Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.

Autor: Bonell i Gil Arquitectes

El nou edifici dels jutjats de Girona es troba en un solar proper al riu Onyar, a l’altra banda del nucli antic, amb el conjunt monumental format per la catedral i l’església de Sant Feliu com a referència. A l’altra banda, el parc de la Devesa i la via fèrria marquen el paisatge natural de les vores de la ciutat. L’edifici resol la complexa atomització del programa per mitjà de dues ales en forma de L. L’ala que dóna a l’avinguda Ramon Folch conté les magistratures i els despatxos representatius, i s’organitza per mitjà d’un atri interior des d’on es puja a les plantes superiors per una escala de trams continus. El segon braç conté les sales de vistes, totes en planta baixa. A l’articulació entre tots dos braços es troba el vestíbul, connectat amb l’atri per una escalinata. La façana principal adopta una alineació còncava que li atorga caràcter representatiu, com a prolongació de la façana classicista de l’edifici de Correus.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La ubicació d’aquest equipament fou debatuda i prevalgué la voluntat municipal de reforçar la vida del centre històric, per la qual cosa s’hi va destinar una de les millors finques de l’Ajuntament (l’antic escorxador). El projecte tracta un programa administratiu i institucional complex —que demana segregacions circulatòries— i afronta la relació amb l’avinguda, la conformació d’una nova plaça oberta i un volum sense interferències sobre la massa monumental del barri vell. La planta permet llegir dos grans braços (magistratures versus jutjats) articulats per un espai d’accés, però la juxtaposició és més complexa. Cada cos ofereix un front contingut, d’obertures regulars, i una altra façana més expressiva i capaç de conjugar-se amb els espais complexos. La façana més treballada, que dóna a la plaça, estén una seqüència d’obertures amb ràfec sobre un volum escalonat, una «manera» coneguda i sempre reelaborada en el moviment modern. La cara de l’avinguda, més significativa, aporta un recurs menys tòpic, el lliscament d’una segona pell sobre les obertures reals a tall d’ordenació general i de protecció solar. A més, cada cara es contraposa a una testa o torre que flanqueja el gran espai interior. Més enllà del llenguatge i de les seves variants, potser nombroses, el tractament calcari i els sistemes lleugers del detall aporten unitat compositiva. Però són la manipulació volumètrica gens lineal del conjunt i la creació d’inflexions als espais interiors i exteriors allò que confereix una qualitat profunda a aquesta obra. El projecte s’ha vist acompanyat, més tard, de la seu del Col·legi d’Advocats. A l’altre extrem del parc de la Devesa s’hi construeix el 2008 l’Audiència, que abandona el centre històric.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Palau de Justícia de Girona

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Palau de Justícia de Girona

    L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic

    Premi FAD

    Palau de Justícia de Girona

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart