Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

  • Casal de Sant Jordi

Memòria

L’edifici és un clar exponent de la influència que va exercir l’arquitectura purista centreeuropea sobre la sensibilitat d’alguns arquitectes noucentistes. L’edifici és dividit en tres parts: la planta baixa i els primers quatre pisos estan destinats a usos comercials; els dos pisos següents són habitatges de lloguer, i els dos pisos darrers, en dúplex, estan destinats a l’habitatge del propietari, orientat clarament cap a l’interior de l’illa de cases. Això representa una transgressió de l’ordre habitual de les cases de l’Eixample, en què la planta noble es reserva al propietari. La façana articula les arestes i els ordres verticals de l’edifici per mitjà d’un únic mòdul de finestra posicionat de formes molt diverses, que diferencien el canvi d’ús a partir de la planta quarta. L’ús de l’estructura metàl·lica i l’excel·lent execució denoten una voluntat d’associar aquesta arquitectura amb una aplicació rigorosa dels procediments constructius.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Casal Sant Jordi está situado en un chaflán de Barcelona, de orientación norte. Una de las características más importantes del edificio es que tiene una altura mucho mayor que los vecinos, lo que le da un cierto aire de rascacielos. La posibilidad de hacer un edificio relativamente tan alto es una consecuencia de las nuevas posibilidades que ofrecen los ascensores mecánicos. Esto ha permitido tomar la decisión más innovadora del proyecto que consiste desarrollar un programa mixto de actividades. De abajo arriba se superponen dos plantas de locales comerciales, tres plantas de oficinas, tres plantas de viviendas de alquiler y un ático para el propietario, que gestiona el alquiler de todo el edificio. La fachada refleja todas estas innovaciones y se convierte en el elemento más expresivo del proyecto. Está concebida como un gran lienzo, completamente liso, que se va plegando ligeramente e introduce una serie de líneas verticales, sin ornamentos, que unas veces se convierten en tribunas y otras veces en los giros del chaflán. Son contrapuntos que atraviesan los diferentes estratos funcionales de la fachada. La escultura de Sant Jordi introduce una simetría que de otro modo no existiría.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa