Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Els plànols del projecte estan signats per Antoni Maria Gallissà, no per un problema d’incompatibilitat, ja que l’any 1896 Puig i Cadafalch ja no era arquitecte municipal, sinó a causa de les pèssimes relacions de l’arquitecte amb l’Ajuntament de Mataró. La casa combina amb gran habilitat una extensa gamma de gèneres ornamentals, com ara l’escultura, el vidre, els esgrafiats i la ceràmica. La pedra no tan sols és emprada per emmarcar les obertures, sinó que serveix per incorporar les talles de l’escultor Arnau, que va esculpir-hi dues figures rellevants: la primera es troba al timpà de la porta i representa una noia que porta un fus, un emblema tèxtil que al·ludeix a la indústria del propietari; la segona figura es troba al peu d’un dels arcs i és l’habitual sant Jordi. La resta de la façana queda coberta amb esgrafiats; en destaca la tribuna, de reminiscències nòrdiques. El coronament esglaonat anuncia el perfil de la barcelonina casa Amatller.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Aquesta obra va ser en realitat una reforma de façana ja que l'edifici havia d'ésser senzill com els que l'envoltaven al carrer d'Argentona. Se li féu, doncs, una teulada inclinada, una tribuna, uns finestrals i una portalada de pedra amb detalls ornamentals treballats de reminiscències gòtiques i elements esculpits per Eusebi Arnau Pel que fa l'interior cal esmentar la luxosa sala de visites on destaquen l'enteixinat del sostre i les vidrieres amb reixa, així com el despatx de Joaquim Coll i Regàs amb una llar de foc on hi ha esgrafiades les seves inicials En la vessant interior de l'edifici hi havia el jardí on donaven altres dependències de la casa com ara la cuina i el menjador on també cal fer esment de la decoració dels enteixinats El pis superior s'ordena simètricament a la primera planta al voltant del pati de llum, però el tractament de la decoració d'aquesta part de la casa és, en linies generals molt més pobra Al capdamunt hi trobem unes enormes golfes, des de les quals hom pot accedir a la torre per unes escales, tot i que sembla que originàriament es podia pujar a l'estret mirador sense haver de passar per les golfes A tot el llarg i ample de la casa hi ha un soterrani ja que la casa és alçadaun m etre per damunt del carrer, de manera que el soterrani queda a la mateixa alçada que el jardí, però hom pot també accedir-hi a través d'unes escales que hi ha sota de les que pugen a la casa. DESCRIPCIÓ La casa Coll i Regàs s'assenta en un solar de l'eixample de ponent de la ciutat de Mataró, configurat a partir del recinte emmurallat del segle XVI, definit i organitzat finalment segons el pla de l'enginyer Melcior de Palau i de l'arquitecte Emili Cabanyes durant el darrer quart del segle XIX. Presenta, des del seu origen, una voluntat de singularitat no seguida per cap altra intervenció coetània ni posterior. Es tracta d'un edifici modernista construït el 1897. Ocupa una parcel×la de doble cos entre mitgeres. La seva façana amida 11 m. i la seva profunditat estricta és de 25 m., als quals cal afegir una galeria posterior i el terrat sobre el soterrani amb el cos lateral de la cuina en una profunditat complementària de 7,50 m. Consta de planta soterrani, planta baixa lleugerament aixecada respecte a la rasant del carrer per tal de poder ventilar el soterrani, planta pis i planta golfes sota els fots pendents de les cobertes. Hi ha, a més, una torratxa. Sortosament la casa Coll i Regàs ha arribat fins als nostres dies amb la major part dels tractaments superficials i la decoració. Hom pot apreciar el sentit espacial original de la seva arquitectura que no depèn només dels volums i la composició sinó també des materials, policromies i textures dels paraments. A la casa Coll i Regàs concorren gran varietat d'oficis: l'escultura en pedra, el ferro forjat, els estucs i esgrafiats, els mosaics, la ceràmica, la fusteria, la vidrieria, la metal×listeria, el mobiliari, combinant productes industrials del mercat amb d'altres de disseny propi que personalitzen les façanes, paraments interiors i l'espai. A la façana principal hom pot observar el treball escultòric efectuat per Eusebi Arnau, alhora que també hi és present en alguns elements interiors. La tribuna, de tradició gòtica amb columnes de tipus helicoïdal, els finestrals profusament emmarcats i l'acabament graonat de la ceràmica de tons vius remarca exteriorment una distinció que no desdiu de l'interior. Malgrat ser una de les primeres obres de Josep Puig i Cadafalch, ja incorpora tot el ventall de constants arquitectòniques i artístiques que posteriorment va utilitzar aquest arquitecte en la seva notable trajectòria. El 1897 s'inicien les obres a la casa de Joaquim Coll i Regàs, que havia heretat del seu oncle una fàbrica de gèneres de punt, negoci familiar. Tot just cinc anys abans d'emprendre's l'obra, la fàbrica havia experimentat una considerable puixança mercès a les exportacions cap a Cuba i Puerto Rico afavorides per l'aranzel proteccionista El projecte va ser signat per Antoni Maria Gallissà tot i que aleshores Puig i Cadafalch, veritable autor, ja no era l'arquitecte municipal de Mataró i, per tant, no incorria en incompatibilitat. MEMÒRIA HISTÒRICA Ningú no dubta que es tracta d'un edifici projectat i dirigit per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de l'industrial Joaquim Coll i Regàs, malgrat que en el projecte original, presentat a l'ajuntament el 1897, no figura la seva signatura, sinó la del també arquitecte Antoni Maria Gallissà. L'edifici d'altra banda es conegut també com a Casa Fontdevila, propietari posterior, a causa de la mort prematura de Joaquim Coll. Dissenyada i construïda com a habitatge unifamiliar, actualment és propietat de la fundació Caixa Laietana, que la manté per a usos assistencials (soterrani), representatius i culturals. La restauració de 1987, propiciada per l'esmentada Caixa, ha sigut molt fidle i respectuosa amb l'original. Finalment, cal destacar les grans similituds entre aquest edifici i la casa Ametller -Passeig de Gràcia, Barcelona- realitzada dos anys més tard, el 1900.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Joaquim Coll i Regàs

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Joaquim Coll i Regàs

    Els plànols del projecte estan signats per Antoni Maria Gallissà, no per un problema d’incompatibilitat, ja que l’any 1896 Puig i Cadafalch ja no era arquitecte municipal, sinó a causa de les pèssimes relacions de l’arquitecte amb l’Ajuntament de Mataró. La casa combina amb gran habilitat una extensa gamma de gèneres ornamentals, com ara l’escultura, el vidre, els esgrafiats i la ceràmica. La pedra no tan sols és emprada per emmarcar les obertures, sinó que serveix per incorporar les talles de l’escultor Arnau, que va esculpir-hi dues figures rellevants: la primera es troba al timpà de la porta i representa una noia que porta un fus, un emblema tèxtil que al·ludeix a la indústria del propietari; la segona figura es troba al peu d’un dels arcs i és l’habitual sant Jordi. La resta de la façana queda coberta amb esgrafiats; en destaca la tribuna, de reminiscències nòrdiques. El coronament esglaonat anuncia el perfil de la barcelonina casa Amatller.
  2. Rehabilitació Parcial de la Casa Joaquim Coll i Regàs

    Jaume Coll i Fulcarà

    Rehabilitació Parcial de la Casa Joaquim Coll i Regàs

    La Casa Coll i Regàs és un edifici modernista situat al municipi de Mataró. Fou projectat per l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch l'any 1898 per encàrrec de l'empresari Joaquim Coll i Regàs, un important fabricant tèxtil de Mataró. La voluntat de l’actuació realitzada, respon a una primera fase de les feines de rehabilitació de la casa, amb un objectiu de que aquesta pugui recuperar l’esplendor de l’edificació original i a més a més, tingui totes les garanties de seguretat pels usuaris i vianants. S’han tractat les patologies existents a la façana i coberta de l’edificació, algunes d’elles generades per moviments estructural lleus, i moltes altres pel pas del temps i la dificultat de manteniment. Les restes conservades van permetre l’obtenció de la plantilla per la restitució del motiu ornamental, i mitjançant l’aplicació de les tècniques artesanals, reproduir fidelment el revestiment de la façana i, en la tribuna de la planta primera, restaurar l’esgrafiat original.
  3. Mostres d'Arquitectura (Maresme)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Maresme)

    Rehabilitació Parcial de la Casa Joaquim Coll i Regàs

    Jaume Coll i Fulcarà