Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1941. Membre fundador del “Grup R” (moviment arquitectònic fundat el 1951 catalitzador de la recuperació de la modernitat en l'arquitectura). Degà del COAC dues vegades, de 1964-1966 i 1972-1974, fundador i president d’ADI-FAD. Va ser reconegut amb la Medalla FAD (1966) i la Creu de Sant Jordi (1985). Projectes seus són: la coneguda com a Casa dels Braus (1962), el cinema Fémina (1951), o l’Hotel Park
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (21)
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia (23)
-
Nova Façana del Cinema Fémina
La regeneració de l’edifici situat al Passeig de Gràcia-Diputació on se situava el cine Femina, destruït per un incendi, ens ha permès reconstruir l’antiga façana projectada per l’arquitecte Antoni de Moragas. Per consideracions ambientals s’ha restaurat la façana del Passeig de Gràcia realitzant un projecte que ofereix unes tipologies variades que poden ser compatibles amb les diferents alçades de forjats de planta baixa més les sis plantes que composava l’antic edifici. Al davant es situen pisos en tota l’amplada de l’edifici construint un únic pati a 9m de la façana del Passeig de Gràcia. A la part posterior s’ubiquen 4 pisos a cada nivell en dúplex desenvolupats en vuit nivells equivalents a les sis altures del Passeig de Gràcia. Al carrer Diputació s’ubiquen petits apartaments simples o dúplex de planta lliure. Així, a l’interior de l’illa es generen unes façanes noves més contemporànies i expressives que engloben l’espai interior d’illa amb els grans locals de planta baixa il·luminats per lluernes zenitals. El vestíbul, l’escala i els espais comuns actuen com espais de transició entre allò vell i allò nou. -
Hotel Park
El projecte respon a un programa per a un petit hotel situat davant de l’estació de França. La solució atorga tractaments diferents a la part de l’edifici que dóna als carrers estrets i a la part orientada a l’avinguda. El resultat és l’addició de dos cossos totalment diferents. El cos que dóna a l’avinguda és més ample, el tancament és vidrat i els pilars i les jàsseres queden a la vista. El cos del darrere és una estructura murària que allotja habitacions individuals. L’escala concentra tot el dinamisme vertical per mitjà d’una barana contínua que puja en espiral fins a la darrera planta. -
Parròquia de Sant Jaume
El 7 d’agost del 1957, Antoni de Moragas redacta un projecte de reforma d’un magatzem que era a mig acabar, per a l’església de Sant Jaume, a Badalona. L’estructura existent, un magatzem de planta rectangular amb una coberta que encara no estava enllestida, respon a un projecte del 1947, a la memòria del qual hi apareix la descripció següent: “En un solar que confronta amb el carrer del Marquès de Mont-roig, de Badalona, es projecta construir una planta baixa destinada a magatzem. La construcció es farà amb murs de fàbrica de maó amb morter de calç i la coberta amb armadures i corretges de fusta, damunt les quals recolzaran i es fixaran unes planxes ondulades de fibrociment. El paviment es construirà amb formigó [...].” El capellà de la parròquia de Sant Jaume, per raons econòmiques, proposa a Moragas la reutilització del magatzem existent per a edificar-hi una església, en un barri obrer de Badalona. El projecte, doncs, marcat per un pressupost molt ajustat, respecta i assumeix com a valor el caràcter industrial de l’edifici i del barri. El programa funcional s’adapta a la planta existent. Així, la sala s’il·lumina mitjançant les obertures existents a la façana lateral, a les quals Moragas adapta uns tancaments de fusta basculants —que sobresurten de la cara interior de la paret mitjançant uns marcs especials—, protegits per unes gelosies exteriors compostes per peces ceràmiques quadrades. El cor, accessible mitjançant una escala de fusta, de la qual no es va arribar a construir la barana de tub metàl·lic present al projecte, és una estructura composta per bigues i biguetes de fusta, amb un forjat, que alhora és paviment, de taulons de fusta. El baptisteri, delimitat per una gelosia de peces ceràmiques hexagonals, té el mateix paviment de pedra present a la zona de l’altar, mentre que el paviment de la sala és de rajoles, el mateix material utilitzat per a revestir les parets de l’església i també per al sòcol, el banc i el respatller del banc que hi ha a la façana principal. La paret de l’altar i el sagrari es revesteixen amb llistons de fusta verticals, que també s’utilitzen per als mòduls fixos de la fusteria de la façana principal i de l’accés a la sala. A més de la barana metàl·lica amb passamà de fusta, la transició entre la sala i l’altar es resol mitjançant canvis de paviment (ceràmic i de pedra), accentuats per esglaons (de maó massís, col·locat de cantó, i de granit massís). El baldaquí es compon de dues bigues de fusta en volada, encastades a la paret del sagrari i sostingudes damunt l’armadura a l’altre extrem, mitjançant tirants metàl·lics, i d’unes biguetes que suporten unes plaques de tàblex microperforades, iguals que les de la coberta de la nau. La intervenció més consistent és a la façana principal. Antoni de Moragas respecta la simetria de la façana existent, tot col·locant el campanar a eix amb l’accés, mentre que la resta d’elements que introdueix a la façana tendeixen a una composició asimètrica (tot i que la fusteria del cor finalment no s’executà segons el projecte). Els pocs elements utilitzats —tancaments fixos de plom, coberta d’uralita i el campanar de formigó armat que sosté la creu, feta amb l’armadura de dos cèrcols creuats— segueixen la lògica d’estètica “industrial” del projecte. L’església ha experimentat algunes modificacions: els vidres de color groc i la finestra del baptisteri han estat substituïts per vitralls; el terra ceràmic, per gres; l’escala, la barana de l’altar i la gelosia del baptisteri han desaparegut, i a la creu se n’hi ha sobreposat una altra d’acer inoxidable. Tot i que una senzilla intervenció de restauració seria suficient per a retornar-la al seu estat original, a hores d’ara està afectada per un expedient d’enderrocament i per un projecte que pretén edificar un bloc d’habitatges a la façana que dóna al carrer, i que faria retrocedir l’església, l’accés de la qual se situaria a la façana lateral. -
Cinema i Bar Liceo
Construït al final de la dècada dels 50, en el mateix emplaçament on es trobava l'antic cinema Liceo (1914-1956). L'edifici es projectà en una parcel·la força irregular, conseqüència de l'evolució urbana del lloc. És per aquest motiu, que l'arquitecte optà per una disposició basada en col·locar la sala de projeccions a tota l'alçada embolcallada per un volum en forma d' "L", on s'hi allotjaven la resta d'elements del programa, com ara un bar, sales de reunions, oficines, una zona de serveis, diferents magatzems i les comunicacions verticals. Aquesta disposició resolia tots els requeriments d'una manera òptima i elegant. Des d'encaixar una magnífica sala de projeccions, de més de 1500 butaques repartides entre platea i pis; passant per permetre i compatibilitzar els diferents accessos i circulacions dins de l'edifici, evitant el conflicte entre el bar, centre social i el cinema; fins aconseguir generar un perfecte coixí acústic entre la sala de projeccions i el sorollós carrer de Sants. Com no podia ser d'altra manera, en resultà un edifici complex amb una planta orgànica fruit de les diverses interrelacions del programa. On en destacava una barra de 32m de longitud, que es podia segregar amb diversos plafons mòbils a fi de poder servir al bar i al cinema a la vegada. Malauradament, i ja des de fa uns anys, del projecte original poca cosa en queda; més enllà de la façana de composició abstracta pròpia del llenguatge modern, i de la barra escapçada i modificada. La sala de projeccions es conserva, tot i que en desús i força maltractada, sense butaques i amb modificacions substancials. Actualment, l'edifici l'ocupen una escola de ball, un gimnàs i una botiga d'electrodomèstics. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Cinema i Bar LiceoPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismePlanta de Secretaria del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)Habitatges Via Augusta - Brusi - Sant Elies
Antoni de Moragas i Gallissà, Francesc de Riba i Salas
Moragas resol un programa d’habitatges en un solar de grans dimensions que dóna façana a tres carrers de caràcters molt diversos, i diferencia tres blocs separats per un espai semiprivat. Els tres blocs tenen una gran compacitat i respiren per un sistema de patis de dimensions mínimes. Això permet la distribució dels habitatges d’acord amb un model general que admet nombroses variants. L’èmfasi posat en la qualitat dels vestíbuls, el recurs a l’ornamentació acolorida i la vivor dels materials a la vista mostren una voluntat d’interpretar l’habitatge col·lectiu tot respectant l’escala humana en tots els àmbits de la vida urbana.Audiovisual
-
1:07:54
Recordant Antoni de Moragas i Gallissà
Bibliografia (58)
Societats
