Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però. El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural. L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció. Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes singulars i diverses. La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc. És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.

Autor: David Closes i Núñez

Font: Mostres d'arquitectura

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Convent de Sant Francesc

    autor desconegut

    L'antic convent de Sant Francesc fou construït per l'orde franciscana a començament del segle XVIII i inaugurat l'any 1729. D'estil barroc, el convent és format per tres ales que juntament amb l'església tanquen el recinte conventual formant un pati rectangular. L'església fou construïda al sector de tramuntana i és un edifici de grandioses proporcions, amb una nau cental i capelles laterals. L'edifici, en tot el seu conjunt es troba en un lamentable estat de conservació i degradació. L'any 1693 s'instal·laren els frares franciscans a la vila de Santpedor recollint una antiga aspiració i devoció popular car des del segle XIII Santpedor tenia una capella dedicada a Sant Francesc. Les obres del gran convent situat fora els murs de la vila fortificada, foren inaugurats l'any 1729. La comunitat franciscana l'habità fins l'any 1835 en que la desamortització feu que l'abandonessin. Anys més tard, al 1851 el convent fou habitat provisionalment per les Germanes Carmelites de la Caritat fins l'any 1893. Des d'aleshores resta abandonat. Al segle XIX l'edifici acollí durant set anys al bisbe de Palmira, Fèlix Amat. El convent es va rehabilitar com a auditori entre els anys 2006 i 2011.
  2. Auditori al Convent de Sant Francesc

    David Closes i Núñez

    Auditori al Convent de Sant Francesc

    El convent de Sant Francesc, situat a la vila de Santpedor, va ser construït a principis del segle XVIII. El 1835, data en què el convent fou saquejat, s’inicià el procés de deteriorament progressiu de l’edifici que culminà amb l’enderroc del complex l’any 2000. Només restà dempeus l’església, en un estat completament ruïnós, però. El projecte tenia per objectiu convertir l’església en un auditori i en un equipament cultural. L’actuació ha consolidat l’església sense esborrar el procés de deteriorament i d’esfondrament que havia patit l’edifici. El projecte ha permès mantenir els valors espacials interiors de l’església, amb les insòlites entrades de llum produïdes pels esfondraments parcials patits per les cobertes, tot diferenciant clarament la construcció originària dels nous elements executats. El resultat final permet llegir les ferides històriques i els valors espacials més importants de l’edifici sense renunciar a l’ús d’un llenguatge contemporani en els nous elements plantejats en la intervenció. Els nous volums necessaris per al funcionament de l’equipament (sales d’instal.lacions o accessos verticals) s’han situat a cavall de l’interior i l’exterior de l’edifici amb l’objectiu de preservar l’espai unitari de la nau de l’església. Els nous accessos s’han plantejat de manera que permeten realitzar un recorregut circular complet per l’edifici tot generant vistes singulars i diverses. La intervenció ha pretès preservar el llegat històric de l’edifici tot afegint-hi nous valors que realcen i singularitzen de forma contemporània l’església de l’antic convent de Sant Francesc. És previst que, en el futur, una darrera fase completi l’actuació ubicant l’arxiu històric del municipi a les plantes altes del costat sud de l’església.
  3. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionat
    Auditori al Convent de Sant Francesc

    David Closes i Núñez