El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La primera façana, encarada al Passeig de Colom, seria la més recent de les dues. Correspondria, aproximadament, a la primera dècada del segle XX. Està formada per baixos, planta noble i quatre pisos més. Al nivell inferior hi ha cinc obertures; una central, que és la porta d'accés, i les altres, que comuniquen amb antics locals comercials. Tots els baixos tenen un parament d'imitació de carreus de diferents mides, limitat per un sòcol. La porta principal és en forma d'arc carpanell, el muntant de la qual està ornamentat amb un fris de relleus florals. Una gran clau actua com a mènsula, característica compartida per les altres portes, inserides dins d'arcs de mig punt. En la línia d'arrencada dels arcs hi ha uns relleus, també de temàtica vegetal.
Al pis principal, tots els balcons estan units mitjançant una balustrada de pedra calada que continua amb la decoració de caràcter naturalista vista fins ara. Aquesta estarà igualment present a les baranes de ferro forjat dels pisos superiors. Els balcons són sis i la seva particularitat és que als eixos superiors s'hi aprecia un entramat vegetal. A sobre, unes petites flors de pedra se situen en un espai que tradicionalment estaria ocupat per mènsules. Pel que fa al primer pis, la balustrada només apareix als dos balcons centrals, mentre que els altres estan units per unes baranes corregudes amb un delicat treball de forja que exhibeix diferents tipus de flors, fulles i tiges entrellaçades. En els pisos superiors, l'únic canvi apreciat és que les obertures es converteixen en individuals, cadascuna delimitada per la seva barana. En el darrer pis, la decoració a la pedra es perd completament i les baranes de forja són menys voladisses. Finalment, el coronament constitueix l'element distintiu de la façana, presentant un joc de semicercles amb relleus darrere els quals s'hi disposa una barana forjada. Al centre hi ha un capcer central de formes arrodonides, sota el qual s'hi disposa un vistosíssim conjunt de relleus naturalistes.
La façana està estructurada verticalment en tres cossos separats per dues pilastres amb parament d'estuc imitant carreus. El cos central coincideix amb el capcer anteriorment descrit.
A l'interior tenim un sostre enteixinat de fusta i un arc carpanell que dona la benvinguda al vestíbul. Aquest és realitzat en marbre, amb capitells i clau sobredaurades. El treball marmori també és present en el sòcol que recorre els murs, integrat per tres tipus de marbre diferents. En un extrem s'ubica la garita del porter, realitzada enterament en fusta tallada i tancada per plafons de vidre.
La segona façana, encarada cap al carrer de la Mercè, es construiria a finals del segle XIX. En comparació amb la primera, és d'una gran senzillesa i sobrietat. Consta de planta baixa, pis principal i pisos primer, segon i tercer. Les obertures dels baixos, amb forma d'arc rebaixat resseguit per motllures, estan tancades amb unes reixes de ferro, les quals estan embellides amb un treball de forja que combina flors i fulles. En correspondència amb les portes inferiors, cada pis té cinc balcons, dels quals només el de la planta principal té una barana correguda de ferro forjat; els altres són balcons individuals acompanyats de baranes, també de ferro forjat. A diferència de la façana del Passeig de Colom, aquesta no es tanca amb cap coronament cridaner, sinó que el seu és d'austeres línies horitzontals.