Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Jorge Vidal Tomás

Memòria

Jorge Vidal és arquitecte, graduat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona l'any 2005. El 2004 va estudiar a l'Acadèmia d'Arquitectura de Mendrisio en als ateliers de Peter Zumthor i de Valerio Olgiati. El 2003 va estudiar a Grècia amb Ellia Zenghelis gràcies a una beca atorgada per la fundació Mies Van der Rohe. En cursar el Màster de Projectes està actualment preparant el seu doctorat a l'ETSAB. Des de 2008 fins avui ha estat professor al taller de Projectes de l'ETSAB. Al seu torn, va ser director de la sèrie de conferències conegudes com Fòrums ESARQ a la Universitat Internacional de Catalunya des del 2010 fins al 2016. Ha estat convidat a diverses conferències en diferents escoles d'arquitectura d'Espanya. Paral·lelament, escriu de manera regular articles sobre arquitectura. Des de 2008 fins al 2015, Jorge Vidal va treballar amb Víctor Rahola a Rahola Vidal Arquitectes. El 2015 Jorge Vidal funda el seu actual estudi d'arquitectura.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Subcentral Elèctrica, Planta Fred i Calor i Parc

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

    Subcentral Elèctrica, Planta Fred i Calor i Parc

    L’encàrrec del projecte es l’envolvent vertical d'una nova central energètica que està formada per una subcentral elèctrica i planta de fred-calor situada en el Poblenou de Barcelona. Les decisions fan referència, fonamentalment, als materials, als colors, a les proporcions dels elements arquitectònics, portes, buits de ventilació, etc. Donada la volumetria del projecte i la seva situació, al costat d'un parc (jardí horitzontal) envoltat d'edificis de gran altura, els materials proposats són: formigó vist acolorit en oxido de coure, modulat 3x1 metres en vertical. Els buits de ventilació de 9,5 i 5,5 metres quadrats, es cobriran amb religa tallada en diagonal segons al mòdul triangular de l'encofrat del formigó. El projecte proposa un jardi vertical superposada a l'estructura de formigó. Una estructura de cables ancorats als latiguillos de l'encofrat permeten la cubrició controlada de la vegetació. El parc (jardí horitzontal) i la façana de l’edifici productor d’energia (jardí vertical) formaran un conjunt urbà verd, productor de oxigen. Entre ells s’estableix una relació entre les seves capacitats de productives i energètiques.
  2. Edifici Collage

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

    Edifici Collage

    L’Edifici Collage - Centre cultural Teresa Pàmies - és una arquitectura de proximitat, connectada amb el paisatge urbà i les necessitats socials de la ciutat de Barcelona. Un projecte de ciutat vertical organitzat per estrats horitzontals, on cada una de les plantes té relació amb les altres per mitjà de perforacions i buits . Un edifici d’equipaments que agrupa diversos usos: una escola bressol, una biblioteca, una ludoteca, un centre cívic i una sala d’actes. Cinc programes que demanen una relació estreta amb l’exterior però comparteixen una sola planta baixa. Aquesta es converteix en un lloc cívic permeable i actiu, que connecta la ciutat circumdant amb l’edifici i el parc a l’interior de l’illa. El resultat és un collage de diferents parts, un passeig seqüencial d’episodis urbans.
  3. Botiga Raima

    Jorge Vidal Tomás

    Botiga Raima

  4. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Edifici Collage

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

  5. Galeria Carles Taché

    Jorge Vidal Tomás

    Galeria Carles Taché

    La disposició general de la galeria, la barreja de lo nou i lo existent, es una composició deliberada, que dona forma a una família coherent de sales i espais, alhora que varia en escala, proporció i qualitat de llum. L’edifici existent es mostra despullat tal com és, mentre que els nous elements es redueixen a un assentament autònom al seu interior. Per això la proposta que es planteja construeix un recinte de 4.20 metres d’alçada on l’ull de l’observador discorre amb tranquil·litat, sense exabruptes. Aquest límit defineix un volum. La llum es ordenada des de la coberta i tractada de forma diluïda. Las instal·lacions son vistes i coherents a las necessitats. Els terres de formigó i els sostres de ceràmica són els originals. Els antics murs simplement es pinten de blanc els nous s’estuquen per dotar-los d’una suau continuïtat. El projecte es compromet amb la qualitat de lo existent, alhora que desenvolupa variacions addicionals sobre l’estructura formal.
  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Galeria Carles Taché

    Jorge Vidal Tomás

  7. Celler a Montras

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

    Celler a Montras

    La construcció d'un celler i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. El vi és olor, color, sabor, cos i essència del raïm. Aquesta formació de sentits i percepcions ha d'anar acompanyada d'un lloc capaç d'emfatitzar aquest procés de transformació. Per a això hem treballat 4 aspectes claus: 1.- El programa del celler respon a la necessitat de produir vi i organitzar una relació amb la masia existent. Per a la producció de vi es disposen 4 naus amb espais intermedis servidors que contenen les instal·lacions. A la primera nau, començant pel costat dret, s'emmagatzemen els estris de desenvolupament agrícola de les vinyes juntament amb els laboratoris, àrees d'embotellament i cambra frigorífica. La segona de les naus està destinada a les tines de maceració del most. La tercera nau emmagatzema durant llargs períodes les bótes i les ampolles en repòs. Finalment, la quarta nau està destinada a l'àrea de tasts, gaudi i emmagatzematge de les ampolles destinades a tal efecte. Un accés en forma de túnel des de la part superior de la Masia cap a la nau de tastos organitza el recorregut dels propietaris. L'accés a les altres 3 naus es realitza directament des de les vinyes. 2.- La humitat de la terra ajuda a la conservació. Enterrem el celler per mantenir la temperatura ideal i definir la plataforma de la Masia. La terra és modelable i al seu voltant es pot espaiar, es construeix espai. 3.- La profunditat de l'espai és l'absorció de so, de buit i d'ombra. La llum organitza l'espai que va des de la claredat a la foscor i viceversa. 4.- Es construeix valent-nos de la tècnica per organitzar l'espai i optimitzar esforços. L'edifici és una plataforma soterrada. La seva coberta enjardinada descarrega el pes de la terra per mitjà de voltes de formigó. El càlcul òptim dibuixa una secció d'arcs hiperbòlics. La plataforma es transforma en un captador i receptor d'aigua que es desa a un dipòsit per a la seva posterior reutilització. els murs de contenció perimetrals amb les terres responen a la millor geometria per descarregar els esforços de compresió de la terra. Es resol per voltes de maó col·locades en vertical que permeten l'entrada de llum zenital.

Bibliografia

Societats