Conjunt de planta rectangular format per jardins, capella pública, sepultures i panteons familiars. És de llenguatge eclèctic amb alguns detalls modernistes.

Cal destacar la capella pública, de llenguatge eclèctic, així com les capelles de la família Anton Jané (neogòtica), família Miret-Abad, família Via-Oliveros (neogòtica-modernista) i família Ramon Marimon.

El cementiri de Vilafranca va ser construït el 1839 al lloc on abans hi havia un convent de caputxins. La capella pública data del 1878 i és del mestre d'obres Raimon Raventós i Queraltó, amb relleus de la façana de l'escultor Ramon Elies.

El Panteó d'Anton Jané és obra de Santiago Güell i Grau i el projecte de la família Marimon el va signar Domènech i Estapà.

Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades en cinc recintes a través d'una trama de passeigs ortogonals. El primer recinte és el del sud, on més tard s'hi construí la capella pública, a l'altre extrem, però alineada amb l'entrada primitiva. És de planta quadrada, amb un passeig perimetral i dos centrals que formen creu: un comunica l'entrada amb la capella i l'altre uneix el primer recinte amb el segon. En el perímetre, trobem les fileres de nínxols, d'entre els que destaca, a la filera de l'esquerra, la capella dels devots de la Mare de Déu del Roser i la capella de la confraria de Sant Antoni Abat i la sala mortuòria. Disposa de quatre parterres centrals amb sepultures i panteons. Per la banda nord, s'hi afegí el segon recinte,a l'any 1976. És de planta rectangular, amb un passeig perimetral i dos passeigs centrals, que formen creu i que comuniquen amb els altres recintes. També té fileres de nínxols al seu voltant d'entre els que destaquen, a la filera de la dreta, la capella - panteó de la família de Dª Maria Torres d'Almirall i la dels famílies Milà i Sallent. També disposa de parterres centrals.
El tercer recinte és de planta rectangular de les mateixes dimensions i estructura que el segon recinte. Darrera aquest recintes, hi ha el cementiri neutre i el recinte modern, sense cap interès especial.
Tot el cementiri té una tanca perimetral de separació, que en la seva part est, on s'uneix amb la trama urbana de la ciutat, està formada per una paret a mitja alçada i una tanca de ferro que s'intercala amb pilars d'obra. Des d'aquesta façana s'accedeix al cementiri a través de dues entrades.
Paral·lelament a la consolidació del cementiri amb els nínxols perimetrals que van delimitant el recinte, les famílies adinerades veieren en el desenllaç de la capella del cementiri la possibilitat de disposar d'un espai propi destinat al culte familiar de la mort, un rosari de capelles privades.
La necessitat de demostrar la diferència o buscar la diferència social o econòmica impulsarà la construcció dels panteons familiars, destinats a l'enterrament dels membres successius d'una família.
Destaquen tot un seguit de panteons, escultures i construccions funeràries que monumentalitzen el caràcter general del cementiri. Alguns d'aquests elements i que hem individualitzat en una fitxa són: la Capella panteó de la família Via Oliveras (301), el Panteó de Miquel Torres i família (302), la Capella panteó de la família Miret - Abad (304), el Panteó de la família de Josep Balaguer i Martí (305), el Panteó de Ramon Marimon i família (306), la Capella panteó d'Antoni Jané i família (307), el Panteó de la família Messalles (308), i el Panteó de la família Massanet (309).

Una Real Cèdula del 3 d'abril de 1787 prohibia els enterraments intra murs. Això fa, tot i que en retard, el municipi es plantegi la construcció d'un cementiri allunyat de la trama urbana.
L'any 1808 es fa la benedicció del solar, on hi havia l'antic convent dels Caputxins.
En la documentació de l'ajuntament de Vilafranca es té constància d'uns terrenys apropiats per la construcció del nou cementiri (18 d'abril de 1816). El 3 de juliol es formalitza l'expedient per la realització del cementiri.
La cosa s'atura i es canvia l'emplaçament, a principis de gener de 1829 sembla que està a punt de començar la construcció, però el 6 de febrer des de Capitania General s'obliga a l'ajuntament a aturar les obres i buscar un nou emplaçament. El 23 d'abril de 1839 es va beneir el nou cementiri (L'actual, que s'ha ampliat amb vàries fases).
L'any 1837, el Govern cedeix el solar a l'Ajuntament per a la construcció del cementiri, que s'inaugurarà l'any 1839. Pau Milà i Fontanals encarrega, a l'any 1864, el projecte de la Capella pública a Joan Torras i Guardiola, que no s'acaba fins l'any 1878.