Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Como ir

En Imágenes

Memoria

Aquest nucli, proper a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, s'enllaça amb la colònia Vilaseca i Torelló. Es troba en una gran recolzada del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme.

La colònia és un petit poblet obrer que s'edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.

La colònia de Borgonyà es compon de diversos elements, esdevenint una colònia d'una gran complexitat. Es tracta d'un conjunt format per complex industrial que es desenvolupa entre el curs del riu Ter i la línia de ferrocarril i per un complex residencial que es desenvolupa al nord de la línia del ferrocarril i delimitat a l'oest pel riu.

Aquest nucli, proper a la carretera de Barcelona a Puigcerdà, s'enllaça amb la colònia Vilaseca i Torelló. Es troba en una gran recolzada del riu Ter, a l'extrem de ponent del terme.
La colònia és un petit poblet obrer que s'edificà conjuntament amb la fàbrica i està presidit per la capella neogòtica edificada sobre un antic santuari marià dedicat a la Mare de Déu de Borgonyà del qual es tenen notícies ja al segle XIII.
La colònia de Borgonyà es compon de diversos elements, esdevenint una colònia d'una gran complexitat. Es tracta d'un conjunt format per complex industrial que es desenvolupa entre el curs del riu Ter i la línia de ferrocarril i per un complex residencial que es desenvolupa al nord de la línia del ferrocarril i delimitat a l'oest pel riu.
La Colònia Borgonyà és un exemple rellevant, representatiu i singular en el context de les colònies industrials tèxtils, construïdes a Catalunya durant la segona meitat del segle XIX i que tanta importància van tenir en l'estructuració social i econòmica del nostre país.
La singularitat de la Colònia Borgonyà prové del seu origen (ja que va ser fundada amb capital d'Escòcia), del seu plantejament urbanístic i arquitectònic, de la seva evolució territorial, tècnica i social des de l'any 1893 fins als anys setanta del segle XX, i també de la seva autonomia i autosuficiència respecte del nucli de Sant Vicenç de Torelló. La Colònia Borgonyà fins i tot té el seu propi cementiri a partir dels anys vint del segle passat. També s'ha de considerar una singularitat el fet d'haver seguit un procés diferenciat, pràcticament a l'inrevés, de la resta de colònies. En efecte, moltes d'aquestes neixen del trasllat fora de Barcelona d'instal·lacions fabrils nascudes en aquella ciutat, mentre que Borgonyà, nascuda al costat del Ter, es fusionà amb una fàbrica de Sant Andreu del Palomar i ambdues van créixer conjuntament a partir d'aquell moment.
El “poble” de Borgonyà té el seu origen en una antiga capella dedicada a la Mare de Déu de Borgonyà, documentada des del 1298, situada en l'espai que ocupa actualment l'església.
Es té constància documental que es van iniciar les obres el 1893 i que el 1895 es va inaugurar la colònia, que va anar creixent successivament en funció de les necessitats i requeriments industrials i socials fins al seu tancament l'any 2000.
La Colònia Borgonyà està conformada bàsicament per dos recintes, el recinte industrial i el recinte residencial, als quals cal afegir els equipaments.
Dintre del recinte industrial destaquen la gran nau de la Fàbrica núm. 1 de tipologia manxesteriana, la central energètica, les diverses fàbriques de naus i la xemeneia, així com la presa i la resclosa.
Dintre del recinte residencial destaquen els habitatges dels carrers Paisley, Escòcia i Coats, la torre del director i el xalet de l'administrador i els edificis d'habitatges posteriors, així com l'enjardinament i la resta dels espais públics.
Cal esmentar l'església, el cementiri propi, l'escola, el teatre casino, l'escola bressol, la cooperativa i l'excepcional camp de futbol.
La Colònia Borgonyà és un nucli urbà que, per les seves característiques industrials, paisatgístiques, morfològiques, urbanístiques, arquitectòniques, constructives i històriques, conserva la configuració de l'urbanisme de les colònies industrials de la segona meitat el segle XIX i primera meitat del segle XX.

Fuente: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.