Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

  • Oficines i Tallers d'El Noticiero Universal

Memòria

El programa d’ampliació de la seu d’El Noticiero Universal havia de remuntar en primera instància un cos més baix, situat al mateix solar que l’edifici actual. En la solució final de la part ampliada, que ocupa tot un cos edificat entre mitgeres amb la seva pròpia façana, Sostres pren com a referència les primeres cases construïdes a l’Eixample, amb les façanes molt planes i un ordre d’obertures que formen continuïtats horitzontals. La façana d’El Noticiero Universal és un pla totalment llis en què l’ordre vertical de les obertures segueix les alineacions de l’edifici veí per la part nord, que també forma part de les dependències del diari. En aquesta façana, Sostres combina les solucions del purisme amb una reflexió molt rigorosa sobre els trets més essencials de l’arquitectura de l’Eixample, tot remetent-se als seus orígens i vinculant l’esperit urbanístic de Cerdà a les noves llibertats d’ordenació que oferia l’arquitectura moderna.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Edificio entre medianeras que sustituye a un edificio anterior de líneas historicistas y que se ha utilizado como ejemplo a seguir en los proyectos de intervención del Eixample de Barcelona. Aquí se combina algunos criterios compositivos que pertenecen a las fachadas del Eixample con la ortodoxia del Movimiento Moderno. Este edificio plantea una situación radical en la concepción de los espacios interiores y se puede definir como un contenedor, con una fachada absolutamente plana y unas plantas totalmente diáfanas donde las distribuciones se puedan modificar en su totalidad a las necesidades. Esto es posible gracias a que se trata de una ampliación del edificio vecino y no es necesario construir ningún otro núcleo de comunicación vertical. La fachada consiste en un muro aplacado de piedra de color blanco cuyos huecos mantienen la misma proporción vertical que las balconeras tradicionales que lo rodean. La gran cantidad de ventanas permite una gran iluminación en el interior sin tener que recurrir al uso de ventanas apaisadas ni muros cortina. En esta fachada se refleja la altura de las plantas que va disminuyendo progresivamente porque tienen que adaptarse las alturas del edificio existente.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa