Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Cementiri de Montjuïc

  • Cementiri de Montjuïc

  • Cementiri de Montjuïc

  • Cementiri de Montjuïc

Memòria

El cementiri de Montjuïc, inaugurat l'any 1883, s’emplaça al vessant sud de la muntanya, ara limitat per la ronda del Litoral i, més enllà, el port. És el més gran de Barcelona, amb més de 150.000 tombes, i es va ubicar allà on no pogués destorbar (ni aleshores, ni ara) el creixement urbanístic de la ciutat. El seu traçat correspon a l’arquitecte Leandre Albareda, que va crear un veritable pla urbanístic a base de carrers amb nom que serpentegen per la falda de la muntanya salvant uns pendents que de vegades arriben fins a quaranta-cinc graus. El cementiri proposa molts recorreguts diferents, amb camins fets de pedra de la muntanya mateixa, que discorren entre una vegetació crescuda i jardins que li donen un caràcter especial. És especialment conegut per l'arquitectura funerària perquè durant dècades s'hi han enterrat els personatges més importants de la ciutat, els quals hi han deixat la seva empremta en forma de tombes de disseny singular, algunes de profusament ornamentades amb escultures. El seu catàleg d’arquitectura modernista és excepcional i comprèn els principals arquitectes del moviment, com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, i també, abans i després, bona part dels principals arquitectes de la ciutat així com joies de l’escultura com El Desconsòl, de Josep Llimona, en la versió original, abans que ell mateix en disposés còpies al MNAC i davant del Parlament de Catalunya. El catàleg escultòric de les tombes és ric en noms i en simbologia. El passeig pel cementiri proposa, a més d’un recorregut per una arquitectura de qualitat excepcional, una excursió pel que ha estat la cultura del país durant dècades i fins a l’actualitat. Recentment, l’arquitecte Francesc Rius ha bastit, a la part baixa del cementiri, un tanatori de qualitat arquitectònica remarcable, amb ressonàncies del Cementiri del Bosc d’Erik Gunnar Asplund barrejades amb un enorme respecte pel planejament original.

Autor: Jaume Prat

Font: APP BCN Arquitectura

Autors

Sobre el mapa