Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

  • Ciutat de la Justícia

Memòria

La situació prèvia de la Ciutat de la Justícia presentava els diferents departaments judicials de la ciutat de Barcelona i de L’Hospitalet de Llobregat escampats en 17 edificis, repartits entre les dues ciutats. La unificació de tots ells en una nova Ciutat de la Justícia resulta en una major eficiència, permet que els espais de treball s’adaptin a la constant transformació del cos judicial i, a la vegada, es reserva espai per a un futur creixement. La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar l’ambiciós programa –de 241.519,92 m2 de superfície construïda- en una sèrie d’edificis separats encara que interrelacionats, que es disposen sobre un espai amb voluntat de plaça pública. Els edificis es revelen com a blocs mesurats, amb façanes portants de formigó armat i acolorit. La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge. L’edifici atri es converteix en el principal espai públic del complex i té caràcter de zona de relació i circulació principal de la Ciutat Judicial. Actua com a carrer de distribució i com a filtre d’accés a les dependències judicials. Amb només quatre altures, el seu impacte volumètric és inferior. Aquest element també permet articular les entrades a la Ciutat de la Justícia i alhora dotar-les d’un espai de presentació i relació indispensable en una intervenció d’aquestes característiques. Respecte al material, les façanes són de formigó armat acolorit. Realitzat in situ, el pigment s’agrega en el dosatge i no a posteriori. Mentre que la textura llisa s’adverteix en la percepció pròxima, el color juga un paper fonamental a escala global. La diversitat de volums i el seu tractament indiferenciat es veuen complementats per la coloració que identifica cadascun dels edificis: sis colors per a vuit edificis. Els pigments són bàsicament òxids de ferro excepte el verd, que és òxid de com. Entre les seves característiques més destacables cal apuntar que són estables, indissolubles i inertes, mantenint intactes les qualitats del color amb el pas del temps.

Autor: b720 Fermín Vázquez Arquitectos

Autors

Sobre el mapa