Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Els plànols del projecte estan signats per Antoni Maria Gallissà, no per un problema d’incompatibilitat, ja que l’any 1896 Puig i Cadafalch ja no era arquitecte municipal, sinó a causa de les pèssimes relacions de l’arquitecte amb l’Ajuntament de Mataró. La casa combina amb gran habilitat una extensa gamma de gèneres ornamentals, com ara l’escultura, el vidre, els esgrafiats i la ceràmica. La pedra no tan sols és emprada per emmarcar les obertures, sinó que serveix per incorporar les talles de l’escultor Arnau, que va esculpir-hi dues figures rellevants: la primera es troba al timpà de la porta i representa una noia que porta un fus, un emblema tèxtil que al·ludeix a la indústria del propietari; la segona figura es troba al peu d’un dels arcs i és l’habitual sant Jordi. La resta de la façana queda coberta amb esgrafiats; en destaca la tribuna, de reminiscències nòrdiques. El coronament esglaonat anuncia el perfil de la barcelonina casa Amatller.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Aquesta obra va ser en realitat una reforma de façana ja que l'edifici havia d'ésser senzill com els que l'envoltaven al carrer d'Argentona. Se li féu, doncs, una teulada inclinada, una tribuna, uns finestrals i una portalada de pedra amb detalls ornamentals treballats de reminiscències gòtiques i elements esculpits per Eusebi Arnau Pel que fa l'interior cal esmentar la luxosa sala de visites on destaquen l'enteixinat del sostre i les vidrieres amb reixa, així com el despatx de Joaquim Coll i Regàs amb una llar de foc on hi ha esgrafiades les seves inicials En la vessant interior de l'edifici hi havia el jardí on donaven altres dependències de la casa com ara la cuina i el menjador on també cal fer esment de la decoració dels enteixinats El pis superior s'ordena simètricament a la primera planta al voltant del pati de llum, però el tractament de la decoració d'aquesta part de la casa és, en linies generals molt més pobra Al capdamunt hi trobem unes enormes golfes, des de les quals hom pot accedir a la torre per unes escales, tot i que sembla que originàriament es podia pujar a l'estret mirador sense haver de passar per les golfes A tot el llarg i ample de la casa hi ha un soterrani ja que la casa és alçadaun m etre per damunt del carrer, de manera que el soterrani queda a la mateixa alçada que el jardí, però hom pot també accedir-hi a través d'unes escales que hi ha sota de les que pugen a la casa. DESCRIPCIÓ La casa Coll i Regàs s'assenta en un solar de l'eixample de ponent de la ciutat de Mataró, configurat a partir del recinte emmurallat del segle XVI, definit i organitzat finalment segons el pla de l'enginyer Melcior de Palau i de l'arquitecte Emili Cabanyes durant el darrer quart del segle XIX. Presenta, des del seu origen, una voluntat de singularitat no seguida per cap altra intervenció coetània ni posterior. Es tracta d'un edifici modernista construït el 1897. Ocupa una parcel×la de doble cos entre mitgeres. La seva façana amida 11 m. i la seva profunditat estricta és de 25 m., als quals cal afegir una galeria posterior i el terrat sobre el soterrani amb el cos lateral de la cuina en una profunditat complementària de 7,50 m. Consta de planta soterrani, planta baixa lleugerament aixecada respecte a la rasant del carrer per tal de poder ventilar el soterrani, planta pis i planta golfes sota els fots pendents de les cobertes. Hi ha, a més, una torratxa. Sortosament la casa Coll i Regàs ha arribat fins als nostres dies amb la major part dels tractaments superficials i la decoració. Hom pot apreciar el sentit espacial original de la seva arquitectura que no depèn només dels volums i la composició sinó també des materials, policromies i textures dels paraments. A la casa Coll i Regàs concorren gran varietat d'oficis: l'escultura en pedra, el ferro forjat, els estucs i esgrafiats, els mosaics, la ceràmica, la fusteria, la vidrieria, la metal×listeria, el mobiliari, combinant productes industrials del mercat amb d'altres de disseny propi que personalitzen les façanes, paraments interiors i l'espai. A la façana principal hom pot observar el treball escultòric efectuat per Eusebi Arnau, alhora que també hi és present en alguns elements interiors. La tribuna, de tradició gòtica amb columnes de tipus helicoïdal, els finestrals profusament emmarcats i l'acabament graonat de la ceràmica de tons vius remarca exteriorment una distinció que no desdiu de l'interior. Malgrat ser una de les primeres obres de Josep Puig i Cadafalch, ja incorpora tot el ventall de constants arquitectòniques i artístiques que posteriorment va utilitzar aquest arquitecte en la seva notable trajectòria. El 1897 s'inicien les obres a la casa de Joaquim Coll i Regàs, que havia heretat del seu oncle una fàbrica de gèneres de punt, negoci familiar. Tot just cinc anys abans d'emprendre's l'obra, la fàbrica havia experimentat una considerable puixança mercès a les exportacions cap a Cuba i Puerto Rico afavorides per l'aranzel proteccionista El projecte va ser signat per Antoni Maria Gallissà tot i que aleshores Puig i Cadafalch, veritable autor, ja no era l'arquitecte municipal de Mataró i, per tant, no incorria en incompatibilitat. MEMÒRIA HISTÒRICA Ningú no dubta que es tracta d'un edifici projectat i dirigit per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch per encàrrec de l'industrial Joaquim Coll i Regàs, malgrat que en el projecte original, presentat a l'ajuntament el 1897, no figura la seva signatura, sinó la del també arquitecte Antoni Maria Gallissà. L'edifici d'altra banda es conegut també com a Casa Fontdevila, propietari posterior, a causa de la mort prematura de Joaquim Coll. Dissenyada i construïda com a habitatge unifamiliar, actualment és propietat de la fundació Caixa Laietana, que la manté per a usos assistencials (soterrani), representatius i culturals. La restauració de 1987, propiciada per l'esmentada Caixa, ha sigut molt fidle i respectuosa amb l'original. Finalment, cal destacar les grans similituds entre aquest edifici i la casa Ametller -Passeig de Gràcia, Barcelona- realitzada dos anys més tard, el 1900.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Joaquim Coll i Regàs

    Josep Puig i Cadafalch

    Casa Joaquim Coll i Regàs

    Els plànols del projecte estan signats per Antoni Maria Gallissà, no per un problema d’incompatibilitat, ja que l’any 1896 Puig i Cadafalch ja no era arquitecte municipal, sinó a causa de les pèssimes relacions de l’arquitecte amb l’Ajuntament de Mataró. La casa combina amb gran habilitat una extensa gamma de gèneres ornamentals, com ara l’escultura, el vidre, els esgrafiats i la ceràmica. La pedra no tan sols és emprada per emmarcar les obertures, sinó que serveix per incorporar les talles de l’escultor Arnau, que va esculpir-hi dues figures rellevants: la primera es troba al timpà de la porta i representa una noia que porta un fus, un emblema tèxtil que al·ludeix a la indústria del propietari; la segona figura es troba al peu d’un dels arcs i és l’habitual sant Jordi. La resta de la façana queda coberta amb esgrafiats; en destaca la tribuna, de reminiscències nòrdiques. El coronament esglaonat anuncia el perfil de la barcelonina casa Amatller.
  2. Rehabilitación Parcial de la Casa Joaquim Coll i Regàs

    Jaume Coll i Fulcarà

    Rehabilitación Parcial de la Casa Joaquim Coll i Regàs

    La Casa Coll i Regàs és un edifici modernista situat al municipi de Mataró. Fou projectat per l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch l'any 1898 per encàrrec de l'empresari Joaquim Coll i Regàs, un important fabricant tèxtil de Mataró. La voluntat de l’actuació realitzada, respon a una primera fase de les feines de rehabilitació de la casa, amb un objectiu de que aquesta pugui recuperar l’esplendor de l’edificació original i a més a més, tingui totes les garanties de seguretat pels usuaris i vianants. S’han tractat les patologies existents a la façana i coberta de l’edificació, algunes d’elles generades per moviments estructural lleus, i moltes altres pel pas del temps i la dificultat de manteniment. Les restes conservades van permetre l’obtenció de la plantilla per la restitució del motiu ornamental, i mitjançant l’aplicació de les tècniques artesanals, reproduir fidelment el revestiment de la façana i, en la tribuna de la planta primera, restaurar l’esgrafiat original.
  3. Mostres d'Arquitectura (Maresme)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Maresme)

    Rehabilitación Parcial de la Casa Joaquim Coll i Regàs

    Jaume Coll i Fulcarà