El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La cooperativa Agrària Sant Roc es funda l'any 1919, sota el nom de Sindicat Agrícola, tot aprofitant la pujada de preus de productes del camp i les ajudes que donava la Mancomunitat.
L'arquitecte Cèsar Martinell va projectar el celler del Sindicat Agrícola de Sant Roc i la maquinària es feu segons projecte de l'enginyer Isidro Campllonch. És concebuda com a cooperativa de vi i està en funcionament fins i tot durant la Guerra Civil. Es projectà sota les premisses d'un modernisme tardà:
L'edifici té una estructura basilical, amb una gran nau de cos central més ampli i dos de laterals més petits. Hi havia vint-i-dues tines disposades en quatre fileres deixant passadissos entremig per a les obertures de dipòsits subterranis on es duia a terme la fermentació del vi. La coberta del cos central és d'encavallades de fusta i teulada a dos vessants amb teula àrab. Els cossos laterals són coberts amb bigues i teulada a una sola vessant. Al darrere, en forma de transsepte hi havia la sala d'elaboració del vi i un cos per a moll de descàrrega, sobre el qual s'aixeca el dipòsit de l'aigua.
Les parets eren de tàpia arrebossada amb morter de calç, tret d'un petit sòcol de pedra a les façanes; sobre aquest sòcol, a la façana principal, hi havia una franja de rajola de València blanca i blava; una estreta franja d'aquest mateix material ressegueix la línia de teulada, també a la façana principal. La rajola de València que rematava el sòcol integrava tres portes (ara només en queda una) d'arc rebaixat amb marquesines de maó en voladís. Damunt del novell de les portes, s'obre un seguit de set finestres verticals allargassades al cos central i dues a cada cos lateral, actualment tapiades amb maons ceràmics. Els ampits d'aquestes finestres són de ceràmica vidrada blava, i al carcanyol hi tenen un botó de ceràmica verda. Aquest mateix esquema es repeteix als frontis de la nau transversal i en les façanes laterals. A l'interior, l'estructura portant és feta de pilars de maó de secció cruciforme i arcs de diferents formats.