Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittio
Memòria
En un solar llarg i estret de la perifèria de Gràcia, Coderch concep una casa en què la dimensió longitudinal i la vertical queden compensades per mitjà d’uns elements fixos que trenquen la continuïtat espacial: bàsicament, dos patis coberts a dreta i esquerra del solar, i dues escales col·locades transversalment. La planta baixa forma una seqüència trencada que va de l’atri d’accés al taller del fons, de doble alçària. La planta primera es destina a les zones de dia de l’habitatge, i la planta segona als dormitoris. La biblioteca forma un cos separat, sense pes, endarrerit respecte de l’alineació del carrer. La casa forma un dispositiu per aprofitar al màxim l’escassa llum disponible per mitjà d’una façana vertical i horitzontal de lamel·les de fusta pintada de blanc, una llum que arriba a l’interior sempre absorbida per uns paraments que deixen vist el to fosc de la fàbrica de maó.
La casa estudio del pintor Tapies es una vivienda entre medianeras que está situada en un solar alargado y estrecho del barrio de San Gervasio. La normativa para los edificios entre medianeras predetermina la sección en L del edificio, a la que se adapta perfectamente el programa: en la planta baja se encuentran la entrada, el garaje y la vivienda del portero; al fondo, el taller de pintura, de doble altura; las dos primeras plantas están destinadas a la vivienda propiamente dicha; y finalmente, una planta intermedia con terrazas aísla la planta superior, donde se encuentra la biblioteca y un despacho. La estructura es metálica y se ha dejado vista y pintada de color blanco; los muros interiores son de ladrillo visto. La fachada a la calle está definida principalmente por la estructura metálica blanca, cerrada con persianas Llambí de madera blanca y placas de fibrocemento. La puerta del garaje es de madera pintada de marrón oscuro. El taller de pintura recibe iluminación cenital a través de unos lucernarios de plástico, protegidos por dentro con un techo de lamas orientables de madera blancas. Los muros de ladrillo quedan interrumpidos por los pilares metálicos, sobre los que se han fijado las lámparas. La biblioteca es un volumen completamente opaco a la calle, retrasado de fachada y diferenciado de las dos fachadas. Esto permite que las fachadas parezcan más bajas, recuperando la escala del barrio y de las casas existentes.
La Casa Tàpies es desenvolupa entre mitgeres al barcelonés barri del Putxet. Exteriorment i a nivell de façana, la seva principal característica és la disposició asimètrica de l’estructura metàl·lica, combinant les lames i el mur opac per resoldre el tancament. D'aquesta manera, la seva continua però discreta variació no transmet al carrer el que es viu a dins, doncs es una casa que es mira a sí mateixa i viu cap a l’interior. Gaudeix del seu propi pati com a gran espai i el carrer es només un element auxiliar.
L'interior es caracteritza pel maó manual i l'ús, novament, de l’estructura metal·lica i les lames, aconseguint un continuu joc de llums creuades que matitzen els espais i on també entra en joc l'escala. El programa, que es va superposant en plantes, es coronat per la biblioteca en doble espai que gira al voltant de la xemeneia.
El taller, situat al fons del solar, finalitza el recorregut inicial en sentit longitudinal en planta baixa i queda separat del desenvolupament en vertical però integrat per la seqüència d’espais que porten fins a ell. Un món interior perfecte per desenvolupar amb tranquil·litat l'activitat de l'artista.
