Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici d'Habitatges SUER

  • Edifici d'Habitatges SUER

  • Edifici d'Habitatges SUER

  • Edifici d'Habitatges SUER

  • Edifici d'Habitatges SUER

  • Edifici d'Habitatges SUER

  • Edifici d'Habitatges SUER

Memòria

Els murs cecs de les mitgeres emmarquen el gran pati obert - amb l'escala, l'ascensor, les galeries i els ponts d'accés als habitatges - i es veuen amb major dignitat malgrat la seva absurda presència pel canvi brusc d'alçades en una mateixa illa que permeten les obligades normes urbanístiques.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

La densitat del programa, la complexitat de la normativa urbanística i el caràcter suburbial de l’entorn, tupit i sobrecarregat, porten als arquitectes a realitzar un volum unitari, contundent, contrastat amb el seu entorn. La coberta inclinada, amb dos pendents diferents, possibilita l’existència d’habitatges sota-coberta a partir de perforacions-terrasses; aquesta doble inclinació dona un caràcter de singularitat a la façana interior d’illa, pràcticament cega, amb una extensió del volum a més baixa alçària, degut a la normativa urbanística, però donant una idea d’assentament amable del gran volum cap a l’edificació contigua. L’ús formal de la mitjera cega com a element expresiu de l’edifici el tornarem a veure en obres posteriors de Martínez Lapeña i Torres, com en el cas de les Vivendes a Canovelles (REF). Les façanes als carrers estan perforades únicament pel mòdul quadrat de les persianes enrasades en el pla exterior de la paret, fet que dissimula l’existència de diferents tipus d’estances darrera de la quadrícula exterior, ja siguin terrasses o safreigs com cuines o dormitoris. Les façanes es projectaren, doncs, com a superfícies tancades en si mateixes que no admeten les intervencions espontànies dels usuaris al llarg del temps. El racionalisme en el disseny i els recursos utilitzats contrasta amb tota aquella arquitectura existent en l’execució de l’edifici. Tot el contrari succeeix amb els espais generats en l’interior de l’edifici. En entrar per l’únic accés, un es troba amb tot un món diferent on el què es fa expressiu són els propis elements arquitectònics: les escales, el volum de l’ascensor, els pilars, les passeres-pont i jardineres. Elements que s’incorporen al llenguatge i la composició de l’edifici, proposant a l’usuari una comprensió elemental de la complexitat dels espais, del ‘paisatge arquitectònic’ generat.

Autor: Martínez Lapeña-Torres Arquitectos

Autors

Sobre el mapa