Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

  • Depósito del Rei Martí

Memoria

Hi ha espais que sorgeixen d’una troballa afortunada i inesperada. Una serendipitat d'eixos X I Z. Davant la sorpresa de trobar un espai imprevist, sorgeix la necessitat de donar-li un ús i una dimensió social gràcies a noves activitats. Un espai d'energia potencial que en ser descobert i passar a formar part del nostre coneixement col·lectiu es converteix en energia cinètica. Una energia cinètica que es transforma en social quan l'espai és capaç d'acollir un programa. Una troballa va ser el que va passar amb el dipòsit del Rei Martí, un antic dipòsit de retenció d'aigua situat a l'antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, obra d'Antoni Gaudí. Un dipòsit soterrat de més de 600m2 i datat a la fi del segle XIX que havia quedat oblidat sota un bosc de pins fins que fa 20 anys es va redescobrir de manera accidental. La serendipia exigeix humilitat, necessita de la capacitat d'afinar mecanismes per escoltar, per connectar espais i persones, sovint allunyats del nostre entorn conegut i fiable. Aquesta va ser la nostra primera estratègia, mantenir aquesta condició misteriosa del dipòsit i convidar a la ciutadania a reapropiar d'ell i a compartir l'emoció de la troballa inesperada. Una petita dotació pressupostària va permetre al districte de Sarrià - Sant Gervasi a Barcelona projectar una estratègia de reapropiació del dipòsit per passar la seva energia potencial a energia cinètica i preparar-lo per a una futura energia social. Un exercici de reciclatge de la ciutat que transforma un dipòsit de retenció d'aigua en un equipament cultural. Un nou espai que podrà ser tot. Per això l'espai del projecte ha de respectar el caràcter, el seu codi, la seva naturalesa, la seva materialitat, la petjada de l'aigua i la força del dipòsit original. Ha de ser un espai que entengui i reforci la seva estructura de pilars i arcs cada 3,5m i doni valor a les seves voltes ceràmiques a la catalana. No podíem permetre'ns canviar l’espai, tot el contrari, havíem de promoure la seva força i la seva condició original. L'accés al dipòsit es produeix pel carrer Bellesguard creant un nou espai públic per al barri que fa al mateix temps d'hall exterior d’entrada. Una plaça que salva el desnivell que hi ha entre el carrer i el dipòsit creant connexions i relacions visuals amb la torre Bellesguard a través de la materialitat dels grans murs de formigó que s'integren amb el bosc de pins que hi ha a sobre el dipòsit. Aquesta plaça funciona també com un activador urbà amb la inclusió d'una cafeteria que s'apropia de la plaça i fa la funció de ròtula entre l'entrada al dipòsit i el jardí públic que té a sobre. A l'interior del dipòsit els arcs i les voltes ceràmiques mantenen el seu caràcter original i l'empremta de l'aigua i la calç. Uns elements constructius que són emfatitzats amb la il·luminació per convertir-los en els únics protagonistes. Mentre, el terra i les parets perimetrals són revestits de fusta que ens connecta organolèpticament amb el bosc que hi ha a la coberta del dipòsit, i ens permeten un control acústic de l'espai. El dipòsit vol oferir a la ciutat l'oportunitat una experiència cultural diferent.

Autor: Archikubik

Autores

Sobre el Mapa