Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Comercial Hispano-Olivetti

  • Comercial Hispano-Olivetti

  • Comercial Hispano-Olivetti

  • Comercial Hispano-Olivetti

Memòria

L’edifici afronta el repte de satisfer un programa d’oficines en un solar situat en un teixit urbà propi del segle XIX, consolidat poc després de l’enderroc de les muralles. La façana a la ronda de la Universitat, que dóna al nord, presenta un mur vidrat muntat sobre tancaments metàl·lics, que interpreta de manera inusual les ordenances municipals aplicables als cossos volats, a través d’un escalonat successiu cap a la part central. La façana posterior, orientada al sud, incorpora un para-sol per atenuar l’efecte tèrmic dels raigs solars. L’estructura queda optimitzada per mitjà d’una doble tirada central de pilars que permet mantenir diàfanes bona part de les superfícies de la planta. Una malla de 0,90 x 0,90 metres permet una distribució flexible del programa a cada planta per mitjà de mampares desmuntables. Els pilars de la planta baixa, de doble alçària i destinada a l’exposició, adopten una secció més acurada, ja que queden a la vista.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Entre 1939 y 1942 el arquitecto municipal Josep Soteras y el ingeniero italiano Italo Lauro habían construido los talleres Hispano Olivetti de Barcelona en el Poble Nou. Ya en los años 50, el empresario Adriano Olivetti lanzaría un programa internacional para dotar a la empresa de salas de exposiciones y de oficinas, y siguiendo un programa antiglobalización decidió que encargaría los proyectos a arquitectos locales reconocidos. En el caso de Barcelona le encargó el proyecto a Josep Soteras en colaboración con el equipo BBPR de Milán. Este equipo había reaccionado contra el Estilo International en 1954 construyendo la Torre Velasca, concebida a partir de referencias medievales abstractas. Esta torre se encuentra muy cerca de la Catedral de Milán. El proyecto del edificio Hispano Olivetti ha tenido en cuenta las preexistencias del Eixample de Barcelona, reproduciéndolas como referencias abstractas: las fachadas reproducen las tribunas modernistas y la cubierta reinterpreta las chimeneas de Gaudí. Este punto de vista historicista contrasta con una apuesta por la tecnología, tanto en la estructura como en la planta libre y construyendo uno de los primeros muros cortina de Barcelona.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa