Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1887 - 1908

  • Jutjats de Vic

    Pere Llimona Torras, Xavier Ruiz Vallés

    Jutjats de Vic

    L’edifici interpreta el programa variat i atomitzat de la seu dels jutjats a través d’una estructura metàl·lica que permet distribucions diferents a cadascuna de les plantes. La planta baixa és un espai lliure cobert que afavoreix l’entrada independent al Col·legi d’Advocats, inclòs al mateix edifici. Les obertures de les diverses plantes responen estrictament als requeriments dels espais interiors. L’edifici es presenta com un cub que completa la cantonada entre dos carrers de l’eixample, separat de les edificacions veïnes i estructurat com una sèrie de safates preparades per assimilar la diversitat del programa.

    1967

  • Reforma del Palau de Justícia de Girona

    Pere Llimona Torras

    Reforma del Palau de Justícia de Girona

    La constitució d’aquesta casa palau es va produir a partir del trasllat del seminari, el 1769, tot i que una realineació anterior de la plaça (1606, Arévalo de Zuazo, bisbe) ja n’havia modificat la façana i l’estructura. Arran de la seva adquisició pels Pastors es va convertir en una de les estructures domèstiques de major qualitat i espectacularitat de la ciutat, amb la seva escalinata i sales nobles i amb el pati porticat. El 1959 l’Ajuntament la cedí al Govern, i el 1970, de mans d’un Llimona que havia ja actuat en edificis judicials com el de Manresa, se’n va recompondre el carejament i el dovellatge del portal i s’hi va reinstal·lar l’equipament actual, amb ambició als espais interiors i amb alguna dissonància volumètrica. El 2008, l’Audiència Provincial està en curs de traslladar-se al sector del Güell, després d’enderrocar-s’hi una decadent i contestada plaça de toros. La cara oest de la casa Pastors s’assenta sobre el mur del primer recinte fortificat i inclou també una part de l’antic castell de Sobreportes dels Montcada així com, inscrites, les restes de la porta nord del cardo romà, que encara conserva dues torres quadrangulars de les quals es llegeixen la base fundacional i l’opus quadratum baiximperial. Les torres medievals, cilíndriques, ofereixen un episodi més de la magnífica constel·lació de volums a la cara externa del portal.

    1970 - 1973

  • Palau de Justícia de Tarragona

    autoria desconeguda

    1971 - 1973

  • Palau de Justícia de Girona

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Palau de Justícia de Girona

    L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu. Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.

    1987 - 1992

  • Jutjats de Sant Feliu de Guíxols

    Jaume Avellaneda Díaz Grande, Josep Lluís Mateo i Martínez, Jordi Moliner i Salinas, Antoni Poch Vives

    Jutjats de Sant Feliu de Guíxols

    El projecte pren com a referència principal la mitgera deixada per l’edificació preexistent, que es consolida amb independència de la nova edificació. La coberta del cos principal, paral·lel a la mitgera, queda pinçada per la part posterior i s’obre cap a l’altra banda del solar. Aquest cos acull els jutjats i les sales de vistes, i és de dimensions més petites que les edificacions veïnes. La resta del programa se situa en uns cossos davanters de cobertes variables. L’edifici adopta així un davant i un darrere referits al teixit urbà i indiferents al carrer, des d’on es revela el procediment compositiu a través de la secció.

    1990 - 1993

  • Palau de Justícia i Torre de Comunicacions

    B01 Arquitectes, Roser Amadó i Cercós, Lluís Domènech i Girbau

    Palau de Justícia i Torre de Comunicacions

    L’edifici és el resultat d’una actuació urbanística global sobre el barri del Canyeret, en el marc del Pla del Centre Històric de Lleida. L’estudi detectava la desconnexió entre el barri antic —amb el seu eix principal, el carrer Major— i la Seu Vella, a causa de l’abandonament i la despoblació del vessant de la muntanya ocupat antigament per aquest barri. El projecte es proposa revitalitzar la zona d’aquest vessant i restablir la connexió entre la ciutat vella i la Seu. Els estudis geotècnics varen recomanar l’establiment d’un mur de contenció tot al llarg del vessant, on s’hi podia recolzar una nova edificació amb façana a dos carrers amb cotes diferents. D’aquí neix un edifici longitudinal, adossat a la pantalla, que l’oculta i presenta una nova façana. El factor de connexió té lloc per mitjà d’una torre de comunicacions que permet accedir a tres nivells: el nivell de la base, proper al carrer Major; el carrer situat al coronament de la pantalla, i, finalment, l’antiga porta de la muralla de la Seu. La forma corba de la pantalla permet diferenciarla de les traces de la muralla de la Seu Vella i, a més, és la més adient per adaptar-se a la topografia natural del vessant.

    1983 - 2001

  • Jutjats de Sant Boi

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Jordi Framis Ferrer

    Jutjats de Sant Boi

    Un senzill esquema de tres barres amb les oficines judicials separades per patis queda desdibuixat per una pell uniforme de lamel·les verticals de formigó blanc que abraça l'edifici com un llençol. Les lamel·les, amb diferents inclinacions i distàncies, generen una imatge que permet presidir la nova plaça amb un edifici pesat, sobri i opac a la distància, i transparent des de l'interior. La disposició de les lamel·les suggereix la dels llibres en una biblioteca.

    2002 - 2006

  • Ciutat de la Justícia

    b720 Fermín Vázquez Arquitectos, David Chipperfield Architects, David Chipperfield, Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa

    Ciutat de la Justícia

    La situació prèvia de la Ciutat de la Justícia presentava els diferents departaments judicials de la ciutat de Barcelona i de L’Hospitalet de Llobregat escampats en 17 edificis, repartits entre les dues ciutats. La unificació de tots ells en una nova Ciutat de la Justícia resulta en una major eficiència, permet que els espais de treball s’adaptin a la constant transformació del cos judicial i, a la vegada, es reserva espai per a un futur creixement. La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar l’ambiciós programa –de 241.519,92 m2 de superfície construïda- en una sèrie d’edificis separats encara que interrelacionats, que es disposen sobre un espai amb voluntat de plaça pública. Els edificis es revelen com a blocs mesurats, amb façanes portants de formigó armat i acolorit. La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge. L’edifici atri es converteix en el principal espai públic del complex i té caràcter de zona de relació i circulació principal de la Ciutat Judicial. Actua com a carrer de distribució i com a filtre d’accés a les dependències judicials. Amb només quatre altures, el seu impacte volumètric és inferior. Aquest element també permet articular les entrades a la Ciutat de la Justícia i alhora dotar-les d’un espai de presentació i relació indispensable en una intervenció d’aquestes característiques. Respecte al material, les façanes són de formigó armat acolorit. Realitzat in situ, el pigment s’agrega en el dosatge i no a posteriori. Mentre que la textura llisa s’adverteix en la percepció pròxima, el color juga un paper fonamental a escala global. La diversitat de volums i el seu tractament indiferenciat es veuen complementats per la coloració que identifica cadascun dels edificis: sis colors per a vuit edificis. Els pigments són bàsicament òxids de ferro excepte el verd, que és òxid de com. Entre les seves característiques més destacables cal apuntar que són estables, indissolubles i inertes, mantenint intactes les qualitats del color amb el pas del temps.

    2004 - 2009

  • Jutjats de Balaguer

    Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis

    Jutjats de Balaguer

    Els jutjats de Balaguer se situen al nucli antic, un dels centres històrics àrabs més importants de Catalunya. Aquest es caracteritza per la seva morfologia irregular que es va adaptant a la marcada topografia de l'indret. L'estructura d'estrets carrerons i porxos permet recórrer el nucli antic per espais en ombra i contínues perspectives creuades, descobrint constantment nombroses situacions urbanes. Un dels objectius era aconseguir l'equilibri entre els requeriments i les condicions dels espais de treball i el lloc on s'implanta l'edifici. El programa i l'estructura generen el ritme mentre que les alineacions i les traces urbanes modelen i llimen el volum regular de l'edifici. L'espai intersticial que separa l'interior de l'exterior, ofereix la privacitat necessària als jutges i altres usuaris. El vestíbul i l'espai porxat d'accés configuren la façana de la plaça i enllacen el nou equipament públic amb l'estructura urbana de nucli antic de Balaguer.

    2013

  • 2019

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!