En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis. Façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L'element formal més significatiu és una tribuna a l'angle, de planta circular, limitada per vidrieres en forma poligonal i coberta piramidal.
Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada.
Els elements formals i decoratius són representants de l'eclecticisme. Els forjats dels balcons, d'un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista "Guidons".
L'activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactureres cotoneres i llurs indústries auxiliars, que van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l'allargament del nucli urbà, entre el Congost i el ferrocarril de França.
Es així com la carretera de Barcelona-Ribes es converteix en l'eix de la ciutat, zona d'eixample al final dels darrers cent anys: casa Torrebadella, casa Paula Pinyol, casa Trullàs, Museu, etc...
Habitatge unifamiliar de tipologia ciutat-jardí. És de grans proporcions amb planta soterrani, planta baixa i pis que forma cantonada a la carretera-carrer Anselm Clavé, eix principal de la ciutat i obert a la plaça de Barangé amb un pati-jardí limitat per una tanca que segueix el sòcol de la façana. És l'edifici de llenguatge eclèctic més singular de la ciutat. La composició de les façanes és simètrica amb una tribuna circular a la cantonada amb coberta de pavelló octogonal tancada amb estructura metàl·lica i vidre acolorit a la part superior, que constitueix l'element més significatiu de l'edifici. La façana principal està composada a partir de tres eixos, trobant-se la porta d'accés al central, on destaca un frontó molt treballat amb la data "1900", que marca el centre superior de la construcció. Els buits són de composició vertical emmarcats amb dintell pla i guardapols. El tractament de les façanes descansa sobre el sòcol de pedra que constitueix el basament i la tanca del patí-jardí. Les plantes baixa i primera es tracten amb estuc amb especejament de carreus. La coronació de l'edifici es resol amb molt d'èmfasi amb un element que incorpora el fris, la cornisa i la balustrada així com el frontó que assenyala el portal d'entrada situat al carrer d'Anselm Clavé. D'altra banda, destaca a l'interior el treball de fusteria i el mobiliari. L'accés a la porta principal des del carrer es fa mitjançant una escala, destacant d'aquest espai l'artesonat i els motius vegetals esgrafiats a les parets. Resulta d'interès a tota la casa tot el treball de reixes i els elements decoratius de caràcter clàssic (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
Es troba al carrer-carretera que travessa el casc urbà i que impulsà el creixement del primer eixampla de Granollers, a finals del segle XIX, on estan representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys. Aquest eix, darrerament, està patint un fort procés de transformació amb la proliferació de construccions de substitució. El treball de forja va fer-se a Can Guidons de Granollers (GARCIA PEY, 1990). La casa, després d'un temps de ser construïda va ser comprada pel Sr. Vocenç Ramoneda Galobart més conegut pel renom de "Malherba" o "Mala herba". El Sr. Ramoneda, que venia de Parets, acostumava a dir que "a casa meva mai creix cap mal herba", per això la casa es va conèixer també com "Can Malherba" (Informació oral Sr. Eustaqui Casals Margall, febrer 2002).
Protegida al PEPHA del 1985 i proposta de protecció al nou PEPHA Fitxa. Núm. R-008. L'edifici resulta una fita visual important a Granollers.