Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

  • Edifici d'Oficines Vidal Folch

Memòria

Cap als anys 60, en ple vendaval de l’Escola Barcelona i de l’arquitectura italiana revisionista amb el dit-moviment-modern, en Francesc Mitjans està considerat un ‘bon arquitecte comercial’. Amb el pas del temps, la seva arquitectura es va percebent com a més refinada, basada amb un acurat coneixement de la modernitat ortodoxa i de l’organicisme nòrdic, entre d’altres. Mitjans crea una arquitectura per a una nova classe benestant, que transcendeix les modes i tendències de l’època i que es basa en un nou model d’edificació difós extensament per les zones altes de Barcelona, donant una coherència urbana molt remarcable. En aquesta arquitectura, les façanes en són exemplars i representen un reflex d’unes plantes molt ben organitzades i composades amb especial atenció en el disseny dels seus detalls, d’alta qualitat constructiva. L’Edifici d’Oficines Vidal Folch, amb façana a la Via Augusta i als carrers Madrazo i Saragossa de Barcelona, subscriu tota aquesta manera de fer una bona construcció basada en un disseny racional de les façanes i que ajuda a què l’edifici es conservi en perfecte estat, sense haver sofert rehabilitacions singulars. Les seves façanes així com la volumetria global denoten, al meu entendre, una influència directa dels edificis d’oficines i d’habitatges d’Alvar Aalto a Helsinki: el precís tractament de les obertures, recercades per marcs i baranes-llevapors de fusta; les franges horitzontals de marbre; el remat superior amb una pèrgola que exerceix de filtre amb el cel... Es tracta d’un edifici que només necessita cura amb el seu manteniment, sense res més que la seva atemporalitat epidèrmica i versatilitat interior.

Autor: Gabriel Mora i Gramunt

Autors

Sobre el mapa