Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

  • Cinema i Bar Liceo

Memòria

Construït al final de la dècada dels 50, en el mateix emplaçament on es trobava l'antic cinema Liceo (1914-1956). L'edifici es projectà en una parcel·la força irregular, conseqüència de l'evolució urbana del lloc. És per aquest motiu, que l'arquitecte optà per una disposició basada en col·locar la sala de projeccions a tota l'alçada embolcallada per un volum en forma d' "L", on s'hi allotjaven la resta d'elements del programa, com ara un bar, sales de reunions, oficines, una zona de serveis, diferents magatzems i les comunicacions verticals. Aquesta disposició resolia tots els requeriments d'una manera òptima i elegant. Des d'encaixar una magnífica sala de projeccions, de més de 1500 butaques repartides entre platea i pis; passant per permetre i compatibilitzar els diferents accessos i circulacions dins de l'edifici, evitant el conflicte entre el bar, centre social i el cinema; fins aconseguir generar un perfecte coixí acústic entre la sala de projeccions i el sorollós carrer de Sants. Com no podia ser d'altra manera, en resultà un edifici complex amb una planta orgànica fruit de les diverses interrelacions del programa. On en destacava una barra de 32m de longitud, que es podia segregar amb diversos plafons mòbils a fi de poder servir al bar i al cinema a la vegada. Malauradament, i ja des de fa uns anys, del projecte original poca cosa en queda; més enllà de la façana de composició abstracta pròpia del llenguatge modern, i de la barra escapçada i modificada. La sala de projeccions es conserva, tot i que en desús i força maltractada, sense butaques i amb modificacions substancials. Actualment, l'edifici l'ocupen una escola de ball, un gimnàs i una botiga d'electrodomèstics.

Autor: Lluís Andreu Sotelo

Este edificio se encuentra situado en un solar en esquina y el programa se divide en dos partes: una sala de cine y un centro de actividades sociales para el barrio. Moragas decidió colocar la sala de cine en la parte interior del solar y encajar el centro social en el perímetro de las dos fachadas, ocupando una amplia franja en L que actúa como barrera acústica para la sala de cine. El acceso al edificio se realiza a través de un vestíbulo de grandes dimensiones que está equipado con una barra de bar ondulada de 32 metros de longitud, una de las más largas de Barcelona. El resto de la planta baja y el altillo están ocupados por mesas de bar y una sala de billares. En sección, se observan otras dos plantas situadas por encima del vestíbulo y por debajo del plano inclinado del anfiteatro que están destinadas a las actividades sociales del barrio. La primera se utiliza como sala de reuniones y la segunda contiene las oficinas de varias entidades deportivas. Por otro lado, la enorme vidriera de la fachada principal ofrece una percepción cinematográfica de la actividad del edificio desde el exterior. El color, los materiales, los pequeños saledizos y las zonas opacas ayudan a concebir una composición abstracta de la fachada.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa