Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Ubicat al districte de Sants-Montjuïc, aquest grup d'habitatges es troba al xamfrà meridional de l'illa de cases delimitada pels carrers de Lleida, de l'Olivera, de la Font Honrada i de Tamarit. Es tracta d'un grup de nou edificis d'habitatges entre mitgeres amb un portal d'accés cadascun d'ells.

De planta rectangular i amb dos pisos per replà, l'estructura en alçat de cadascun d'aquests edificis comprèn planta baixa, entresòl, quatre plantes, àtic i terrat transitable. Amb tot, aquests edificis destaquen per ser el primer exemple documentat d'arquitectura expressionista barcelonina.

Cadascun dels habitatges presenten les mateixes característiques compositives, donant lloc a un conjunt unitari. La planta baixa, totalment revestida amb plaques de pedra calcària, obre les seves botigues al carrer per mitjà de grans portals rematats per llindes. Per la seva banda, les porteries que donen accés als habitatges, es presenten emmarcats per una espècie d'arquivolta amb llinda que les dota de profunditat. La planta entresòl també es presenta revestida amb pedra i rematada per una vistosa cornisa. La resta de plantes es mostren revestides amb morters vermellosos que, originàriament acollien decoració esgrafiada en verd a base de sanefes i formes geomètriques (tal com es pot veure en els exemples conservats al llarg del carrer de l'Olivera). La principal característica d'aquestes edificacions és l'ús generalitzat de finestres rectangulars (a excepció d'alguns balcons al carrer de l'Olivera) i, sobretot, el recurs d'ubicar l'escala de veïns en tribunes vidriades de planta triangular visibles des del carrer. L'àtic es presenta acabat amb obra vista de maó roig, marcant una composició horitzontal que contraresta la verticalitat de les tribunes.

Aquest grup d'habitatges propietat de Josep Masana va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons l'any 1928, coincidint amb el procés de reurbanització que viuria aquella banda del Poble Sec arran de la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. La importància d'aquesta obra radica en la utilització que es féu, per primer cop a Catalunya, d'un llenguatge formal expressionista, inspirat en les experiències centreeuropees en el camp de l'habitatge massiu. Fou bastida en diverses fases entre 1929 i 1930. Aquesta obra entronca amb el racionalisme expressionista europeu d'ideari socialista, sobretot amb els "Hofs" d'habitatge massiu a Àustria i el Sud d'Alemanya.

Ramón Reventós, malgrat ser un arquitecte poc conegut, va tenir un paper important en la construcció de l'Exposició Internacional de 1929 amb obres com les Torres Venecianes de l'Avinguda Maria Cristina, el Teatre Grec, el Funicular de Montjuïc, el Poble Espanyol o l'Hotel Miramar. A més, és l'autor de l'Hotel Florida al cim del Tibidabo. La seva obra és majoritàriament noucentista.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Josep Masana

    Ramon Reventós i Farrarons

    Casa Josep Masana

    Reventós es fa ressò de les idees higienistes i racionalistes en matèria d’habitatge social que els anys vint focalitzaven els debats arquitectònics a l’Europa central. A la casa Masana decideix situar les escales a la banda de la façana, de manera que sobresurten del pla i afavoreixen l’entrada de llum i d’aire en aquests àmbits. També opta per suprimir els patis interiors tancats i fer penetrar dins l’edifici el mateix pati de l’illa de cases. L’exterior mostra un clar domini de les formes pures i de la seva articulació, amb un primer ordre a la planta baixa marcat per una lleu cornisa, i el coronament de la façana amb fàbrica de maó. Reventós va construir per al mateix propietari l’edifici veí del carrer Tamarit, on estableix una distribució en U al voltant d’un pati connectat directament amb el pati interior. Els volums bisellats i vidrats de l’escala contrasten amb les finestres —de dos tipus— dels habitatges, tancades amb persianes i sense emmarcaments.
  2. Casa Josep Masana II

    Ramon Reventós i Farrarons

    Casa Josep Masana II

    Ubicat al districte de Sants-Montjuïc, aquest grup d'habitatges es troba al xamfrà meridional de l'illa de cases delimitada pels carrers de Lleida, de l'Olivera, de la Font Honrada i de Tamarit. Es tracta d'un grup de nou edificis d'habitatges entre mitgeres amb un portal d'accés cadascun d'ells. De planta rectangular i amb dos pisos per replà, l'estructura en alçat de cadascun d'aquests edificis comprèn planta baixa, entresòl, quatre plantes, àtic i terrat transitable. Amb tot, aquests edificis destaquen per ser el primer exemple documentat d'arquitectura expressionista barcelonina. Cadascun dels habitatges presenten les mateixes característiques compositives, donant lloc a un conjunt unitari. La planta baixa, totalment revestida amb plaques de pedra calcària, obre les seves botigues al carrer per mitjà de grans portals rematats per llindes. Per la seva banda, les porteries que donen accés als habitatges, es presenten emmarcats per una espècie d'arquivolta amb llinda que les dota de profunditat. La planta entresòl també es presenta revestida amb pedra i rematada per una vistosa cornisa. La resta de plantes es mostren revestides amb morters vermellosos que, originàriament acollien decoració esgrafiada en verd a base de sanefes i formes geomètriques (tal com es pot veure en els exemples conservats al llarg del carrer de l'Olivera). La principal característica d'aquestes edificacions és l'ús generalitzat de finestres rectangulars (a excepció d'alguns balcons al carrer de l'Olivera) i, sobretot, el recurs d'ubicar l'escala de veïns en tribunes vidriades de planta triangular visibles des del carrer. L'àtic es presenta acabat amb obra vista de maó roig, marcant una composició horitzontal que contraresta la verticalitat de les tribunes. Aquest grup d'habitatges propietat de Josep Masana va ser dissenyat per l'arquitecte Ramon Reventós i Farrarons l'any 1928, coincidint amb el procés de reurbanització que viuria aquella banda del Poble Sec arran de la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. La importància d'aquesta obra radica en la utilització que es féu, per primer cop a Catalunya, d'un llenguatge formal expressionista, inspirat en les experiències centreeuropees en el camp de l'habitatge massiu. Fou bastida en diverses fases entre 1929 i 1930. Aquesta obra entronca amb el racionalisme expressionista europeu d'ideari socialista, sobretot amb els "Hofs" d'habitatge massiu a Àustria i el Sud d'Alemanya. Ramón Reventós, malgrat ser un arquitecte poc conegut, va tenir un paper important en la construcció de l'Exposició Internacional de 1929 amb obres com les Torres Venecianes de l'Avinguda Maria Cristina, el Teatre Grec, el Funicular de Montjuïc, el Poble Espanyol o l'Hotel Miramar. A més, és l'autor de l'Hotel Florida al cim del Tibidabo. La seva obra és majoritàriament noucentista.

Obres Relacionades

Conjunt Casa Josep Masana

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.