En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
L'edifici construït per Cèrsar Martinell consta d'una gran nau rectangular, per a tines i sala d'elaboració, i d'un cos porticat, adossat a un costat de la façana principal, sense mur divisori, on es van instal·lar cups subterranis, tremuges i el moll de recepció. Per cobrir l'edifici es van usar les voltes de maó de pla, en forma de closca d'ou de tres gruixos dee rajola i disposades a nivells diferents per deixar obertures entre elles. Aquestes voltes es van arrebossar amb ciment pòrtland, com les de Gandesa. Aquestes voltes també es van usar com a plataformes de suport de les tines de superfície, distribuïdes en dues rengleres a cada costat de la nau. La coberta va recolzar sobre grans arcs parabòlics amb els carcanyols alleugerits per pilarets que cobrien les voltes més baixes.
La façana estava formada per un gran arc parabòlic cec, a la planta baixa del qual s'obria la porta en arc rebaixat de maó, mentre que a la façana oposada hi havia un gran finestral de cinc obertures verticals i tancat en arc peraltat.
Situat a ponent del conjunt monacal, aquest celler, encarregat a l'arquitecte Cèsar Martinell, fou construït a partir de 1921. Ja el 1916 s'havia fundat el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, de caràcter molt generalista; pel gener del 1921, es va fundar el Sindicat Vitivinicola i Caixa Rural de Sant Medir, format per arrendataris, parcers i propietaris mitjans.L'arquitecte va idear un celler de grans dimensions del qual, però, només es va bastir una part i es va deixar per a més endavant la resta.
El 1936, el celler es va haver de fusionar amb les altres entitats cooperatives de la població. El 1939, en entrar les tropes nacionals,va ser confiscat el patrimoni del sindicat, que no va ser recuperat fins al 1945 amb la denominació de Cooperativa Vítivinícola de Sant Cugat del Vallès. La dècada dels cinquanta significà el màxim esplendor del celler, en què s'arribà a la màxima producció de vi. A l'edifici de Martinell, s'hi havien afegit tres naus sense cap interès arquitectònic. A partir de la dècada dels seixanta l'entitat va fer un retrocés, va esdevenir planta embotelladora i comercialitzadora de diversos productes agrícoles, fins que el 1992, la part de l'antic celler de Martinell fou cedit a l'Ajuntament. El 1994 es van enderrocar les tres naus noves.