Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Disseny i Programació:
edittio NubilumBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
En un solar llarg i estret de la perifèria de Gràcia, Coderch concep una casa en què la dimensió longitudinal i la vertical queden compensades per mitjà d’uns elements fixos que trenquen la continuïtat espacial: bàsicament, dos patis coberts a dreta i esquerra del solar, i dues escales col·locades transversalment. La planta baixa forma una seqüència trencada que va de l’atri d’accés al taller del fons, de doble alçària. La planta primera es destina a les zones de dia de l’habitatge, i la planta segona als dormitoris. La biblioteca forma un cos separat, sense pes, endarrerit respecte de l’alineació del carrer. La casa forma un dispositiu per aprofitar al màxim l’escassa llum disponible per mitjà d’una façana vertical i horitzontal de lamel·les de fusta pintada de blanc, una llum que arriba a l’interior sempre absorbida per uns paraments que deixen vist el to fosc de la fàbrica de maó.
La casa estudi del pintor Tàpies és un habitatge entre mitgeres que està situat en un solar allargat i estret del barri de Sant Gervasi. La normativa per als edificis entre mitgeres predetermina la secció L de l'edifici, a la qual s'adapta perfectament el programa: a la planta baixa hi ha l'entrada, el garatge i l'habitatge del porter; al fons, el taller de pintura, de doble alçada; les dues primeres plantes estan destinades a l'habitatge pròpiament dit; i finalment, una planta intermèdia amb terrasses aïlla la planta superior, on hi ha la biblioteca i un despatx. L´estructura és metàl·lica i s´ha deixat vista i pintada de color blanc; els murs interiors són de maó vist. La façana al carrer està definida principalment per l'estructura metàl·lica blanca, tancada amb persianes Llambí de fusta blanca i plaques de fibrociment. La porta del garatge és de fusta pintada de marró fosc. El taller de pintura rep il·luminació zenital a través d'unes lluernes de plàstic, protegides per dins amb un sostre de lamel·les orientables de fusta blanques. Els murs de maó queden interromputs pels pilars metàl·lics, sobre els quals s'han fixat els llums. La biblioteca és un volum completament opac al carrer, endarrerit de façana i diferenciat de les dues façanes. Això permet que les façanes semblin més baixes, recuperant l'escala del barri i les cases existents.
La Casa Tàpies es desenvolupa entre mitgeres al barceloní barri del Farró. Exteriorment i a nivell de façana, la seva principal característica és la disposició asimètrica de l’estructura metàl·lica, combinant les lames i el mur opac per resoldre el tancament. D'aquesta manera, la seva continua però discreta variació no transmet al carrer el que es viu a dins, doncs es una casa que es mira a sí mateixa i viu cap a l'interior. Gaudeix del seu propi pati com a gran espai i el carrer és només un element auxiliar.
L'interior es caracteritza pel maó manual i l'ús, novament, de l'estructura metàl·lica i les lames, aconseguint un continuu joc de llums creuades que matisen els espais i on també entra en joc l'escala. El programa, que es va superposant per plantes, es coronat per la biblioteca en doble espai que gira al voltant de la xemeneia.
El taller, situat al fons del solar, finalitza el recorregut inicial en sentit longitudinal en planta baixa i queda separat del desenvolupament en vertical però integrat per la seqüència d'espais que porten fins a ell. Un món interior perfecte per desenvolupar amb tranquil·litat l'activitat de l'artista.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Casa Estudi Antoni Tàpies
José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés
En un solar llarg i estret de la perifèria de Gràcia, Coderch concep una casa en què la dimensió longitudinal i la vertical queden compensades per mitjà d’uns elements fixos que trenquen la continuïtat espacial: bàsicament, dos patis coberts a dreta i esquerra del solar, i dues escales col·locades transversalment. La planta baixa forma una seqüència trencada que va de l’atri d’accés al taller del fons, de doble alçària. La planta primera es destina a les zones de dia de l’habitatge, i la planta segona als dormitoris. La biblioteca forma un cos separat, sense pes, endarrerit respecte de l’alineació del carrer. La casa forma un dispositiu per aprofitar al màxim l’escassa llum disponible per mitjà d’una façana vertical i horitzontal de lamel·les de fusta pintada de blanc, una llum que arriba a l’interior sempre absorbida per uns paraments que deixen vist el to fosc de la fàbrica de maó. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Casa Estudi Antoni Tàpies