En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
La primera façana, encarada al Passeig de Colom, seria la més recent de les dues. Correspondria, aproximadament, a la primera dècada del segle XX. Està formada per baixos, planta noble i quatre pisos més. Al nivell inferior hi ha cinc obertures; una central, que és la porta d'accés, i les altres, que comuniquen amb antics locals comercials. Tots els baixos tenen un parament d'imitació de carreus de diferents mides, limitat per un sòcol. La porta principal és en forma d'arc carpanell, el muntant de la qual està ornamentat amb un fris de relleus florals. Una gran clau actua com a mènsula, característica compartida per les altres portes, inserides dins d'arcs de mig punt. En la línia d'arrencada dels arcs hi ha uns relleus, també de temàtica vegetal.
Al pis principal, tots els balcons estan units mitjançant una balustrada de pedra calada que continua amb la decoració de caràcter naturalista vista fins ara. Aquesta estarà igualment present a les baranes de ferro forjat dels pisos superiors. Els balcons són sis i la seva particularitat és que als eixos superiors s'hi aprecia un entramat vegetal. A sobre, unes petites flors de pedra se situen en un espai que tradicionalment estaria ocupat per mènsules. Pel que fa al primer pis, la balustrada només apareix als dos balcons centrals, mentre que els altres estan units per unes baranes corregudes amb un delicat treball de forja que exhibeix diferents tipus de flors, fulles i tiges entrellaçades. En els pisos superiors, l'únic canvi apreciat és que les obertures es converteixen en individuals, cadascuna delimitada per la seva barana. En el darrer pis, la decoració a la pedra es perd completament i les baranes de forja són menys voladisses. Finalment, el coronament constitueix l'element distintiu de la façana, presentant un joc de semicercles amb relleus darrere els quals s'hi disposa una barana forjada. Al centre hi ha un capcer central de formes arrodonides, sota el qual s'hi disposa un vistosíssim conjunt de relleus naturalistes.
La façana està estructurada verticalment en tres cossos separats per dues pilastres amb parament d'estuc imitant carreus. El cos central coincideix amb el capcer anteriorment descrit.
A l'interior tenim un sostre enteixinat de fusta i un arc carpanell que dona la benvinguda al vestíbul. Aquest és realitzat en marbre, amb capitells i clau sobredaurades. El treball marmori també és present en el sòcol que recorre els murs, integrat per tres tipus de marbre diferents. En un extrem s'ubica la garita del porter, realitzada enterament en fusta tallada i tancada per plafons de vidre.
La segona façana, encarada cap al carrer de la Mercè, es construiria a finals del segle XIX. En comparació amb la primera, és d'una gran senzillesa i sobrietat. Consta de planta baixa, pis principal i pisos primer, segon i tercer. Les obertures dels baixos, amb forma d'arc rebaixat resseguit per motllures, estan tancades amb unes reixes de ferro, les quals estan embellides amb un treball de forja que combina flors i fulles. En correspondència amb les portes inferiors, cada pis té cinc balcons, dels quals només el de la planta principal té una barana correguda de ferro forjat; els altres són balcons individuals acompanyats de baranes, també de ferro forjat. A diferència de la façana del Passeig de Colom, aquesta no es tanca amb cap coronament cridaner, sinó que el seu és d'austeres línies horitzontals.