Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
L’edifici té voluntat d’exemplificar, amb la seva construcció, una arquitectura sostenible, bioclimàtica, que fuig dels excessos de consum comesos al passat, i optimitza les instal·lacions fent que siguin més eficients i destinant-les principalment a l’eficiència energètica.
Queda emplaçat a una illa de l’Eixample, al Poblenou, obviant-ne el xamfrà, que es deixa enjardinat. Té la forma d’un cub gairebé perfecte.
L'estructura és perpendicular al carrer i totalment perimetral a l’edifici: dues pantalles metàl·liques gegantines, que es dobleguen sobre si mateixes en una poderosa jàssera que suporta tot l’edifici des de la coberta, formen les cares nord-est i sud-oest d'aquest. El conjunt forma un pòrtic en forma de C que només toca en aquests dos llocs el terra. Tots els forjats queden penjats d’aquest artifici. Sobre una planta baixa d’alçada considerable, l’edifici presenta vuit plantes tipus d’oficines vinculades al districte 22; (vivers d’empreses, parts públiques, etcètera) totalment diàfanes. La planta baixa, que té tot l’edifici penjat sobre seu, forma una plaça oberta sense ni un sol pilar, molt espectacular.
Les façanes estan totalment envidrades i contrasten amb l’estructura, pintada de color verd festuc. La façana est, la principal, que conté l’accés, enfrontada amb Can Framis, està totalment envidrada i permet apreciar com tot l’edifici està penjat de la jàssera superior. La façana sud-oest està protegida per un compost plàstic inflat amb nitrogen, una pell activa que respon a les condicions climàtiques de l’entorn i augmenta o redueix l’aïllament tèrmic de manera automàtica. Aquesta pell forma la imatge més coneguda de l’edifici, que ha estat batejat pel seus autors com “la Pedrera digital”.
Els interiors presenten una continuïtat i una espacialitat sorprenents, producte d’un disseny acurat dels paviments continus, dels cels rasos, de les serralleries, subtils i lleugeres. A les plantes superiors, l’edifici forma un atri que dóna ventilació encreuada a les oficines i crea un paisatge interior molt interessant.
La Revolució Industrial ja va passar, ara ens trobem en plena Revolució Digital. Avui, en l'era de la informació, l'arquitectura és una plataforma de tecnologia que consisteix en un sistema informàtic de connexions i nous materials.
Aquest projecte va ser encarregat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona CZFB i el 22@ de Barcelona en haver guanyat el projecte per concurs públic.
El volum edificat forma un cub de 44m x 44m x 37.82m d'alçada i la superfície del solar és de 3.572,45 m2 i els soterranis ocupen la totalitat de la parcel·la, mentre sobre rasant l'ocupació és del 54,20%. La planta baixa està al mateix nivell que el carrer.
En total, el Media-TIC té 16.000 m2 construïts sobre rasant, més dues plantes sota rasant (7.100 m2) amb capacitat per a 200 places d'aparcament.
A diferència de la majoria dels edificis, que consumeixen enormes quantitats d'energia, el Media-TIC ha estat concebut per ser un gran generador per optimitzar el seu ús.
SIMULACIÓ ENERGÈTICA: Gràcies a la simulació energètica de l'edifici s'han ajustat les demandes de calor i fred, reduint al mínim el dimensionat de les instal·lacions.
ENVOLUPANT EDIFICI: Les façanes, formades per coixins inflables de ETFE, derivat d'un polímer, orientades a sud, funcionen com un filtre solar variable, és a dir, obrint-se a l'hivern per aprofitar l'energia solar, i tancant-se a l'estiu per protegir-se. En una d'aquestes façanes introduïm dins dels coixins una boira basada en Nitrogen, que augmentant les seves partícules aconseguim una major opacitat, protegint així als usuaris.
MONITORITZACIÓ: Tant la façana com les oficines han estat dotades de múltiples sensors de temperatura, humitat o pressió que recullen la informació exterior per adaptar les condicions interiors.
L'estructura del Media-TIC va ser premiada el 2009 amb el diploma European Award for Steel Structures, que concedeix la ECCS europea per la seva bellesa i eficiència com a edifici d'acer.
L'edifici també va obtenir menció honorífica dels Premis de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2009 a la modadlidat de projectes de Recerca, Desenvolupament i Innovació encaminades a la sostenibilitat en l'edificació.
El projecte construït del MediaTic té Qualificació Energètica A.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Edifici Media-TIC
L’edifici té voluntat d’exemplificar, amb la seva construcció, una arquitectura sostenible, bioclimàtica, que fuig dels excessos de consum comesos al passat, i optimitza les instal·lacions fent que siguin més eficients i destinant-les principalment a l’eficiència energètica. Queda emplaçat a una illa de l’Eixample, al Poblenou, obviant-ne el xamfrà, que es deixa enjardinat. Té la forma d’un cub gairebé perfecte. L'estructura és perpendicular al carrer i totalment perimetral a l’edifici: dues pantalles metàl·liques gegantines, que es dobleguen sobre si mateixes en una poderosa jàssera que suporta tot l’edifici des de la coberta, formen les cares nord-est i sud-oest d'aquest. El conjunt forma un pòrtic en forma de C que només toca en aquests dos llocs el terra. Tots els forjats queden penjats d’aquest artifici. Sobre una planta baixa d’alçada considerable, l’edifici presenta vuit plantes tipus d’oficines vinculades al districte 22; (vivers d’empreses, parts públiques, etcètera) totalment diàfanes. La planta baixa, que té tot l’edifici penjat sobre seu, forma una plaça oberta sense ni un sol pilar, molt espectacular. Les façanes estan totalment envidrades i contrasten amb l’estructura, pintada de color verd festuc. La façana est, la principal, que conté l’accés, enfrontada amb Can Framis, està totalment envidrada i permet apreciar com tot l’edifici està penjat de la jàssera superior. La façana sud-oest està protegida per un compost plàstic inflat amb nitrogen, una pell activa que respon a les condicions climàtiques de l’entorn i augmenta o redueix l’aïllament tèrmic de manera automàtica. Aquesta pell forma la imatge més coneguda de l’edifici, que ha estat batejat pel seus autors com “la Pedrera digital”. Els interiors presenten una continuïtat i una espacialitat sorprenents, producte d’un disseny acurat dels paviments continus, dels cels rasos, de les serralleries, subtils i lleugeres. A les plantes superiors, l’edifici forma un atri que dóna ventilació encreuada a les oficines i crea un paisatge interior molt interessant. -
EU Mies Award
NominatEdifici Media-TIC