COAC

Cercar

Ca

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Nascut a Barcelona el 1891 i morí el 26 de juliol de 1960. Va cursar els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol el 5 de juliol de 1917. El mateix any, com a resultat d’un concurs, li va ser atorgat el càrrec de Col·laborador d’Ensenyaments Tècnics de l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Folguera va ser un dels principals representants de l’arquitectura noucentista catalana. Entre les seves obres destaquen el ja desaparegut edifici del Teatre-Circ Olímpia (1919-23), la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia, o la reconstrucció de l’església parroquial gòtica de Sant Vicenç de Mollet del Vallés (1941). Juntament amb Ramon Raventós, Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc a Barcelona, el qual va resultar l’atractiu turístic de més èxit de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. També fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala com el Casal de Sant Jordi (1928-32), ubicat al carrer Casp de Barcelona, i la casa de El Llorà a Collsacabra (1935). Després de la mort de l’insigne arquitecte gironí Rafael Masó es va fer càrrec de la urbanització de S’Agaró (1935). Durant la postguerra va dur a terme diverses restauracions d’esglésies i va construir la nova façana i la torre abacial del monestir benedictí de Montserrat. Francesc Folguera també va escriure articles, manuals i pronuncià conferències. L’any anterior a la seva mort, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va publicar el manual “Urbanismo para todos”.

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (9)

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (9)

  1. Hotel Ritz

    Eduard Ferrés i Puig, Francesc Folguera i Grassi

    Hotel Ritz

  2. El Conventet de Pedralbes

    Francesc Folguera i Grassi, Enric Sagnier i Villavecchia

    El Conventet de Pedralbes

  3. La Rectoria de Sant Sadurní d'Anoia

    Francesc Folguera i Grassi

    La Rectoria de Sant Sadurní d'Anoia

    Edifici antic, entre mitgeres, restaurat a l'any 1925. La restauració forma un conjunt arquitectònic amb la nova façana del temple parroquial, a la qual s'adossa en angle recte. Consta de planta baixa i dos pisos i teulada a doble vessant. Al primer pis s'obren dos balcons, amb un rellotge de sol entre ells, i al darrer pis hi ha una galeria. En aquest projecte, Folguera s'inspirà en els models clàssics provinents d'Itàlia. La superfície de les façanes dels dos edificis va ser esgrafiada.

  4. Ca l'Oromí

    Francesc Folguera i Grassi

    Ca l'Oromí

    Casa de planta rectangular de tipus ciutat-jardí. La teulada, a quatre vessants, és de teula àrab i ràfec en voladís, amb un tractament formal i plàstic de línies clàssiques. Els cavallets dels quatre vessants del sostre, van ser construïts a terra i pujats després amb una grua, cosa inusual a l'època. A la façana principal trobem la porta flanquejada per dues grans finestres d'arc rebaixat. Per sobre hi ha una motllura que recorre tota la casa i separa la planta baixa de la resta de l'edifici. Al primer pis hi ha dues finestres d'arc rebaixat i al centre una escena esgrafiada que representa un pescador i un caçador, possiblement activitats típiques de la contrada o aficions del propietari de la casa. A les golfes trobem un òcul flanquejat de dues petites finestres. En tota la façana es poden apreciar decoracions d'esgrafiat representant corns de l'abundància i gerros amb elements florals; a les cantoneres, la mateixa tècnica imita el disseny de pedres cantoneres: dibuixos en rectangle amb alternança d'elements romboïdals. Aquesta decoració la trobem a les quatre façanes. A la façana de migdia, a la planta baixa, es pot veure la porta emmarcada per dos grans finestrals. Al primer pis hi ha una obertura d'arc rebaixat que dona a una gran balconada que ocupa tot l'ample de la façana i en un costat un rellotge de sol esgrafiat. Al tercer pis es pot veure una finestra rectangular. Al interior de la casa, tot està fet amb fusta de melis. L'aspecte global d'aquesta casa exemplifica la incidència dels gustos clàssics sota l'esperit nacionalista que dominava en el moviment noucentista.

  5. Casa Formosa

    Francesc Folguera i Grassi

    Grandiós Casal entre mitgeres de planta i dos pisos. Darrerament ha estat remodelat totalment per "La Caixa" i només s'ha salvat la façana que talment està brodada d'esgrafiats representant a Sant Jordi, els balcons amb baranes de terracuita i els portals d'aquest mateix material. Aquesta façana dóna una gran categoria al carrer major de Sant Sadurní.

  6. Poble Espanyol

    Francesc Folguera i Grassi, Ramon Reventós i Farrarons

    Poble Espanyol

  7. Casal Sant Jordi

    Francesc Folguera i Grassi

    Casal Sant Jordi

    L’edifici és un clar exponent de la influència que va exercir l’arquitectura purista centreeuropea sobre la sensibilitat d’alguns arquitectes noucentistes. L’edifici és dividit en tres parts: la planta baixa i els primers quatre pisos estan destinats a usos comercials; els dos pisos següents són habitatges de lloguer, i els dos pisos darrers, en dúplex, estan destinats a l’habitatge del propietari, orientat clarament cap a l’interior de l’illa de cases. Això representa una transgressió de l’ordre habitual de les cases de l’Eixample, en què la planta noble es reserva al propietari. La façana articula les arestes i els ordres verticals de l’edifici per mitjà d’un únic mòdul de finestra posicionat de formes molt diverses, que diferencien el canvi d’ús a partir de la planta quarta. L’ús de l’estructura metàl·lica i l’excel·lent execució denoten una voluntat d’associar aquesta arquitectura amb una aplicació rigorosa dels procediments constructius.

  8. Loggia de Senya Blanca

    Francesc Folguera i Grassi

    Loggia de Senya Blanca

    És una loggia de tipus brunelleschià. La planta és rectangular, la construcció és completament simètrica. Els murs longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic que reposen a la vegada sobre un alt basament que queda unit mitjançant una de pedra als del mur que dona al mar. A cada costat de les arcades sobre una porta lliura coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és a quatre vessants de teules vermelles. Tot ell està fet de blocs de pedres molt ben pulimentades que al mateix temps que li dona serietat al conjunt no li heu un toc d'elegància. Fou feta construït per l'industrial Josep Ensesa i Gubert, qui el 1924 en col·laboració amb l'arquitecte Rafael Masó inicià lo que seria l'urbanització de S'Agarò. Fou construïda en el jardí de "Senya Blanca", casa del Sr. Ensesa, com a mirador, però molt aviat s'hi varen començar festivals de música, avui coneguts com a "Festival Internacional de Música", que es donen cita cada estiu comptant amb la participació dels més importants solistes del món musical.

  9. Camí de Ronda de S'Agaró

    Francesc Folguera i Grassi

    Camí de Ronda de S'Agaró

Arxiu

  • Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    Dibuix

    Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    © Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    Dibuix

    Perspectiva de proposta prèvia de la Casa Tecla Sala.

    © Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Casa Tecla Sala.

    Dibuix

    Perspectiva de la Casa Tecla Sala.

    © Fons Francesc Folguera i Grassi / Arxiu Històric del COAC

Bibliografia (62)