Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Situat al pas de la Via Augusta per Tarragona, l’Edifici Renault d’Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné és una de les dues construccions de l’empresa automobilística tenia a Tarragona juntament amb el garatge, taller i aparador projectat per Josep Maria Monravà situat al costat i construït 8 anys abans. En quant a l’Edifici Renault, racionalista, consta de cinc plantes de les quals les tres superiors estan dedicades a l’ús residencial, mentre que la planta baixa i l’entresòl eren destinades a les oficines de Renault (actualment ocupades per un local comercial). L’exterior és d’obra vista, amb una façana lleugera amb persianes abatibles que cobreix els balcons i compleix la funció de mur-cortina.

Autor: Pol Masip

El Edificio Renault es uno de los mejores ejemplos de arquitectura moderna de Tarragona y está situado justo a la entrada de la Via Augusta, que es la antigua carretera de acceso en coche desde Barcelona. Junto a este edificio, se sitúa un concesionario, taller y garaje, obra de José María Monravà, también incluido en el registro DOCOMOMO. El edificio es de cinco plantas, la planta baja y el entresuelo están ocupadas por las oficinas de la Renault, mientras que las tres superiores contienen viviendas. El cerramiento es de ladrillo visto y destaca la solución de las terrazas corridas de las viviendas en la fachada sureste, que reciben la iluminación directa y dan a la carretera. Estas terrazas están protegidas por una segunda piel o doble fachada que tamiza la luz y unifica las oberturas.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa