Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casa Salieti

  • Casa Salieti

  • Casa Salieti

  • Casa Salieti

  • Casa Salieti

  • Casa Salieti

  • Casa Salieti

Memòria

El vell casal gòtic tenia una planta baixa més dos pisos. El primer pis és la planta noble on residien els senyors Salieti, i el segon pis era de lloguer, que Masó va arreglar l’any 1920 per a la família Aragó-Masó. La intervenció de l’arquitecte se centra en el pati i l’escala d’accés. Els arcs i els capitells de les arcades gòtiques són elements preexistents que Masó incorpora al projecte i que expliquen el caràcter de la intervenció. Més que una restauració, es tracta d’una obra nova que es proposa d’evocar el món dels vells casals gòtics gironins. Aquest punt de partida el va dur a uns plantejaments que ja havia abandonat, relacionats amb la revisió historicista del goticisme anglès. També va intervenir en la decoració de la planta noble per mitjà d’elements ceràmics, pintura, ferro forjat i pedra treballada. La casa es troba actualment en molt bon estat, llevat d’alguns elements suprimits a causa del canvi de propietaris.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Casal de planta baixa i dos pisos, amb accés per un gran portal obert al carrer Ciutadans reformat per Rafael Masó l'any 1909. La intervenció de Masó es va centrar en l'escala d'accés a la planta noble, on va utilitzar els arcs i capitells de les arcades gòtiques preexistents. En els interiors la intervenció també segueix els criteris de l'estètica neomedievalista utilitzant materials com la ceràmica vidriada (de Fills de Jaume Pujol i Bausis de Barcelona), el ferro (treballat per Nonito Cadenas) i els vitralls (de Rigalt, Granell i Cia. de Barcelona). Per aquests interiors Masó va dissenyar una làmpada de sostre, una làmpada de peu i un penja-robes de ferro forjat. En una de les sales de la planta noble es conserva un fris pintat per Joan B. Coromina que representa el poema Canigó de Jacint Verdaguer.

Autor: Fundació Rafael Masó

Autors

Sobre el mapa