Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La construcció d'un celler i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. El vi és olor, color, gust, cos i essència del raïm. Aquesta formació de sentits i percepcions ha d'anar acompanyada d'un lloc capaç d'emfasitzar aquest procés de transformació. Per això hem treballat quatre aspectes clau: 1. El programa del celler respon a la necessitat de produir vi i organitzar una relació amb la masia existent. Per a la producció de vi es disposen quatre naus amb espais intermedis servidors, que contenen les instal·lacions. A la primera nau, començant per la banda dreta, s'emmagatzemen els estris del desenvolupament agrícola de les vinyes, al costat dels laboratoris, les àrees d'embotellament i la cambra frigorífica. La segona de les naus està destinada a les tines de maceració del most. La tercera nau emmagatzema durant llargs períodes les barriques i les ampolles en repòs. Per acabar, la quarta nau està destinada a l'àrea de tastos, gaudi i emmagatzematge de les ampolles de destapament. Un accés en forma de túnel des de la part superior de la masia cap a la nau de tastos organitza el recorregut dels propietaris. L'accés a les altres tres naus es fa directament des de les vinyes. 2. La humitat de la terra ajuda la conservació. Enterrem el celler per tal de mantenir la temperatura ideal i definir la plataforma de la masia. La terra és emmotllable i al seu voltant es pot espaiar, es construeix espai. 3. La profunditat de l'espai és l'absorció de so, de buit i d'ombra. La llum organitza l'espai, que va de la claredat a la foscor i viceversa. 4. Construïm fent servir la tècnica per organitzar l'espai i optimitzar esforços. L'edifici és una plataforma enterrada. La seva coberta-jardí descarrega el pes de la terra mitjançant voltes de formigó, el càlcul òptim de les quals dibuixa una secció d'arcs hiperbòlics. La plataforma es transforma en un captador i receptor d'aigua, que s'envia a un dipòsit per a la seva posterior reutilització. Els murs de contenció perimetrals amb les terres responen a la millor geometria per descarregar els esforços de compressió de la terra. Es resol mitjançant voltes de maó col·locades en vertical, que permeten l'entrada de llum zenital.
La construcció d'un celler i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. El vi és olor, color, gust, cos i essència del raïm. Aquesta formació de sentits i percepcions ha d'anar acompanyada d'un lloc capaç d'emfasitzar aquest procés de transformació. Per això hem treballat quatre aspectes clau:
1. El programa del celler respon a la necessitat de produir vi i organitzar una relació amb la masia existent. Per a la producció de vi es disposen quatre naus amb espais intermedis servidors, que contenen les instal·lacions. A la primera nau, començant per la banda dreta, s'emmagatzemen els estris del desenvolupament agrícola de les vinyes, al costat dels laboratoris, les àrees d'embotellament i la cambra frigorífica. La segona de les naus està destinada a les tines de maceració del most. La tercera nau emmagatzema durant llargs períodes les barriques i les ampolles en repòs. Per acabar, la quarta nau està destinada a l'àrea de tastos, gaudi i emmagatzematge de les ampolles de destapament.
Un accés en forma de túnel des de la part superior de la masia cap a la nau de tastos organitza el recorregut dels propietaris. L'accés a les altres tres naus es fa directament des de les vinyes.
2. La humitat de la terra ajuda la conservació. Enterrem el celler per tal de mantenir la temperatura ideal i definir la plataforma de la masia. La terra és emmotllable i al seu voltant es pot espaiar, es construeix espai.
3. La profunditat de l'espai és l'absorció de so, de buit i d'ombra. La llum organitza l'espai, que va de la claredat a la foscor i viceversa.
4. Construïm fent servir la tècnica per organitzar l'espai i optimitzar esforços. L'edifici és una plataforma enterrada. La seva coberta-jardí descarrega el pes de la terra mitjançant voltes de formigó, el càlcul òptim de les quals dibuixa una secció d'arcs hiperbòlics. La plataforma es transforma en un captador i receptor d'aigua, que s'envia a un dipòsit per a la seva posterior reutilització. Els murs de contenció perimetrals amb les terres responen a la millor geometria per descarregar els esforços de compressió de la terra. Es resol mitjançant voltes de maó col·locades en vertical, que permeten l'entrada de llum zenital.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
