Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum Edittioclose
Perspectiva de la Casa Tecla Sala.
- Autor:
- Francesc Folguera i Grassi
- Data:
- 1929
- Tipus:
- Dibuix
- Dimensions:
- 94 x 85cm
- Tècnica:
- Tinta
- Fons:
- Folguera Grassi, Francesc [Subfons]
- Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
Memòria
Nascut a Barcelona el 1891 i morí el 26 de juliol de 1960. Va cursar els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol el 5 de juliol de 1917. El mateix any, com a resultat d’un concurs, li va ser atorgat el càrrec de Col·laborador d’Ensenyaments Tècnics de l’Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Folguera va ser un dels principals representants de l’arquitectura noucentista catalana. Entre les seves obres destaquen el ja desaparegut edifici del Teatre-Circ Olímpia (1919-23), la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia, o la reconstrucció de l’església parroquial gòtica de Sant Vicenç de Mollet del Vallés (1941). Juntament amb Ramon Raventós, Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc a Barcelona, el qual va resultar l’atractiu turístic de més èxit de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. També fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala com el Casal de Sant Jordi (1928-32), ubicat al carrer Casp de Barcelona, i la casa de El Llorà a Collsacabra (1935). Després de la mort de l’insigne arquitecte gironí Rafael Masó es va fer càrrec de la urbanització de S’Agaró (1935). Durant la postguerra va dur a terme diverses restauracions d’esglésies i va construir la nova façana i la torre abacial del monestir benedictí de Montserrat. Francesc Folguera també va escriure articles, manuals i pronuncià conferències. L’any anterior a la seva mort, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va publicar el manual “Urbanismo para todos”.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Casal de Sant Jordi
Francesc Folguera i Grassi
L’edifici és un clar exponent de la influència que va exercir l’arquitectura purista centreeuropea sobre la sensibilitat d’alguns arquitectes noucentistes. L’edifici és dividit en tres parts: la planta baixa i els primers quatre pisos estan destinats a usos comercials; els dos pisos següents són habitatges de lloguer, i els dos pisos darrers, en dúplex, estan destinats a l’habitatge del propietari, orientat clarament cap a l’interior de l’illa de cases. Això representa una transgressió de l’ordre habitual de les cases de l’Eixample, en què la planta noble es reserva al propietari. La façana articula les arestes i els ordres verticals de l’edifici per mitjà d’un únic mòdul de finestra posicionat de formes molt diverses, que diferencien el canvi d’ús a partir de la planta quarta. L’ús de l’estructura metàl·lica i l’excel·lent execució denoten una voluntat d’associar aquesta arquitectura amb una aplicació rigorosa dels procediments constructius.
Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva de la Casa Tecla Sala.
Arxiu Històric del COAC