Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Aquest nucli, proper a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, s'enllaça amb la colònia Vilaseca i Torelló. Es troba en una gran recolzada del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme.

La colònia és un petit poblet obrer que s'edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.

La colònia de Borgonyà es compon de diversos elements, esdevenint una colònia d'una gran complexitat. Es tracta d'un conjunt format per complex industrial que es desenvolupa entre el curs del riu Ter i la línia de ferrocarril i per un complex residencial que es desenvolupa al nord de la línia del ferrocarril i delimitat a l'oest pel riu.

Aquest nucli, proper a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, s'enllaça amb la colònia Vilaseca i Torelló. Es troba en una gran recolzada del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme.
La colònia és un petit poblet obrer que s'edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.
La colònia de Borgonyà es compon de diversos elements, esdevenint una colònia d'una gran complexitat. Es tracta d'un conjunt format per complex industrial que es desenvolupa entre el curs del riu Ter i la línia de ferrocarril i per un complex residencial que es desenvolupa al nord de la línia del ferrocarril i delimitat a l'oest pel riu.
La Colònia Borgonyà és un exemple rellevant, representatiu i singular en el context de les colònies industrials tèxtils, construïdes a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i que tanta importància van tenir en l'estructuració social i econòmica del nostre país.
La singularitat de la Colònia Borgonyà prové del seu origen (ja que va ser fundada amb capital d'Escòcia), del seu plantejament urbanístic i arquitectònic, de la seva evolució territorial, tècnica i social des de l'any 1893 fins als anys setanta del segle XX, i també de la seva autonomia i autosuficiència respecte del nucli de Sant Vicenç de Torelló. La Colònia Borgonyà fins i tot té el seu propi cementiri a partir dels anys vint del segle passat. També s'ha de considerar una singularitat el fet d'haver seguit un procés diferenciat, pràcticament a l'inrevés, de la resta de colònies. En efecte, moltes d'aquestes neixen del trasllat fora de Barcelona d'instal·lacions fabrils nascudes en aquella ciutat, mentre que Borgonyà, nascuda al costat del Ter, es fusionà amb una fàbrica de Sant Andreu del Palomar i ambdues van créixer conjuntament a partir d'aquell moment.
El “poble” de Borgonyà té el seu origen en una antiga capella dedicada a la Mare de Déu de Borgonyà, documentada des del 1298, situada en l'espai que ocupa actualment l'església.
Es té constància documental que es van iniciar les obres el 1893 i que el 1895 es va inaugurar la colònia, que va anar creixent successivament en funció de les necessitats i requeriments industrials i socials fins al seu tancament l'any 2000.
La Colònia Borgonyà està conformada bàsicament per dos recintes, el recinte industrial i el recinte residencial, als quals cal afegir els equipaments.
Dintre del recinte industrial destaquen la gran nau de la Fàbrica núm. 1 de tipologia manxesteriana, la central energètica, les diverses fàbriques de naus i la xemeneia, així com la presa i la resclosa.
Dintre del recinte residencial destaquen els habitatges dels carrers Paisley, Escòcia i Coats, la torre del director i el xalet de l'administrador i els edificis d'habitatges posteriors, així com l'enjardinament i la resta dels espais públics.
Cal esmentar l'església, el cementiri propi, l'escola, el teatre casino, l'escola bressol, la cooperativa i l'excepcional camp de futbol.
La Colònia Borgonyà és un nucli urbà que, per les seves característiques industrials, paisatgístiques, morfològiques, urbanístiques, arquitectòniques, constructives i històriques, conserva la configuració de l'urbanisme de les colònies industrials de la segona meitat el segle XIX i primera meitat del segle XX.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.