’instal·lacions proveeix totes les necessitats tècniques dels diferents espais, alliberant doncs els sostres i terres de la necessitat d’acollir elements tècnics i aconseguint així una gran diafanitat. Al final, l’edifici se’ns mostra com una caixa de llum sota terra que relaciona l’espai interior i jardins amb l’exterior, aprofita els reflexos de la llum a l’aigua, comunica visualment els diferents espais i impedeix les mirades des de l’exterior.
  13. Estudis de Cinema 'Arruga'

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Estudis de Cinema 'Arruga'

    El projecte sorgeix de la decisió d’ubicar els estudis de cine ARRUGA en un polígon industrial de la perifèria de Barcelona en considerar la producció de pel·lícules i espots publicitaris com una activitat industrial. Així un edifici destinat a albergar una activitat creativa es veia confinat a conviure en un món gris i mut, sense llenguatge... fàbriques i magatzems amb activitats horàries típiques dels polígons industrials. Davant la impossibilitat de generar un llenguatge amb els seus “veïns” l’edifici es converteix en imatge i reflex de la seva pròpia essència, mostrant-se així de l’única manera possible: un edifici per fer pel·lícules. En fer-se fosc la façana principal es converteix en un tros de cel·luloide esdevenint en cinema la mateixa activitat de l’edifici tal com la producció, post-producció, realització, etc. La resta del programa es queda ocult rere la caixa cega; càsting, vestuari, attrezzo, magatzems muntatges, tallers, camerinos i serveis. Finalment, el gran espai destinat al plató cinematogràfic se’ns presenta en la seva forma més neutra. La construcció (materials, estructura i instal·lacions) d’aquest espai es posa al servei de l’activitat principal reforçant la neutralitat del projecte. L’edifici es constitueix amb tècnica i preus de nau industrial; una estructura d’acer exposat amb protecció contra incendis, forjats decks de planxa nervada, murs en bloc de formigó, paviments de formigó polit, instal·lacions vistes i façana de taulells ciment-fusta. El projecte incorpora com a element extern una plantació lineal de populus teixana a poca distància de la façana principal. Aquesta formació vegetal ens rebel·la un nou espai intersticial negatiu de l’interior. Aquest espai relaciona l’activitat interna amb l’espai exterior al mateix temps que utilitza llur condició canviant. A l’estiu un espès matalàs verd protegirà del sol, la tardor canvia de color i purga les fulles, a l’ hivern es converteix en un reflex sobre la gran finestra envidrada i a la primavera anirà mostrant els diferents colors verds. Entre aquesta pantalla d’arbres i el carrer del polígon es concep un espai obert destinat a l’arribada i circulació de vehicles. Finalment, en un polígon industrial una caixa gris planteja una qüestió d’arquitectura; la tensió entre l’ envoltori i l’espai intern articulat per la llum.
  14. Cinc Illes al Front Marítim de Poblenou

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Cinc Illes al Front Marítim de Poblenou

    Façana al Mar de Barcelona. Aquest pla no només contemplava les operacions d’infraestructura sinó la possibilitat de construir habitatges i alguns serveis enderrocant una extensa àrea de velles fàbriques. L’operació edificatòria més important fou, sens dubte, la Vila Olímpica que vingué a restaurar una certa continuïtat urbana entre la ciutat i el barri del Poblenou recuperant el fil històric interromput quan Barcelona decidí abandonar el mar i créixer en perpendicular cap a l’interior. De forma paral·lela, el pla acollí una promoció privada d’habitatges a tres illes ocupades per la industria Torras Herrerías y Construcciones amb una doble finalitat; per un costat, dos de les tres illes havien d’allotjar als àrbitres olímpics durant els jocs i, per un altra, degut al veïnatge amb l’àrea de la Vila Olímpica, aquesta operació calia ser una de les que propiciarien el procés de reconversió urbana de la resta del Poblenou. L’arquitecte Carlos Ferrater amb el seu equip de col·laboradors va obtenir l’encàrrec després de la resolució d’un concurs restringit entre varis arquitectes. El seu projecte entrà en el procés general de realitzacions que calia estar enllestides per al 92 i suposà l’ocasió excepcional de reconstruir en una sola operació tres illes de l’Eixample Cerdà abans ocupades de forma exclusiva per edificis fabrils. L’àrea de les tres illes, alineades entre si i en paral·lel a la línia de la costa, està delimitada pels carrers Llull i Ramón Turró i, en sentit muntanya, per les de Zamora i Àvila; un conjunt del qual els seus promotors anomenaren Eixample Marítim en referència a les traces persistents de la urbanització de Cerdà i la seva proximitat amb el mar. Tan sols l’adjacent al carrer Zamora no es pogué reconstruir en la seva totalitat degut a la presència d’edificis industrials d’altres propietaris. La popular Can Torras dels Ferros com ja hem vist, fou una de les més importants indústries metal·lúrgiques de Barcelona. El procés industrial es componia de fosa de ferro, laminat i construcció d’estructures per l’edificació, calderes, material ferroviari, etc... Un ferrocarril propi de via estreta unia aquests processos travessant els carrers i un altre d’amplada normal connectava la fàbrica amb la línia de França per Granollers. El conjunt del projecte realitzat conté 560 habitatges de diferents mesures i tipologies; locals comercials en planta baixa, algunes oficines i un centre comercial. Les tres illes posseeixen un tractament arquitectònic uniforme i estan vinculades per un passeig arbrat que travessa els seus jardins interiors aproximadament per on antigament ho feien les vies de tren. Al jardí d’una de les tres illes s’ha inclòs a més una piscina. Les illes estan construïdes en el seu perímetre però la barra edificada s’interromp pel passeig esmentat i per uns passatges situats davant als passos de vianants del carrer Ramón Turró, que separen els xamfrans i els configuren com edificis aparentment més alts. Les plantes baixes són transparents de manera que des del carrer es pot veure la vegetació interior i a més permeten penetrar a l’interior de les illes per diversos punts. En conjunt podríem dir que constitueix l’exemple més aproximat, construït fins avui en dia, del que Cerdà proposà com a alternativa a aquella asfixiada Barcelona Industrial d’intramurs. És possible que, quan s’imprimeixin aquestes línies encara sigui possible contemplar l’exposició que sobre l’il·lustre urbanista es celebra als edificis de les casernes que la Universitat Pompeu Fabra pensa ocupar. El ciutadà barcelonès té aquí a l’abast de la mà una ocasió d’or per desfer alguns malentesos i augmentar la seva capacitat de judici crític sobre la ciutat, és a dir, incrementar la seva cultura civil. Abans hem resumit la vocació dual que mostrà Barcelona per a desenvolupar-se a la seva plana representada esquemàticament per dos direccions perpendiculars. En un primer moment es construeix la façana neoclàssica al mar des de Montjuic al parc de la Ciutadella i al Cementiri Vell, un desenvolupament frustrat que podria haver pres l’eix de la Gran Via com a columna vertebral d’un creixement paral·lel a la línia de la costa. Seguint l’esquema de Cerdà amb una altra tendència, com a segon i correlatiu acte, es creix efectivament sobre la perpendicular del mar i es produeix una ciutat, la façana de la qual, quedà desdoblada sobre un eix, identificant-se amb les pròpies façanes del Passeig de Gràcia. Podríem fer un senzill exercici crític i comparar l’illa característica que construí el teixit de l’Eixample burgés i després les seves extensions laterals, amb la que un segle després s’ha pogut construir sobre la mateixa traça urbanística però en aquell territori de maresmes que fou destinat a rebre el cementiri, el ferrocarril, les fàbriques i el proletariat industrial. Resumint moltíssim, podríem afirmar que la història de la construcció de l’Eixample coincideix amb el procés de densificació de les illes fins al punt que no deixa rastre en cap espai al seu interior que es pogués considerar lliure o amb algun significat civil. L’illa típica té 113 metres de costat, amb xamfrans de 20 metres, que és l’amplada també dels carrers corrents. A l’eixample construït les cases de veïns arriben a una profunditat mitjana de 28 metres, de manera que un cop restada la corona queden uns patis de 57 metres, per tant, amb una superfície de 3249 m2. Però gairebé tots aquests patis estan a més edificats en planta baixa, i el seu terra el constitueixen els sostres dels magatzems, garatges o tallers, de manera que la poca terra que hi pot haver caldria buscar-la a les jardineres. Des de l’aire una illa sembla un patchwork, una peça feta del s pedaços de les parcel·les construïdes. És infreqüent veure un arbre i en el millor dels casos el pati interior conserva alguna regularitat. L’illa és doncs un sòlid i massís prisma, intransitiu respecte al carrer, fruit d’una consideració de la ciutat com a pura mercaderia, d’una actitud mesquina i usurera que de forma hipòcrita s’ha volgut redimir amb la coartada que podia prestar-li la bellesa d’unes quantes obres, en particular la dels arquitectes modernistes. Magnífic sarcasme si considerem l’ incomoditat que a aquests arquitectes produïa el veure els seus edificis reduïts a simples façanes decoratives i si recordem a més que Gaudí, un dels més alabats, acabà demanant almoina pels carrers. Tanmateix, creiem que malgrat aquesta congestió i aquesta alineació l’Eixample no ha perdut les seves qualitats potencials. L’avarícia de molts no ha pogut amb la generositat d’uns pocs (d’un Cerdà, d’un Gaudí...). Comparem aquelles dades amb les del projecte que comentem. Aquí la profunditat edificada és de 12,70 metres, de manera que els habitatges tenen dos façanes i cap pati interior. El pati interior de l’illa llavors té 87 metres de costat i 7569 m2 de superfície i està enjardinat. El centre comercial de dos plantes és l’únic edifici construït a l’interior d’una de les illes. L’àrea lliure conté doncs més del doble de superfície que la de l’illa de l’Eixample històric, i el pati és , a més, completament regular. Els carrers que queden entre illes conserven la secció basilical de tres naus, amb voreres de 5 metres, ampliades per un porxo de 3 metres i estan relacionades visualment i per als vianants amb els jardins interiors. Les distàncies de cada habitatge als veïns d’enfront són de l’ordre de 80 metres als jardins i de 20 metres als carrers i des de l’interior dels habitatges es contemplen els arbres en els dos espais. Podríem completar aquestes dades quantitatives amb una breu descripció subjectiva des de la perspectiva que atorga el ser habitant d’aquest lloc. Existeix una plàcida però dinàmica relació veïnal. Encara no està complert l’equipament comercial però existeixen ja les botigues més essencials. Es domina una àmplia àrea de cel, es percep la brillantor de l’alba i la posta de sol, i el transcórrer del dia ve pautat per la presència del ocells i les veus del nens. La successió de les estacions es fa sensible a través de la vegetació. A l’estiu el cant del grill acompanya i no desvetlla. El jardí genera un microclima efectiu i una fauna constituïda per gavines, merles, rat penats, pardals i cueretes ens visiten habitualment. En certs períodes el silenci es converteix en delícia i la relació amb el pati dels petits dormitoris reprodueix la que té lloc entre la cel·la i el claustre del monestir. Animada, entre altres coses, per la qualitat protectora i ecològica del jardí s’esdevé una verdadera explosió demogràfica, el que ve a facilitar una pista, en clau urbanística, sobre l’ecosistema que necessita la ciutadania per repoblar Catalunya. L’honorable i altres autoritats podrien prendre bona nota... i quelcom més. Encara reconeixent que es cau en una certa idealització en contrast amb una Barcelona densament comprimida per la seva pròpia edificació, aquest exemple demostra que és possible un model equilibrat d’urbanització, compatible amb un benefici immobiliari raonable i sense necessitat de fer gran invents. Així no ens semblaria res malament un Poblenou reconstruït segons aquesta pauta, allà on la petjada de Cerdà persisteix; un Poblenou monòton on la monotonia consistís en la repetició democràtica del benestar de cada individu, família o grup social; en la recreació d’una harmonia entre allò edificat i allò lliure, entre l’esfera privada i la pública, entre l’estància i el moviment..., aquella harmonia que per a la ciutat industrial, Cerdà somià com a possible.
  15. Palau de Congressos de Catalunya

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Josep Maria Cartañá i Gubern, Carlos Ferrater i Lambarri

    Palau de Congressos de Catalunya

    Malgrat ser fruit d’un conjunt de promocions privades, el projecte reflexiona sobre el lloc i sobre el programa com si es tractés d’un equipament públic. La zona universitària és llegida com una perifèria amb una gran vocació urbana, marcada per la presència de diverses facultats universitàries i alguns equipaments esportius. El lloc és llegit com un entorn carregat de referències, al qual l’edifici respon amb un conjunt de volums edificats que mostren una gran vocació d’unitat. La planimetria s’organitza en tres crugies principals separades per dos carrers longitudinals, que connecten la cota més alta de la Diagonal amb els jardins de la part posterior. El formigó blanc de tota la façana cohesiona els volums de diverses dimensions, i les obertures s’ajusten a un repertori molt estricte per tal de crear una coherència estilística. L’edifici fomenta el caràcter urbà de la zona i presenta una continuïtat amb els usos ja existents.
  16. Museu del Ter

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Museu del Ter

    El projecte es basa en la remodelació de l’antiga fàbrica Sanglas i té com a objectiu recuperar la tipologia essencial de la fàbrica de riu de forma alta i allargada. Per aquest motiu s’han eliminat tots els afegits que desvirtuen la seva forma originària i s’ha afegit un nou cos vertical que continua i completa l’estructura de fàbrica de riu que concentra les parts necessàries per al funcionalment d’un museu contemporani: escales, ascensors, muntacàrregues, direcció i serveis. El nou cos actua com a torre que connecta els tres nivells de l’edifici. Tota l’ intervenció atorga el màxim protagonisme al volum convertit en museu. L’accés principal es realitza a través de la plaça que crea la nova ampliació. En planta baixa i en el primer pis es distribueixen les peces del museu de la industria i de la història territorial. Al segon pis s’ubiquen la sala d’exposicions temporals, sala d’actes i el centre d’estudis de riu. L’arquitectura, amb aquesta juxtaposició d’allò històric i allò modern, es convertirà en el primer ingredient que explica els continguts del museu i, al mateix temps, en la primera peça del futur parc del riu Ter.
  17. Mútua d'Advocats de Catalunya

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Mútua d'Advocats de Catalunya

    Situat al carrer de Roger de Llúria 108, proper a la seu del Col.legi d’Advocats de Catalunya, el local existent es desenvolupa en planta baixa, una planta soterrani parcial i d’escassa alçada i unes petites depèndencies d’altell, també d’alçada reduïda, i amb problemes d’utilització, donat els elements estructurals (jàsseres i bigues). El local té una configuració estreta i fonda (51,5 ms) amb poca façana al carrer i mancança de patis intermedis. El projecte proposa una intervenció limitada en extensió, però, que canvia de manera radical la percepció espaial del local existent. També el projecte pretèn optimitzar l’ús dels diferents espais, ordenant per zones les diverses activitats. Un primer espai d’accés, aprofitant les condicions de les dues obertures de façana, d’accedir a un primer àmbit, i tot seguit entrar i reconeixer tota la dimensió de la intervenció. La segona obertura de façana a l’eix del local, es converteix així, en un ull que permet il.luminar i visualitzar des de l’exterior l’espai central. El nom i anagrama de l’entitat es situarà al vidre. La zona central, que recull la intervenció radical esmentada que consisteix en obrir un buit al terra i forjat de la planta baixa de 9,5 x 3 mts., la qual cosa permet comunicar espaial i visualment les zones d’atenció als mutualistes ubicades al nivell d’accés i les zones de consultes mèdiques ocasionals situades a la planta inferior, en la que, mitjançant una petita excavació s’obté l’alçada necessària (2,50 ms). Aquest buidat espaial comunica visualment l’altell destinat a arxiu i lleure del personal, amb una passarel.la suspesa. Amb aquesta intervenció es genera un espai a triple alçada que recull els elements de circulació : escala-rampa, passos, escales i passarel.les, comunicant visualment les zones d’atenció al públic, treball, consultes i arxiu. Finalment, a la part posterior del local es situen les dependències de direcció i la gran sala de reunions, donant a l’espai interior de mansana, que gaudeix de la possibilitat d’il.luminar amb grans claraboies de llum zenital practicades a la coberta. Al fons del local, realitzem una petita terrassa-pati-jardí en relació amb aquest espai intermedi amb llum zenital, que connecta les dependències de direcció per optimitzar les condicions de claror i confort provocant atractives vistes al pati enjardinat. Tot un conjunt d’activitats complementàries, serveis, depèndencies d’instal.lacions, magatzems, sortides d’emergència, etc.. es van col.locant estratègicament en espais intermedis del projecte, resolent temes de seguretat i evacuació.
  18. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Estudis de Cinema 'Arruga'

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  19. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Mútua d'Advocats de Catalunya

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  20. Edifici d'Habitatges i Oficina OAB

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Edifici d'Habitatges i Oficina OAB

    Edifici entre mitgeres d’11,60 m d’amplada que exhaureix completament la profunditat edificable fins a l’interior d’illa. El programa es desenvolupa en tres nivells destinats a despatx d’arquitectura, quatre nivells destinats a residència, amb dos habitatges per replà, i tres nivells de soterrani per a aparcament de vehicles, organitzats en mitges plantes. L’estructura de la façana està constituïda per elements verticals amb un 50 per cent ple–buit, tal com és preceptiu a l’Eixample Cerdà. Els quatre materials utilitzats són els tradicionals: pedra, ferro als balcons, porticons de fusta i vidre. La façana s’organitza amb quatre pells, com una ceba, que ocupen 40 cm de gruix: un mur cortina de vidre interior modulat de 0,90 i 2,80 m a tota alçada, amb uns porticons de llistons de fusta de nyangon que es desplacen sobre unes guies, una barana correguda amb platines primes d’acer, i uns marcs que suporten pedres de quarsita de plata de l’Índia col·locades en lamel·les horitzontals de 90 per 30 cm amb obertures de 4 cm que coincideixen amb les parts buides dels porticons. Per tal de no oferir cossos sortints al carrer, la façana s’estructura en un sol pla. La possibilitat de conjugar les peces fixes amb les mòbils produeix un cert dinamisme que permet, a l’interior, jugar amb les obertures de llum i tamisar la visió i el soroll del carrer.
  21. Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Ramon Artigues Codó, Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

    Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona

    L'edifici intermodal i de connexió amb les Terminals A i B es caracteritza exteriorment per una façana que s'estén més enllà de la pròpia dimensió de l'edifici, ja que s'intenta establir una continuitat entre les façanes de la terminal B, des del mural de Miró, i de la terminal A. El projecte planteja una façana neutra en el seu tractament per no crear mimetismes amb les façanes actuals. Per això, es proposa una façana aplacada d’alumini extrusionat, que s'alinea amb les façanes de les terminals veïnes. El volum del nou edifici es situa separat del nou tancament de façana i actua com un volum independent, amb una envolvent de quatre façanes amb doble pell. La pell interior és de pavés opal, que actuarà com una gran lluerna pública cap a l’interior, mentre que l'exterior és de policarbonat. L'espai intermig serveix com a galeria de serveis.
  22. Habitatges Vertix

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Habitatges Vertix

    A la nova Diagonal de Barcelona enfront del Parc Central projectat per Jean Nouvel a l’extrem del braç nord de l’illa, s’ubica un edifici residencial que atén a la doble condició, per un costat com a front d’una illa oberta al Pla Cerdà i per l’altre al de peça autònoma. Sis habitatges per planta articulats per un corredor en zig-zag que uneix els dos nuclis de circulació vertical i projecta cap a l’exterior l’espai comunitari i la llum. Els habitatges es doten d’uns espais intermedis que s’obtenen en base a un encreuament dels diferents plans de la façana, en el que les persianes corredisses es distribueixen a la cara interior i exterior mantenint d’aquesta forma la privacitat i el control lumínic però al mateix temps ajudant a aconseguir espais oberts que relacionen l’exterior i l’interior, fent innecessaris els panells de separació dels habitatges. La configuració de l’edifici permet una gran varietat de tipologies. Aquesta versatilitat es plasma en l’aparició d’habitatges de desenvolupament en una planta, d’1, 2 i 3 dormitoris. La volumetria queda definida pel tractament de la pell exterior. Unes costelles d’acer pintat en negre configuren l’ envoltori de l’edifici, a la vegada que es resolen el trenat de les corredisses de lamel·les metàl·liques i el pla interior de vidre en tot el perímetre de la façana. Únicament es produeixen les zones de fractura de la pell als espais ocupats per les escales.
  23. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici d'Habitatges i Oficina OAB

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  24. EU Mies Award

    Nominat
    Palau de Congressos de Catalunya

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Josep Maria Cartañá i Gubern, Carlos Ferrater i Lambarri

  25. Edifici d'Habitatges Passeig de Gràcia 99

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

    Edifici d'Habitatges Passeig de Gràcia 99

    La proposta del projecte consisteix en efectuar una rehabilitació integral d’un edifici situat al xamfrà del Passeig de Gràcia amb Rosselló a l’Eixample. L’edifici estava destinat a oficines i es proposa canviar el seu ús a habitatges en les plantes superiors i a locals comercials a la planta baixa i altell. La planta s’organitza en apartaments de 60 i 100 m2, d’1 i 2 dormitoris amb espais diàfans, cuines incorporades a l’espai final, plafons mòbils i un petit espai intermedi amb diferents filtres que separa l’habitatge del carrer. Els apartaments en xamfrà adopten geometries en concordança amb la seva situació. Tal rehabilitació comporta l’enderrocament i obra nova de la façana -mantenint únicament l’estructura de forjats actuals així com nous nuclis verticals de comunicació i cobertes- retallant les voladesexistents de manera que la façana resultant sigui una suma de diferents pells 50% opac i 50% vidre, tal com es preceptiu a l’Eixample, alternades per capes que puguin lliscar,permetent combinacions de llum natural per als pisos i gran dinamisme formal de la façana. Un marbre translúcid de 5 mm en la pell més externa que té l’efecte de deixar passar la llum durant el dia i durant la nit mitjançant una il·luminació estratègica amb LEDs, actua de llum.
  26. Hotel Mandarin Oriental

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri, Juan Trias de Bes, Patricia Urquiola Hidalgo

    Hotel Mandarin Oriental

    L’hotel s’emplaça a l’antiga seu del Banc de Sabadell. És una obra de rehabilitació que manté l’edifici original com a memòria d’un temps en què el passeig de Gràcia era, exclusivament, seu de bancs i comerços locals, amb un caràcter molt allunyat del que té avui dia. L’edifici original es va bastir l'any 1955 i és obra de l’arquitecte Galíndez, col·laborador habitual del banc. Presenta una façana de granit i pedra de figueres, molt dura, estrictament simètrica, de vuit alçades al cos central. Aquesta façana es manté ben restaurada, amb unes finestres noves adequades al nou ús d’hotel de luxe. Només s’ha intervingut al sòcol. Amb només tres operacions, l’edifici ha pogut allotjar al seu si el nou programa i millorar, a més, la relació amb el passeig de Gràcia i l'encaix amb la ciutat. La primera és el sòcol. Es defineix una porxada amb botigues i un accés central mitjançant una passarel·la en pendent que supleix l’escala imperial original. La recepció se situa a l’entresolat, al fons del solar. El camí d’accés és totalment públic. La segona és un bellíssim atri a tota alçada de l’edifici, que en facilita la percepció global, organitza les plantes de les habitacions i il·lumina la passarel·la d’entrada i crea un accés espectacular. La terceraconsisteix en una façana totalment nova que dóna al pati interior de l'illa, abocada a un jardí dissenyat per Bet Figueras. Els interiors, realitzats en col·laboració amb Patricia Urquiola, són d’un disseny cal·ligràfic, delicat, sensible, que juga amb el matís de les llums i amb la sensualitat dels espais. El color blanc, les llums indirectes i matisades, les gelosies, els mobles càlids per contrast són el leitmotiv de tots els espais de l’edifici, amb diverses parts públiques i visitables.
  27. Edifici d'Habitatges Plaça Lesseps

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri, Xavier Martí Galí

    Edifici d'Habitatges Plaça Lesseps

    La volumetria edificatòria s’emmarca dins d’un dels nous plans metropolitans de la ciutat de Barcelona juntament amb l’obertura d’un nou carrer i l’ampliació d’un altre. La proposta volumètrica d’aquest edifici es resol d’una manera orgànica dividint l’edifici en dues parts separades per un espai lliure entre els blocs. Aquesta decisió permet optimitzar la crugia amb unes llums de vuit metres de fons en la seva façana corresponent I ventilant totes les estances a l’exterior. L’encaix de l’edifici a l’espai lliure entre blocs en sentit longitudinal permet fer un gir al xamfrà que recull la doble façana de l’edifici, emfatitzant la fractura volumètrica, i així alleugerant la frontalitat de l’edifici. D’aquesta manera s’aconsegueix de nou la verticalitat amb una imatge orgànica d’un edifici bicèfal. A la planta baixa l’accés als locals es produeix també des de l’espai entre ambdos blocs i també des dels carrers. L’aparcament es distribueix en tres plantes soterrani ocupant el 100% del gàlib i que s’hi accedeix a través d’una rampa situada junt a la paret mitgera amb accés pel carrer Riera de Vallcarca que és el punt més baix del solar. Els accessos als habitatges es fan a través de quatre porteries situades dos a dos en les façanes nord i sud respectivament. Les façanes ofereixen un joc de persianes fixes i corredisses metàl·liques que obren i tanquen les terrasses i permeten una millor integració dels espais interior i exterior que graduen la llum natural. Les persianes estan compostes per muntants d’acer inoxidable i travessers de secció tubular lacats gris perla i queden emmarcades per fins passamans d’acer formant una retícula on les verticals pauten un ritme i les horitzontals afinen els cantells del forjat. Aquests plans de façana amb gelosies juntament amb el pla interior de vidre, es trenen en tot el seu perímetre creant espais intersticials, llocs de transició entre ciutat i espai interior habitat, herència de l’arquitectura mediterrània de l’arquitecte Coderch. L’edifici, juntament amb la biblioteca Joan Fuster s’erigeix com una icona de la nova Plaça Lesseps.
  28. Edifici Mediapro

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Patrick Genard & Asociados, Carlos Ferrater i Lambarri, Patrick Genard, Xavier Martí Galí

    Edifici Mediapro

    L’edifici és la primera peça d’una seqüència que acaba a la torre Agbar. En aquest context gira la seva testera i es col·loca de cara a la Diagonal de manera que converteix el factor casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb la gran avinguda. En les quatre primeres plantes l’edifici es perfora per permetre al carrer Bolívia arribar fins al final i focalitzar la perspectiva urbana. En les plantes superiors busca en diagonal l’aresta superior de la torre per generar una interacció entre les dues alineacions que produeix un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i, amb la seva façana transparent, produeix un nou espai públic, una plaça triangular. La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús gràcies a unes plantes diàfanes que es deriven de la inexistència de pilars o estructures intermèdies. Una única i repetida finestra, desenvolupada en continuïtat a totes les façanes, ofereix una bona il·luminació i vistes, així com una gran versatilitat de distribució interior. La producció i docència audiovisual en el cos baix i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica. L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici perquè s’aconsegueix la coincidència entre l’estructura portant i la façana. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses posttesades permet grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. La retícula de pilars i les lloses permeten considerar el conjunt pilar–forjat com si es tractés de grans bigues vierendel.
  29. Noves Seus Corporatives de GISA i FGC

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

    Noves Seus Corporatives de GISA i FGC

    En un dels accessos principals de Barcelona, integrada a l’operació de la cobriment de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la reconversió dels antics tallers, apareix una pastilla, resultant de la intersecció de les trames dels teixits urbans dels barris de Sarrià i de Tres Torres conjuntament amb la Via Augusta; generant així un gran espai públic, que en un futur resoldrà a mode de frontissa el desnivell existent entre ambdós barris. A la cruïlla de Via Augusta amb els carrers de Vergòs i Cardenal de Sentmenat emergeix el conjunt dels edificis de les Seus Corporatives de GISA i FGC que, malgrat a lo restrictiu del planejament amb una volumetria específica marcada, resulten d’una tasca d’integració urbana, atorgant-los el caràcter propi dels edificis institucionals: emblemàtic, a la vegada que amable i funcional. El programa funcional es resol mitjançant plantes diàfanes orientades vers l’espai públic resultant entre ambdós edificis i, despatxos als perímetres exteriors. La modulació de façana està molt el·laborada per tal de flexibilitzar i donar versatilitat a la distribució interior. Un minuciós estudi dels detalls, amb solucions constructives molt cuidades, resol tota la pell exterior amb un únic mòdul d’alumini anoditzat extrusionat.
  30. Premio Década

    Guardonat / Premiat

    Premio Década

    Casa Triginer

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  31. Casa AA

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Casa AA

    La casa respon a unes regles geomètriques bàsiques, tan senzilles, que en elles rau la potencia del projecte. Una xarxa ortogonal de 7x7m. sobre la que es superposen les diagonals de la mateixa construint a mode de pentagrama musical la base sobre la que es recolza la composició del projecte. Les diagonals a 45º son les generatrius de les dilatacions de la coberta, lluernaris en uns casos i dobles plantes en els altres; generant-ne una topografia artificial que sura sobre la que és natural del terreny. D’aquesta manera, el programa es desenvolupa a la planta a cota de jardí en relació directa interior-exterior, on s’ubiquen sales, salons, biblioteca, menjadors, cuina, habitació principal i pavelló d’invitats; tots ells lligats visualment a traves de llargues perspectives segades por vidres. Verticalment, existeixen relaciones puntuals de la planta principal amb la planta inferior i els altells, responent sempre a exigències de programa i tancant així la continuïtat tridimensional de l‘edifici. Aquestes zones de la planta inferior son espais servidors del programa principal talment com: bodega, directament comunicada amb el menjador; arxiu-videoteca, comunicada amb la biblioteca; guarda-roba, extensió de l’ habitació principal; vivenda de servei, amb pujada directa a la zona de cuines. Els altells es reserven per a espais íntims en relació directa amb el paisatge circumdant. La composició resta complerta amb un inesperat accés a traves d’un pati en tons molt foscos que contrastarà amb la lluminositat de la resta de la vivienda. El projecte es materialitza com una extensa coberta pètria amb episodis puntuals de contacte amb el terreny, deixant la resta del perímetre a materials lleugers i transparents: grans finestrals amb fusteries metàl·liques tamisats en punts concrets del programa.
  32. Ampliació del Jardí Botànic de Barcelona

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

    Ampliació del Jardí Botànic de Barcelona

    A partir dels requeriments del Jardí Botànic de Barcelona -l’ampliació del Banc de Germoplasma i una reorganització dels espais de treball- es planteja racionalitzar els usos de les oficines actuals i colonitzar el semicercle N (construït sobre el dipòsit d’aigües d’ aigües de reg). D’aquesta manera, es conserva l’actual empremta del traçat circular del paisatge a l’entorn del pati de maniobres. El programa d’usos actual preveu ampliar substancialment el Banc de Germoplasma que representa una peça clau en els programes de conservació del Jardí i el paper que ha d’assumir en relació a la conservació de la flora silvestre catalana en un futur pròxim. La millor solució i més lògica sembla la cobertura dels molls de descàrrega de l’edifici de manteniment del Jardí que anomenem Semicercle N que actualment està destinat a magatzems. Aquesta solució és possible des de l’ habilitació dels espais per a amuntegament de material, substrats i maquinària a l’extrem S del Jardí. Es proposa cobrir els actuals molls de descàrrega de tal manera que s’habiliti un nivell sencer, a excepció del que es troba situat a l’extrem dret, ja que segons les cotes extretes de l’últim estudi topogràfic mitjançant un petit desnivell executat a la cota del camí inferior és possible desdoblar la planta i ubicar així un nou espai d’ús públic per al Jardí. La incorporació de personal femení en les tasques de manteniment del jardí botànic feia insuficients les previsions que s’establiren al seu dia en relació a les instal·lacions higièniques i de treball. Era convenient segregar un espai de dutxes i vestuaris més gran que l’actual per a separar els vestuaris dels sanitaris. La cobertura que s’hi planteja, proposada al seu dia en previsió del creixement de les necessitats del Jardí, sembla poc complexa ja que part de les pantalles i de la fonamentació són preexistents. Finalment, es plantegen altres millores per als usuaris en l’ utilització del pati de maniobres i de treball com són, per una banda, la pavimentació d’una vorera de formigó perimetral al cercle anterior i, per altra banda, la protecció de la incidència solar de l’interior de les oficines mitjançant una pèrgola, que també serveix per a transitar d’un espai a l’altre sense mullar-se en cas de pluges.
  33. Església Evangèlica

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

    Església Evangèlica

    Deprés de dotze anys de recerca d’un solar, l’Església Evangèlica Unida de Terrassa, una institució gairebé centenària de la ciutat, troba el seu lloc al barri de Can Tusell amb façana a l’Avinguda Béjar, un dels grans carrers d’accés a la ciutat i de comunicació amb la zona industrial. L’edifici, que ocupa un terç del solar i situat en la seva part més baixa amb un accés des de l’Avinguda Béjar, combina usos pròpiament religiosos (celebra el culte tots els diumenges pels matins) amb uns usos socials fruit d’un conveni amb l’Ajuntament. El complex es manifesta com una gran base monolítica que va disminuint d’alçada a causa de la pendent del terreny format per platines d’acer en forma de revestiment i de valla sobre el que es suspenen dos cossos. En una posició central i de major tamany s’aixeca un cub amb arestes i modulat, revestit amb un nou material d’alumini reciclat, prensat i injectat i que gràcies a la seva brillantor li otorga un caràcter emblemàtic a la peça que alberga al seu interior; la sala per al culte. L’altre cos de menor altura i pròxim al carrer Tramuntana es suspèn i surt en volada. En aquest cas les arestes emmarquen uns plans d’alumini ondulat i perforat que actuen de gelosia com una segona pell per al programa de guarderia. Mentre la façana a l’Avinguda Béjar es presenta com un pla tens, rigorós i continu que amaga el seu accés, les dos façanes laterals mostren la seva cara més amable on la vegetació emmascara una valla que actua de segona façana. De manera que el pla del vidre es retrau respecte al límit del solar i així tots els espais perimetrals disfruten de llum i ventilació així com d’intimitat i seguretat. Degut que la guarderia s’accedeix per un nivell superior i separat, el programa funcional, tant religiós com social, es desenvolupa tot en planta baixa a excepció d’un altell suspès sobre el doble espai de la sala de culte. Un espai de recepció permet el pas i distribueix per un costat la zona d’administració i, per l’altre, un corredor facilita l’accés a dotze aules i al front la sala de culte, peça central que vertebra tot el programa de necessitats al seu voltant. La sala de culte s’orienta perpendicular a l’eix d’accés de manera que gràcies a un sistema d’envans mòbils estableixen una relació directa amb els espais contigus que al seu torn aquests es relacionen amb l’exterior a través d’uns patis. Mentre els criteris compositius de l’interior responen a criteris funcionals, els exteriors responen a la situació, l’orientació i sobretot al desig de ser un edifici discret i contingut desde la distància curta però al mateix temps una peça de referent del culte evangèlic des de la distància més llunyana.
  34. Estació de Metro L4: Llucmajor

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

    Estació de Metro L4: Llucmajor

    El projecte de remodelació de l’estació de Llucmajor tracta essencialment de treure el màxim partit als seus espais connectant-los entre si, eliminant barreres, tant de trànsit com de visió, i emfatitzar l’alçada que ja tenen les andanes i vies, per així engrandir i dignificar l’estació. El projecte opta bàsicament per la utilització d’un sol material, el terratzo i un sol color, el blanc, com a revestiment de tots els paraments en tots els àmbits de l’estació. Únicament en sostres i algun parament en concret serà l’acer, vitrificat en paraments verticals i galvanitzat en sostres, el que ajudarà a tancar aquests espais per aconseguir sostres permeables amb una sensació de dinamisme i lluminositat.
  35. Roca Barcelona Gallery

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Roca Barcelona Gallery

    Ja en els primers passos per a la concepció de la seu institucional de ROCA o Roca Barcelona Gallery, s’entén el projecte arquitectònic com una eina de difusió d’una marca i una empresa. L’edifici es planteja a partir de l’estratègia de comunicació, una forma més de difondre els valors, la historia i els reptes de la companyia i un canal de transmissió per atraure l’interès de la ciutadania cap als valors, el producte, els projectes i les inquietuds d’una empresa amb més de 80 anys d’història com és Roca. L’encàrrec contempla la realització d’un programa complex en el que es barregen i conviuen la seu institucional, un museu de la marca i una plataforma d’esdeveniments de caràcter social i del món empresarial. El projecte arquitectònic s’ha basat en dues idees essencials. La seva forma i aspecte exterior i l’experiència de l’espai viscuda en el seu interior. L’edifici, envoltat per múltiples edificacions de major alçada pretén mostrar-se a la ciutat entenent la seva pròpia escala. Degut al seu context urbà l’edifici es troba embegut per les volumetries adjacents i es distingeix per la seva menor escala i per la seva puresa de formes. Sense recórrer a les formes especulatives pròpies d’una arquitectura que busca realitzar-se a través de l’espectacle, l’edifici, a l’hora que discret i elegant, aconsegueix diferenciar-se de qualsevol altre. Com a objectiu principal es va investigar i treballar per concebre una façana que sent observada amb un mínim deteniment no deixés indiferent i tractés de suscitar curiositat. Així mateix, es va renunciar des d’un principi a la possibilitat de plantejar una “pell” per a l’edifici que potser pogués oferir un efecte vistós cap a l’exterior però que en canvi no tingués relació o conseqüència aparent a l’interior. Es va buscar, per tant, treballar al màxim sota aquestes premisses. Finalment, després de tantejar diferents possibilitats, vàrem plantejar una solució per a la façana basada en la forma de disposició d’un únic material, la successió de múltiples vidres disposats perpendicularment a l’eix de la façana. Així, a partir de proves i prototips vàrem poder comprovar com es produeixen efectes nous com la difracció, la reflexió i la refracció de la llum obtenint com a resultat la distorsió, la translació i la superposició de la imatge a través s de la façana. Fou la llum, tant natural de dia com artificial de nit, la que es va convertir llavors en protagonista. Així, vàrem obtenir una façana totalment ambigua que es mostrava tant com un element de caràcter sòlid de dia com líquid de nit, tant pesada com lleugera, tant rugosa com llisa i en el que és difícil en ocasions, reconèixer si el seu caràcter es transparent, translúcid o opac. Així, des de l’exterior, quan mirem cap a l’interior de l’edifici, la façana ens ofereix una visió ambigua del seu interior (distorsionada) fent necessari entrar-hi per tal de descobrir-lo realment; un cop dins, si mirem cap a l’exterior, cap a la ciutat, observarem tota una sèrie d’efectes visuals com si d’un joc es tractés, on res està realment on hauria d’estar. Uns raigs de llum travessen en línea recta mentre que altres es reflecteixen a l’inrevés, produint alguna cosa semblant a una superposició de la imatge. Altres, al mateix temps es difracten per mostrar-se en tots els colors de l’arc de Sant Martí. Des de dins, observem carrers on abans no n’hi havia, es dupliquen edificis i veiem vianants caminant pensant que estan on els veiem però que en realitat es troben en un altre lloc físic diferent. El nostre objectiu es va veure complert ja que buscàvem la realització d’una façana que sempre que es mirés amb deteniment, oferís un efecte preceptiu plausible però subtil al mateix temps. Així com es concep un edifici projectat cap a l’exterior es busca un món, un espai i un ambient únic en el seu interior. Un cop dins, mitjançant l’ús de la llum, els audiovisuals, els materials i els elements expositius, s’ha intentat generar un espai interior molt diferenciat d’un espai expositiu habitual, on el visitant visqui una experiència intensa i única amb l’edifici. L’espai interior, per tant, es concep com experiència personal i sensorial en la que l’usuari o visitant interactua amb l’edifici gràcies a detectors de presència, altaveus direccionals, canvis de llum, projeccions, personatges projectats que interactuen amb els visitants i pantalles de plasma que projecten objectes en moviment. Al mateix temps tots aquests elements es veuen inserits com si suressin en un espai indivisible i continu. L’aplicació d’un paviment lleugerament reflectant i experimental realitzat en una ceràmica, un fals sostre en acer inoxidable i les parets de tetraedres d’escuma, conformen els tres materials principals en el seu interior. Tots ells materials continus, tres plans que degut a la seva condició de continuïtat recreen un espai ingràvid, marcant la horitzontalitat i sense referències espaials o formals convertint l’espai físic en una sort d’espai virtual. La tecnologia aplicada a la construcció, als audiovisuals i a la manera d’explicar la marca i el seu producte, són essencials per transmetre el compromís que l’empresa té amb el seu futur. El projecte per a Roca Barcelona Gallery es fa ressò de les tecnologies més avançades en matèria d’il·luminació, materials tals com la ceràmica, el vidre i l’acer. Per tot això, ha estat necessari que ROCA i l’equip d’arquitectura d’OAB (Borja, Lucía y Carlos Ferrater) hagi comptat amb un altre equip d’experts en diferents camps com la comunicació, la construcció, la il·luminació, els audiovisuals i molts d’altres especialistes d’excel·lència que han fet possible la creació d’un edifici punter i emblema de la seva marca.
  36. Casa F3

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

    Casa F3

    La casa es situa en una parcel·la urbana rectangular i neix d’una retícula que modula l’estructura tant en la planta com en el volum. Es separa del terreny percebent-la com un un cos suspès en el que els pilars i les jàsseres s’aprecien a l’exterior delimitant els plans de façana i comformant els volums. La col·locació de l’edifici pròxim al carrer permet alliberar una zona de jardí amb piscina vers l’interior d’illa. Els volums s’articulen segons les necessitats del programa i la configuració de l’espai interior per emfatitzar la relació amb els espais exteriors que és l’objectiu del projecte. Cada zona de la casa es perllonga amb un espai exterior de jardí, generant un recorregut perimetral en el que la vegetació és protagonista i introduint-se així visualment als espais interiors. Els perfils estructurals delimiten i tensionen els plans de façana que es composen per plens i buits portats fins al límit del perímetre. Aquest joc de les façanes i la volumetria permet que la llum incideixi d’una manera intencionada a l’interior rebent un joc de llums i ombres canviants al llarg del dia. L’ús de pedra calcària blanca en els paraments cecs i les grans vitreres realitzades per Vitrocsa es resolen amb una estructura en tancaments mínims que li otorguen un caràcter lleuger.
  37. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Edifici Intermodal de la Terminal 2B de l'Aeroport de Barcelona

    Artigues & Sanabria Arquitectes, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Ramon Artigues Codó, Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

  38. Centre d'Interpretació Barcelona World Race

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Jordi Carbonell, Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

    Centre d'Interpretació Barcelona World Race

    L’edifici de remolcadors, una construcció de mestre d’obres, data de principis del segle XX i durant anys ha anat suportant reformes de baixa qualitat. Per això el projecte de reforma proposat, afegit al fet que es situa al final d’un front d’edificis amb el mateix caràcter colonial portuari, planteja una operació de reconstrucció de la seva part central (estructura més feta malbé), arranjament de les torres laterals i únicament planteja una nova coberta, on es manté l’alçada màxima i recull una gran lluerna en el seu coronament superior així com uns grans finestrals als dos laterals del passeig i el port. L’edifici de dues plantes allotja a l’interior de la planta baixa una botiga, una sala d’exposicions i uns banys, mentre que a la planta superior es troba l’office, magatzem, sala de reunions i una gran sala polivalent per als diferents actes institucionals. La reforma de l’edifici s’entén des d’un punt de vista del conjunt d’edificis que se subsegueixen en aquest mateix front, objecte tots ells d’una posterior reforma que es portarà a terme al port de Barcelona. La solució de la coberta del cos central, sense variar l’alçada ni la configuració de la coberta a dos aiguavessos, respon a una idea de costellam a través del qual la llum natural penetra i es reflexa de dia mentre que de nit es projecta com un gran far. Constructivament, un sistema de panells per a la façana, bigues, plaques de forjat i pilastres, tot prefabricat, conformen el cos central reconstruït amb fidelitat a l’estructura preexistent. Sobre aquesta s’aixeca una estructura en forma de costelles pautades per unes platines d’acer i entre les quals la superfície de vidre es plega permetent l’entrada de llum vertical i zenital. Les torres laterals rigorosament reformades s’adeqüen amb els seus buits i espais interiors al nou programa. Finalment el blanc trencat es fon en tot l’edifici per a que únicament el joc de reflexes, llums i ombres de la nova intervenció hi prengui protagonisme.
  39. Cases de Colònies Viladoms

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

    Cases de Colònies Viladoms

    Per encàrrec de l’ONG Fundació Catalana de l’Esplai, estem treballant en varis projectes de cases de colònies en diferents àrees de la geografia catalana com Castellbell i el Vilar, Navès, Sant Joan de les Abadesses, etc. amb criteris de sostenibilitat, durabilitat, adaptabilitat i austeritat que caracteritzen els edificis que hem realitzat per a ells. Les principals premisses que es tingueren en compte a l’hora de pensar el nou alberg foren les següents: -Projecte econòmicament sostenible. El cost no podria excedir els 450€/m2 construïts inclosa la urbanització. -Projecte multi funcional. Amb un bagatge de més de 25 anys gestionant escoles de naturalesa, la Fundació determina que la viabilitat d’un equipament d’aquestes característiques ha de tenir una gran versatilitat. Aspectes com la capacitat de les habitacions, la distribució, els lavabos, la versatilitat de les sales d’activitats i l’accessibilitat a tots els espais... -Projecte respectuós amb l’entorn. Com a part implícita al projecte educatiu de la Fundació i amb l’experiència adquirida en un edifici com el CENTRE ESPLAI, la construcció d’aquesta nova escola de naturalesa hauria de comptar amb sistemes d’estalvi energètic. En la primera de les realitzacions, la proposta d’implantació parteix de la necessitat urbanística de no excedir el gàlib de les edificacions preexistents; uns barracons en forma de “L” en un estat molt precari de salubritat i higiene. El nou equipament constarà de tres zones ben diferenciades: edifici de serveis, aules de natura i zona de dormitoris. L’edifici de serveis és on es troba el menjador, la cuina, el magatzem i una zona de recepció i punt d’informació. El menjador tindrà una capacitat de gairebé 100 comensals i estarà situat en una sola sala, on els diferents grups que s’allotgin a l’alberg trobaran un espai de trobada i relació. En l’edifici contigu al menjador estaran les tres aules de natura amb una capacitat per a 30 persones cada una d’elles. Fugint de les tipologies convencionals de cases de colònies que responen a l’esquema en forma de pinta -circulacions de les que pengen bateries de dormitoris amb banys comuns- la proposta aposta per unes unitats de sistema on la relació entre superfície útil i construïda augmenta degut a que les comunicacions entre elles es produeixen des de l’espai exterior. Aquesta disposició modular permetrà, per exemple, allotjar grups diferents dins la mateixa instal·lació i que aquests mantinguin cert grau d’intimitat dins la seva caseta. La fragmentació volumètrica en petites unitats autònomes permet graduar el número d’usuaris i minimitzar els costs de manteniment i vigilància, a la vegada que permet configurar un sistema amb la colònia plena. La unitat es proposa com un referent, arquetip i imatge de l’imaginari del món de la infància -petites casetes, poble, relació amb el bosc, els camins i allò natural- i, en el futur, permetrà una fàcil ampliació o expansió del propi sistema. Els recorreguts exteriors adaptats i els passos entre els diferents volums permeten la circulació entre ells i s’agrupa així les entrades i es facilita el control per part dels monitors. Plantegem tres tipologies d’habitació diferenciades amb agrupacions de 4, 6 o 8 nens amb la possibilitat de desenvolupar-les en un nivell o dos segons el cos, resultant-ne una capacitat total de 90 places. L’espai superior i el volum d’aire que conté adquireixen una enorme importància donada l’ocupació dels àmbits habitaculars. També s’afavoreix la incorporació del control de la acústica i de la il·luminació artificial sobre el teixit suspès que formen uns perfils tubulars blancs. La senzillesa dels materials utilitzats ha permès una gran economia dels mitjans d’execució així com la repercussió final pel seu manteniment posterior. Els interiors s’efectuen amb bloc de formigó vist pintat, paviments de formigó polit amb granulometria fina, finestres de 20cm d’ample inserides en marcs d’acer inoxidable mat de 2mm d’espessor amb porticó de DM pintat i incorporat per enfosquir l’interior i cúpules encadellades vistes que genera una tonalitat càlida de llum interior. La ubicació dels conjunts de finestres als paraments verticals permet una perfecta ventilació creuada independentment del vent dominant en cada cas. Per als exteriors s’emfatitza en la unitat del material; façanes i cobertes tant cèl·lules d’habitació com en edificis públics respon al sistema de Coteterm de Parex, un estuc flexible i auto rentable que permet la continuïtat de l’aïllament i el tractament hidròfug en tot el perímetre. Els recorreguts exteriors van diferenciats en dos tipologies de paviments: taulons de formigó texturitzant per als vianants i de formigó raspat per al trànsit rodat. Donada la solució final de la proposta s’amplia l’espectre d’usuaris ja que no només podrà acollir les colònies i campaments d’estiu per a escolars sinó que, a més, famílies i grups podran fer ús de l’equipament durant tot l’any.
  40. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Roca Barcelona Gallery

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Carlos Ferrater i Lambarri

  41. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Església Evangèlica

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri

  42. Ampliació de l'Edifici de Manteniment del Jardí Botànic de Barcelona

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Núria Ayala, Carlos Ferrater i Lambarri

    Ampliació de l'Edifici de Manteniment del Jardí Botànic de Barcelona

    Donats els requeriments des del Jardí Botànic de Barcelona d’ampliació del Banc de Germoplasma i una reorganització dels espais de treball, plantegem racionalitzar els usos de les oficines actuals i colonitzar el semicercle N (construït sobre el dipòsit d’aigües de rec). D’aquesta manera, conservem l’actual petjada de la traça circular al paisatge al voltant del pati de maniobres . El programa d’usos actual preveu ampliar substancialment el banc de germoplasma, peça clau en els programes de conservació del jardí i en el paper que ha de fer en relació a la conservació de la flora silvestre catalana en un futur proper. La millor i més lògica solució sembla fer-ho a partir de la cobertura dels molls de descàrrega de l’edifici de manteniment del Jardí, en el que anomenem Semicercle N actualment destinat a magatzems. Aquesta solució és possible des de que es van habilitar espais per acopis de materials, substrats i maquinària a l’extrem S del Jardí. Es proposa cobrir els actuals molls de descàrrega de tal manera que s’habiliti un nivell sencer , llevat del situat a l’extrem dret, donat que, segons les cotes extretes de l’últim estudi topogràfic, permeten mitjançant un petit desnivell executat a la cota del camí inferior, desdoblar la planta i ubicar així un nou espai d’ús públic pel Jardí. La incorporació de personal femení a les tasques de manteniment del jardí botànic feia insuficients les previsions que s’establiren en el seu dia pel que fa a les instal·lacions higièniques i de treball. Era convenient segregar un espai de dutxes i vestuaris més gran que l’actual en el que es separessin els vestuaris dels sanitaris. La cobertura que es planteja, ja fou proposada en el seu dia en previsió del creixement de les necessitats del Jardí per la qual cosa la realització dels treballs d’adequació de l’edifici del Semicercle N sembla poc complexa, donat que part de les pantalles i de la fonamentació són preexistents. D’altra banda, plantegem unes altres millores pels usuaris en l’ ús del pati de maniobres i de treball que són les de pavimentar una vorera de formigó perimetral al cercle interior i, la de protegir de la incidència solar a l’interior de les oficines mitjançant una pèrgola, per tal de què es pugui transitar d’un espai a un altre sense mullar-se en cas de pluges.
  43. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Edifici Mediapro

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Patrick Genard & Asociados, Carlos Ferrater i Lambarri, Patrick Genard, Xavier Martí Galí

  44. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Edifici d'Habitatges Plaça Lesseps

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Lucía Ferrater Arquer, Carlos Ferrater i Lambarri, Xavier Martí Galí

  45. Estacions de Metro L9 Sud: Aeroport T1 i Aeroport T2

    FSC Infraestructuras, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

    Estacions de Metro L9 Sud: Aeroport T1 i Aeroport T2

    Les dues estacions de metro, Aeroport T1 i Aeroport T2 de la L9, vinculades a les terminals T1 i T2 disposen de les mateixes característiques formals i ambientals donada la seva ubicació de proximitat i el seu lligam amb l’edifici de la multimodal, realitzat pels mateixos autors. Las característiques bàsiques dels elements públics de transport de les infraestructures, tenen a veure amb la claredat de fluxos i d’organització. Aeroports, estacions ferroviàries o de metro, han de respondre de forma clara i rotunda a la claredat de recorreguts i de racionalitat funcional. En el nostre cas, la utilització dels mateixos materials (alumini, murs retro projectats, cel ras, etc) volen participar del mateix codi lingüístic que les arquitectures que els hi donen suport. Això vol fer entendre a l’usuari, que quan arriba a les estacions de les terminals de l’aeroport , (T1 i T2) reconeixerà pel seu ambient i materials, la seva volguda unitarietat. Aquesta unitat formal i compositiva provoca una lectura entenedora i clara dels espais i els recorreguts, que es a la fi el que es pretén amb aquest tipus d’infraestructures.
  46. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Estacions de Metro L9 Sud: Aeroport T1 i Aeroport T2

    FSC Infraestructuras, Office of Architecture in Barcelona (OAB), Josep Maria Casadevall i Márquez, Carlos Ferrater i Lambarri, Ramon Sanabria i Boix

Bibliografia

Autors