Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Víctor Rahola i Aguadé

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1973 per l’ETSAB. Treballà per a Antoni Coderch abans d’establir el seu propi estudi al 1974. Professor a l’Escola de Barcelona des de 1977 a 2010. Ha format part de nombrosos jurats de concursos d’arquitectura. Destaca la seva obra realitzada a les Illes Balears tals com la Casa Estel·la (1980), la Casa Ca na Putxa (1983) o l´hotel Sal Rossa (1992); A Barcelona l’Hotel OD, i a Girona el Col·legi d’avocats (2005) o la Bodega Mont-Ras (2015)

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Clos-Rahola

    Víctor Rahola i Aguadé

    Casa Clos-Rahola

    La disposició d’uns volums cúbics de textura blanca, flanquejats per unes oliveres, donen a aquesta casa una connotació més d’agrupació, fugint absolutament d’una posició enfront al mar més palatina. Veurem com s’assimila perfectament aquesta idea de poblat mediterrani en una costa salvatge i agresta, com a colofó de la línia pirenaica. Un pavelló amb una gran porta indica el garatge, i flanquejant a aquest, trobem una escala que descendeix en angle arribant a un portal amb un jardí tancat i geomètric situat lateralment. L’accés divideix la zona de l’estar de la resta de l’habitatge, quedant el menjador i la cuina disposades en una mateixa línia, metre que tota la zona de dormitoris es troba en un altre pavelló més baix. Des del menjador, una escala de fusta condueix a la zona reservada dels pares amb un estudi, un dormitori i un bany. Un pati tancat amb una olivera queda situada darrera de la cuina, creant un buit que qualifica encara més els desnivells i la volumetria de la casa.
  2. Insitut Escola d'Hoteleria i Turisme

    Víctor Rahola i Aguadé

    Insitut Escola d'Hoteleria i Turisme

    El projecte es planteja a partir de les dades de l’emplaçament: les vistes al mar, la presència d’una platja propera i, al davant, la silueta del poble de Cambrils. El programa, d’una gran complexitat, ha estat abordat en dues fases d’actuació: la primera fase desenvolupa el programa del segon cicle de formació professional. Per a aquesta fase s’han disposat dos cossos: a la planta baixa, les cuines i els restaurants en un volum quadrat. El segon cos, de dues plantes, queda superposat al primer i allotja el programa hostaler i escolar. La segona fase desenvolupa el programa del primer cicle i s’ubica en un cos prismàtic de tres plantes i un annex d’una planta. L’entrada al primer edifici té lloc lateralment, per mitjà d’una estructura exempta de murs de grans dimensions. El jardí queda dividit en dues zones: la primera, a l’entrada, té un caràcter més funcional, pavimentada amb panot i grava. La segona part, al davant, és més naturalista, amb terrasses i talussos enjardinats, en contacte amb la platja i les vistes al mar.
  3. Centre Cívic-Sanitari i Casa Consistorial

    Víctor Rahola i Aguadé

    Centre Cívic-Sanitari i Casa Consistorial

    El projecte es planteja des d’una opció d’integració urbanística de l’edifici, dins d’un gran conjunt cívic i cultural més ampli en la població de Sant Esteve de Sesrovires. L’actual casino teatre, el centre assistencial de dia, la zona enjardinada, la plaça i el projecte del nou edifici es consideren com una unitat dins de l’actual estructura de Sant esteve de Sesrovires, construint una gran àrea, on els ciutadans puguin participar i desenvolupar les seves activitats, evitant la disgregació de cadascuna de les actuacions arquitectòniques, en una població de mil cinc-cents habitants. Situat en un solar rectangular de 10x42 metres, tres de les seves façanes limiten amb carrers diferents i la quarta llinda amb l’existent centre de dia. El projecte es planteja en dos volums amb característiques formals diferents, separats l’un de l’altre mig nivell i units mitjançant una rampa-carrer exterior que dóna accés a cadascuna de les dependències, de manera que cadascuna d’elles es comunica directament amb l’exterior. En planta soterrani, aprofitant el desnivell existent, es situa el centre sanitari, amb la seva entrada independent des de la part central del solar. La sala d’exposicions i conferències elevada mitjançant “pilotis”, rep un tractament formal que per la seva volumetria conjunta es relaciona directament amb els edificis més urbans, el teatre, el casino i els jardins. La resta del programa, aparcament de policia nacional, oficines de correus, sala de reunions d’associacions i local per a la joventut, es situen a l’edifici contenidor capaç d’admetre qualsevol canvi de programa.
  4. Escola Oficial d'Idiomes de Girona

    Víctor Rahola i Aguadé

    Escola Oficial d'Idiomes de Girona

    L’edifici, un bloc aïllat envoltat d’un espai enjardinat que s’estén en totes direccions, forma un conjunt escolar juntament amb la nova Escola d’Hostaleria i, per les seves dimensions, actua com a element vitalitzador d’una àrea bàsicament residencial. Un contenidor de 80 metres de llargària i 3 plantes allotja les unitats repetitives, com les aules, els seminaris, els serveis de planta i els nuclis de comunicació. La biblioteca, la sala d’actes, el bar i l’administració queden individualitzats en tres volums aïllats i provoquen, des de l’exterior, un joc de llums i ombres entre l’edifici de les aules i la resta. Totes dues parts de l’edifici queden unides per un espai central que fa la funció de vestíbul d’entrada. Des d’un punt de vista jeràrquic, és l’espai més important de l’escola i, si es té en compte la freqüència horària dels canvis d’alumnes, assumeix un paper de centralització i relació.
  5. Escola d'Informàtica i Telecomunicacions de la UPC

    Víctor Rahola i Aguadé

    Escola d'Informàtica i Telecomunicacions de la UPC

    L'encàrrec comprenia tres mòduls a la part central del campus Universitari. En una primera fase es projectà el mòdul B.3, amb una estructura molt modulada, tant a l'exterior com a l'interior. Al mòdul B.3, les façanes que donen a la plaça i a la part posterior tenen un tractament diferent de les laterals. A les primeres, l’estructura és aparent i juntament amb les lamel·les de protecció solar configuren un primer pla de façana. A 60 centímetres, es situa un segon pla de tancament mitjançant vidres transparents. En contraposició, les façanes laterals són opaques, de maó i deixen al descobert l’escala i el nucli d’ascensor. En el segon projecte, els mòduls B.4 i B.5, la malla estructural organitza les façanes del conjunt amb tancaments de mur de fàbrica i obertures amb vidre. Ambdós projectes utilitzen un maó premsat, amb un disseny de junta que impedeix veure el morter, la qual cosa produeix l’efecte de que el mur de fàbrica és molt uniforme.
  6. Ampliació de la Facultat de Biologia de la UB

    Víctor Rahola i Aguadé

    Ampliació de la Facultat de Biologia de la UB

    Situat en una franja del solar, entre la actual Facultat i el Col·legi Major San Raimon de Penyafort, es projecta un conjunt d’edificacions pensat en tres fases de construcció que alberga usos docents d’investigació i cambres d’usos tècnics específics, d’una banda, i una part destinada a administració, departaments, seminaris, biblioteca, sales d’exposicions i altres dependències per als alumnes, d’una altra. AULARIS - LABORATORIS: fases NORD i SUD El projecte es planteja com un contenidor de 170 metres de llarg, entre l’Avinguda Diagonal i el Cementiri de Les Corts, on es troba projectada una avinguda de 50 metres d’ample, que connecta el carrer Joan XXIII amb l’interior del Campus Universitari. En aquest punt, el projecte gira i recorre la futura avinguda en una longitud de 44 metres. Es aquesta façana, juntament amb la de l‘edifici de la Facultat de Geologia, la definitòria de part del caràcter de l’Avinguda. És en aquest bloc central on es situen els laboratoris, aules, seminaris i altres serveis. Estructuralment, en secció transversal, l’edifici queda definit per dues crugies de 7.8 i 8.4 metres cadascuna; reduint-se a una quan la distància amb els edificis del seu voltant és excessivament petita. Al llarg del passadís es produeixen variacions en la situació dels pilars, escales i accessos de planta, creant-se així diferents ritmes espacials. Des de l’exterior, els canvis a la secció estructural també donen varietat a la façana, trencant d’aquesta manera la monotonia del mòdul tipus. La planta baixa es situa al mateix nivell que la de l’edifici existent. Es projecten dues plantes superiors i dues inferiors i un soterrani addicional d’aparcament i magatzems. A la plaça que es genera entre l’edifici existent i la nova ampliació, es projecta la biblioteca; un espai soterrat, a doble alçada i il·luminada mitjançant patis interiors. L’accés es produeix de manera independent a la resta d’edificacions per donar autonomia al seu funcionament. BIBLIOTECA La biblioteca, desenvolupada en una fase constructiva independent, serveix de vincle entre la fase nord de l’ampliació y l’edifici existent de la Facultat de Biologia. Es distribueix en tres plantes sota rasant i la coberta transitable, que es converteix en plaça per donar accés a l’antiga facultat, a la pròpia biblioteca i a la nova ampliació. El programa de despatxos, administració, magatzems i espais destinats a lectura es situen als dos primers nivells sota rasant. El tercer soterrani queda ocupat per instal·lacions i l’aparcament. L’àrea principal de lectura està coberta per lluernaris per tal d’aprofitar al màxim la llum natura alhora que un doble espai comunica visualment i lumínica aquests dos primers nivells soterrats HIVERNACLES L’espai central del solar es destina a la construcció de dos grans hivernacles amb sistemes de climatització adequats per tal de reproduir diferents situacions ambientals. Consten una planta soterrani per a ubicació de maquinària de grans dimensions i amb sistemes estudiats per aconseguir un alt grau d’aïllament respecte l’exterior.
  7. Col·legi d'Advocats de Girona

    Víctor Rahola i Aguadé

    Col·legi d'Advocats de Girona

    Construcció de la nova Seu del Col·legi d’Advocats. Es planteja un edifici diàfan que connecti el passeig del riu amb la plaça dels Jutjats i albergui les diferents funcions d’un Col·legi professional: administració, gerència, atenció als col·legiats, Sala d’Actes, aules de formació, informació, torn d’ofici i espais comuns de relació. El nostre objectiu fonamental és resoldre la formalització d’aquests aspectes de manera clara, directa i transparent, on l’ordre estructural, de les façanes i de les circulacions verticals, facilita la lliure organització de les plantes donant-li el to d’edifici modern, públic i funcional que precisa la seu d’un Col·legi professional. La singularitat de l’edifici expressada en la forma i materials de la façana i les plantes més públiques, fa que sobresurti com un edifici representatiu. És en aquest sentit que en planta, malgrat les dificultats que presenta la forma del solar, s’han agrupat les circulacions verticals en una mediana, alliberant la resta de l’espai a les diferents distribucions de cada una de les plantes, sense descuidar l’acompliment de la normativa contra incendis. L’estructura en pòrtics molt amplis, permet espais oberts sense dependències puntuals, podent adaptar-se la planta a les seves funcions específiques. Les façanes es plantegen de forma diàfana amb un mur cortina de vidre transparent, deixant veure l’interior de l’edifici i aprofitant al màxim des de l’interior les vistes privilegiades que te el solar sobre el riu i el Casc Antic de la Ciutat de Girona, sobre la plaça i els Jutjats, però sense descuidar el control climàtic de l’edifici mitjançant un sistema de “brise soleil”, que variarà segon l’orientació de la façana. La pedra de les lames i la façana, el vidre i el metall causen una combinació perfecta per explicar la modernitat, singularitat i sobretot representativitat de l’edifici, i una integració fàcil amb l’entorn i la ciutat.
  8. Subcentral Elèctrica, Planta Fred i Calor i Parc

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

    Subcentral Elèctrica, Planta Fred i Calor i Parc

    L’encàrrec del projecte es l’envolvent vertical d'una nova central energètica que està formada per una subcentral elèctrica i planta de fred-calor situada en el Poblenou de Barcelona. Les decisions fan referència, fonamentalment, als materials, als colors, a les proporcions dels elements arquitectònics, portes, buits de ventilació, etc. Donada la volumetria del projecte i la seva situació, al costat d'un parc (jardí horitzontal) envoltat d'edificis de gran altura, els materials proposats són: formigó vist acolorit en oxido de coure, modulat 3x1 metres en vertical. Els buits de ventilació de 9,5 i 5,5 metres quadrats, es cobriran amb religa tallada en diagonal segons al mòdul triangular de l'encofrat del formigó. El projecte proposa un jardi vertical superposada a l'estructura de formigó. Una estructura de cables ancorats als latiguillos de l'encofrat permeten la cubrició controlada de la vegetació. El parc (jardí horitzontal) i la façana de l’edifici productor d’energia (jardí vertical) formaran un conjunt urbà verd, productor de oxigen. Entre ells s’estableix una relació entre les seves capacitats de productives i energètiques.
  9. Habitatges Còrsega

    Víctor Rahola i Aguadé

    Habitatges Còrsega

    El projecte desenvolupa la construcció de 30 habitatges, locals sense ús determinat i garatge amb capacitat de 68 places d'aparcament. Es tracta d'un edifici d'obra nova que manté les façanes existents del carrer Côrsega i Passatge dels Caputxins, mentre que s’enderroca tota la restant cosntrucció. Es defineix una volumetria màxima en sis plantes i es practica una sèrie de buidats que alhora permeten un trobament més adequat amb l’edificació veïna. Es tracta d’un edifici d’obra nova amb manteniment de façana on els nous usos de l’edificació són residencial en plantes pis, de locals sense ús definit donant al carrer Còrsega en plantes baixa i altell, i d’aparcament en plantes soterrani.. Per les característiques de la volumetria, els 30 habitatges es distribueixen en un total de vuit tipologies diferents. Les Plantes Baixa i Altell estan definides per 2 locals amb façana al carrer (un d’ells fent cantonada al passatge Caputxins), l’accés principal de l’edifici amb el recinte del conserge i les sales d’instal·lacions, i tres dúplex amb façana i jardí al darrera; tots ells amb sala, cuina, habitació doble, dues habitacions individuals i bany. Retornant a l’estat inicial de l’edifici, s’anul·la la porta d’accés de servei situada a l’obertura central del passatge. Les P+1 i P+2, tenen idèntica distribució, amb sis habitatges per planta i sortida a un passadís central comú amb dos ascensors i l’escala protegida, que divideix la planta entre els habitatges que donen a carrer i els que donen a pati d’illa. Hi ha dos patis centrals, compartits per dos habitatges cadascun i els altres dos habitatges tenen façana al passatge. A la P+3, on apareix la primera reculada a façana, s’articulen cinc habitatges. A la P+4 es manté el mateix programa però sense la terrassa. I a P+5 apareixen les reculades a la façana principal, transformant un dels habitatges en un estudi. L’altre habitatge serà una mica més petit i els altres tres es mantenen amb el mateix programa. La Planta Coberta allotja els recintes per instal·lacions, les plaques solars, aparells d’aire condicionat i una zona d’ús comú per als veïns concebuda com a terrassa solàrium. Les tres plantes soterrani de què consta l’edifici allotgen 68 places d’aparcament, 30 trasters, escales i espais per instal·lacions. Es trasters i 15 places d’aparcament es troben a la P-1, mentre que les restants places d’aparcament es distribueixen respectivament en vint-i-sis i vint-i-set places a les P-2 i P-3.
  10. Edifici Collage

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

    Edifici Collage

    L’Edifici Collage - Centre cultural Teresa Pàmies - és una arquitectura de proximitat, connectada amb el paisatge urbà i les necessitats socials de la ciutat de Barcelona. Un projecte de ciutat vertical organitzat per estrats horitzontals, on cada una de les plantes té relació amb les altres per mitjà de perforacions i buits . Un edifici d’equipaments que agrupa diversos usos: una escola bressol, una biblioteca, una ludoteca, un centre cívic i una sala d’actes. Cinc programes que demanen una relació estreta amb l’exterior però comparteixen una sola planta baixa. Aquesta es converteix en un lloc cívic permeable i actiu, que connecta la ciutat circumdant amb l’edifici i el parc a l’interior de l’illa. El resultat és un collage de diferents parts, un passeig seqüencial d’episodis urbans.
  11. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Edifici Collage

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

  12. Celler a Montras

    Rahola Vidal Arquitectes, Víctor Rahola i Aguadé, Jorge Vidal Tomás

    Celler a Montras

    La construcció d'un celler i la formació del vi estan lligades a una experiència amb la terra. El vi és olor, color, sabor, cos i essència del raïm. Aquesta formació de sentits i percepcions ha d'anar acompanyada d'un lloc capaç d'emfatitzar aquest procés de transformació. Per a això hem treballat 4 aspectes claus: 1.- El programa del celler respon a la necessitat de produir vi i organitzar una relació amb la masia existent. Per a la producció de vi es disposen 4 naus amb espais intermedis servidors que contenen les instal·lacions. A la primera nau, començant pel costat dret, s'emmagatzemen els estris de desenvolupament agrícola de les vinyes juntament amb els laboratoris, àrees d'embotellament i cambra frigorífica. La segona de les naus està destinada a les tines de maceració del most. La tercera nau emmagatzema durant llargs períodes les bótes i les ampolles en repòs. Finalment, la quarta nau està destinada a l'àrea de tasts, gaudi i emmagatzematge de les ampolles destinades a tal efecte. Un accés en forma de túnel des de la part superior de la Masia cap a la nau de tastos organitza el recorregut dels propietaris. L'accés a les altres 3 naus es realitza directament des de les vinyes. 2.- La humitat de la terra ajuda a la conservació. Enterrem el celler per mantenir la temperatura ideal i definir la plataforma de la Masia. La terra és modelable i al seu voltant es pot espaiar, es construeix espai. 3.- La profunditat de l'espai és l'absorció de so, de buit i d'ombra. La llum organitza l'espai que va des de la claredat a la foscor i viceversa. 4.- Es construeix valent-nos de la tècnica per organitzar l'espai i optimitzar esforços. L'edifici és una plataforma soterrada. La seva coberta enjardinada descarrega el pes de la terra per mitjà de voltes de formigó. El càlcul òptim dibuixa una secció d'arcs hiperbòlics. La plataforma es transforma en un captador i receptor d'aigua que es desa a un dipòsit per a la seva posterior reutilització. els murs de contenció perimetrals amb les terres responen a la millor geometria per descarregar els esforços de compresió de la terra. Es resol per voltes de maó col·locades en vertical que permeten l'entrada de llum zenital.

Bibliografia

Societats