Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
Construït al final de la dècada dels 50, en el mateix emplaçament on es trobava l'antic cinema Liceo (1914-1956). L'edifici es projectà en una parcel·la força irregular, conseqüència de l'evolució urbana del lloc. És per aquest motiu, que l'arquitecte optà per una disposició basada en col·locar la sala de projeccions a tota l'alçada embolcallada per un volum en forma d' "L", on s'hi allotjaven la resta d'elements del programa, com ara un bar, sales de reunions, oficines, una zona de serveis, diferents magatzems i les comunicacions verticals.
Aquesta disposició resolia tots els requeriments d'una manera òptima i elegant. Des d'encaixar una magnífica sala de projeccions, de més de 1500 butaques repartides entre platea i pis; passant per permetre i compatibilitzar els diferents accessos i circulacions dins de l'edifici, evitant el conflicte entre el bar, centre social i el cinema; fins aconseguir generar un perfecte coixí acústic entre la sala de projeccions i el sorollós carrer de Sants.
Com no podia ser d'altra manera, en resultà un edifici complex amb una planta orgànica fruit de les diverses interrelacions del programa. On en destacava una barra de 32m de longitud, que es podia segregar amb diversos plafons mòbils a fi de poder servir al bar i al cinema a la vegada.
Malauradament, i ja des de fa uns anys, del projecte original poca cosa en queda; més enllà de la façana de composició abstracta pròpia del llenguatge modern, i de la barra escapçada i modificada. La sala de projeccions es conserva, tot i que en desús i força maltractada, sense butaques i amb modificacions substancials. Actualment, l'edifici l'ocupen una escola de ball, un gimnàs i una botiga d'electrodomèstics.
Aquest edifici es troba en un racó solar i el programa es divideix en dues parts: una sala de cinema i un centre d'activitats socials per al barri. Moragas va decidir col·locar la sala de cinema a la part interior del solar i encaixar el centre social al perímetre de les dues façanes, ocupant una àmplia franja en L que actua com a barrera acústica per a la sala de cinema.
L'accés a l’edifici es realitza a través d´un vestíbul de grans dimensions que està equipat amb una barra de bar ondulada de 32 metres de longitud, una de les més llargues de Barcelona. La resta de la planta baixa i l'altell estan ocupats per taules de bar i una sala de billars. En secció, s'observen dues plantes més situades per sobre del vestíbul i per sota del pla inclinat de l'amfiteatre que estan destinades a les activitats socials del barri. La primera s'utilitza com a sala de reunions i la segona conté les oficines de diverses entitats esportives. D'altra banda, la vidriera enorme de la façana principal ofereix una percepció cinematogràfica de l'activitat de l'edifici des de l'exterior. El color, els materials, els petits sortides i les zones opaques ajuden a concebre una composició abstracta de la façana.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Cinema i Bar Liceo
Construït al final de la dècada dels 50, en el mateix emplaçament on es trobava l'antic cinema Liceo (1914-1956). L'edifici es projectà en una parcel·la força irregular, conseqüència de l'evolució urbana del lloc. És per aquest motiu, que l'arquitecte optà per una disposició basada en col·locar la sala de projeccions a tota l'alçada embolcallada per un volum en forma d' "L", on s'hi allotjaven la resta d'elements del programa, com ara un bar, sales de reunions, oficines, una zona de serveis, diferents magatzems i les comunicacions verticals. Aquesta disposició resolia tots els requeriments d'una manera òptima i elegant. Des d'encaixar una magnífica sala de projeccions, de més de 1500 butaques repartides entre platea i pis; passant per permetre i compatibilitzar els diferents accessos i circulacions dins de l'edifici, evitant el conflicte entre el bar, centre social i el cinema; fins aconseguir generar un perfecte coixí acústic entre la sala de projeccions i el sorollós carrer de Sants. Com no podia ser d'altra manera, en resultà un edifici complex amb una planta orgànica fruit de les diverses interrelacions del programa. On en destacava una barra de 32m de longitud, que es podia segregar amb diversos plafons mòbils a fi de poder servir al bar i al cinema a la vegada. Malauradament, i ja des de fa uns anys, del projecte original poca cosa en queda; més enllà de la façana de composició abstracta pròpia del llenguatge modern, i de la barra escapçada i modificada. La sala de projeccions es conserva, tot i que en desús i força maltractada, sense butaques i amb modificacions substancials. Actualment, l'edifici l'ocupen una escola de ball, un gimnàs i una botiga d'electrodomèstics.
