Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
En un solar llarg i estret de la perifèria de Gràcia, Coderch concep una casa en què la dimensió longitudinal i la vertical queden compensades per mitjà d’uns elements fixos que trenquen la continuïtat espacial: bàsicament, dos patis coberts a dreta i esquerra del solar, i dues escales col·locades transversalment. La planta baixa forma una seqüència trencada que va de l’atri d’accés al taller del fons, de doble alçària. La planta primera es destina a les zones de dia de l’habitatge, i la planta segona als dormitoris. La biblioteca forma un cos separat, sense pes, endarrerit respecte de l’alineació del carrer. La casa forma un dispositiu per aprofitar al màxim l’escassa llum disponible per mitjà d’una façana vertical i horitzontal de lamel·les de fusta pintada de blanc, una llum que arriba a l’interior sempre absorbida per uns paraments que deixen vist el to fosc de la fàbrica de maó.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
La casa estudi del pintor Tàpies és un habitatge entre mitgeres que està situat en un solar allargat i estret del barri de Sant Gervasi. La normativa per als edificis entre mitgeres predetermina la secció L de l'edifici, a la qual s'adapta perfectament el programa: a la planta baixa hi ha l'entrada, el garatge i l'habitatge del porter; al fons, el taller de pintura, de doble alçada; les dues primeres plantes estan destinades a l'habitatge pròpiament dit; i finalment, una planta intermèdia amb terrasses aïlla la planta superior, on hi ha la biblioteca i un despatx. L´estructura és metàl·lica i s´ha deixat vista i pintada de color blanc; els murs interiors són de maó vist. La façana al carrer està definida principalment per l'estructura metàl·lica blanca, tancada amb persianes Llambí de fusta blanca i plaques de fibrociment. La porta del garatge és de fusta pintada de marró fosc. El taller de pintura rep il·luminació zenital a través d'unes lluernes de plàstic, protegides per dins amb un sostre de lamel·les orientables de fusta blanques. Els murs de maó queden interromputs pels pilars metàl·lics, sobre els quals s'han fixat els llums. La biblioteca és un volum completament opac al carrer, endarrerit de façana i diferenciat de les dues façanes. Això permet que les façanes semblin més baixes, recuperant l'escala del barri i les cases existents.
Autor: Xavier Llobet Ribeiro
Font: DOCOMOMO Ibérico
La Casa Tàpies es desenvolupa entre mitgeres al barceloní barri del Farró. Exteriorment i a nivell de façana, la seva principal característica és la disposició asimètrica de l’estructura metàl·lica, combinant les lames i el mur opac per resoldre el tancament. D'aquesta manera, la seva continua però discreta variació no transmet al carrer el que es viu a dins, doncs es una casa que es mira a sí mateixa i viu cap a l'interior. Gaudeix del seu propi pati com a gran espai i el carrer és només un element auxiliar. L'interior es caracteritza pel maó manual i l'ús, novament, de l'estructura metàl·lica i les lames, aconseguint un continuu joc de llums creuades que matisen els espais i on també entra en joc l'escala. El programa, que es va superposant per plantes, es coronat per la biblioteca en doble espai que gira al voltant de la xemeneia. El taller, situat al fons del solar, finalitza el recorregut inicial en sentit longitudinal en planta baixa i queda separat del desenvolupament en vertical però integrat per la seqüència d'espais que porten fins a ell. Un món interior perfecte per desenvolupar amb tranquil·litat l'activitat de l'artista.
En un solar llarg i estret de la perifèria de Gràcia, Coderch concep una casa en què la dimensió longitudinal i la vertical queden compensades per mitjà d’uns elements fixos que trenquen la continuïtat espacial: bàsicament, dos patis coberts a dreta i esquerra del solar, i dues escales col·locades transversalment. La planta baixa forma una seqüència trencada que va de l’atri d’accés al taller del fons, de doble alçària. La planta primera es destina a les zones de dia de l’habitatge, i la planta segona als dormitoris. La biblioteca forma un cos separat, sense pes, endarrerit respecte de l’alineació del carrer. La casa forma un dispositiu per aprofitar al màxim l’escassa llum disponible per mitjà d’una façana vertical i horitzontal de lamel·les de fusta pintada de blanc, una llum que arriba a l’interior sempre absorbida per uns paraments que deixen vist el to fosc de la fàbrica de maó.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
