Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L’edifici és la primera peça d’una seqüència que acaba a la torre Agbar. En aquest context gira la seva testera i es col·loca de cara a la Diagonal de manera que converteix el factor casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb la gran avinguda. En les quatre primeres plantes l’edifici es perfora per permetre al carrer Bolívia arribar fins al final i focalitzar la perspectiva urbana. En les plantes superiors busca en diagonal l’aresta superior de la torre per generar una interacció entre les dues alineacions que produeix un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i, amb la seva façana transparent, produeix un nou espai públic, una plaça triangular.
La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús gràcies a unes plantes diàfanes que es deriven de la inexistència de pilars o estructures intermèdies. Una única i repetida finestra, desenvolupada en continuïtat a totes les façanes, ofereix una bona il·luminació i vistes, així com una gran versatilitat de distribució interior. La producció i docència audiovisual en el cos baix i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica.
L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici perquè s’aconsegueix la coincidència entre l’estructura portant i la façana. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses posttesades permet grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. La retícula de pilars i les lloses permeten considerar el conjunt pilar–forjat com si es tractés de grans bigues vierendel.

Autor: Jaume Prat Ortells

Font: APP BCN Arquitectura

L’edifici és una primera peça d’una seqüència que finalitza a la Torre Agbar que gira el cap i es col·loca frontalment a l'Av.Diagonal. L’edifici es perfora a les quatre primeres plantes per donar un final al carrer Bolívia i focalitzar la perspectiva urbana. La torre amb el desplaçament en voladís, construeix una aresta que l’atorga tensió i caràcter. A les plantes superiors, l’edifici busca en diagonal l’aresta superior de la torre, atorgant amb la seva geometria un final escultòric.
L’estructura es converteix en la forma final de l’edifici al coincidir l’estructura de sustentació y la façana. La producció i la docència audiovisual situades al cos baix i la gestió empresarial situada a la torre, constitueixen una unitat programàtica. Al carrer lateral, el cos baix que s’alinea amb l’antiga fàbrica, es tanca amb panells metàl·lics amb diferents graus de perforació i amb una acabat en tons mes daurats, que contrasten amb la contundència formal de la verticalitat de la torre.

Font: Mostres d'arquitectura

Edifici d'Oficines Mediapro
LA CIUTAT (Relació amb l’entorn)
L’edifici és una primera peça d’una seqüència que finalitza a la Torre Agbar.

L’edifici gira la seva façana davantera i es col·loca frontalment cap a la Diagonal i converteix una eventual auto rotació en una façana respectable alineada amb la gran avinguda.

L’edifici es perfora en les seves quatre primeres plantes per donar final al carrer Bolívia i focalitzar la perspectiva urbana.

La torre amb el seu primer desplaçament en volada construeix una aresta que li atorga tensió i caràcter.

A un nivell inferior i coincidint amb el sòcol de l’edifici contigu, la torre desvia la seva alineació, genera un nou pla, construeix façana frontal amb l’Avinguda Diagonal i permet obrir les visuals de l’edifici limítrof.

A les seves plantes superiors l’edifici busca en diagonal l’aresta superior de la torre i atorga, amb la seva geometria, un final escultòric i la interacció de les dues alineacions genera un joc dinàmic d’ombres.

El cos baix o sòcol penetra sota la torre i amb la seva façana transparent genera un nou espai públic, una plaça triangular. En torn d’aquesta l’edifici es converteix en una escultura respectuosa i curosa a les sol·licitacions urbanes.

L’EDIFICI I LA SEVA FUNCIONALITAT
La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús, gràcies a la inexistència de pilars o estructures intermèdies que permeten unes plantes diàfanes.

Una única i repetida finestra desenvolupada en continuïtat en totes les façanes ofereix una bona il·luminació i vistes des de qualsevol punt de la torre i una gran versatilitat de distribució interior.

Els vidres a l’interior de la retícula eviten l’enlluernament i queden protegits de la insolació directa, del aigua i la brutícia.

La diferent configuració de les diferents plantes permet una certa especialització funcional dels programes.

La producció i docència audiovisual en el cos de la base i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica.

L’ESTRUCTURA
L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici en aconseguir la coincidència entre l’estructura sostenidora i la façana.

Només des de fa una mica més d’una dècada ha estat possible el seu càlcul per elements finits. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses pretesades permet la creació de grans llums a més de donar rigidesa al conjunt.

Les zones amb menys càrrega de la façana col·laboren solidàriament a suportar els majors esforços de les parts de la retícula amb més tensió: “democràcia estructural”.

Un mateix element, un pilar de 0,70 cm x 0,30 cm, varia la seva secció d’acer interior segons l’estat de càrregues al mateix temps que el seu farciment de formigó li atorga una major inèrcia enfront el foc. La major altura d’aquests pilars en les plantes baixes i en la última destinada a instal·lacions atorga a l’edifici una configuració clàssica.

La retícula de pilars i lloses permeten considerar al conjunt pilar-forjat com si fossin unes gran bigues vierendeel.

MATERIALITAT
L’estructura pintada en un color bronze acerat al igual que les fines tanques metàl·lics de les finestres, que tanquen els buits de l’estructura, matisa les diferents llums adquirint així la torre un aspecte sensitiu i potent.

El parament frontal del sòcol amb un desplegament de grans vidres conforma una façana urbana i deixa entreveure, gràcies a la seva transparència, la vida de l’edifici i les circulacions del públic.

Al carrer lateral, en el cos de la base que s’alinea amb l’antiga fàbrica, es tanca amb plafons metàl·lics amb diferents graus de perforació, que amb un acabat de tons més daurats, ofereix a la ciutat un caràcter amable amb el tractament horitzontal de les seves pells que contrasten amb la contundència formal de l’estructura vertical de la torre.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Edifici Mediapro

    Office of Architecture in Barcelona (OAB), Patrick Genard & Asociados, Carlos Ferrater i Lambarri, Patrick Genard, Xavier Martí Galí

    Edifici Mediapro

    L’edifici és la primera peça d’una seqüència que acaba a la torre Agbar. En aquest context gira la seva testera i es col·loca de cara a la Diagonal de manera que converteix el factor casual de l’escorç en una façana respectuosa alineada amb la gran avinguda. En les quatre primeres plantes l’edifici es perfora per permetre al carrer Bolívia arribar fins al final i focalitzar la perspectiva urbana. En les plantes superiors busca en diagonal l’aresta superior de la torre per generar una interacció entre les dues alineacions que produeix un joc dinàmic d’ombres. El cos baix o sòcol penetra sota la torre i, amb la seva façana transparent, produeix un nou espai públic, una plaça triangular. La torre d’oficines ofereix una gran flexibilitat d’ús gràcies a unes plantes diàfanes que es deriven de la inexistència de pilars o estructures intermèdies. Una única i repetida finestra, desenvolupada en continuïtat a totes les façanes, ofereix una bona il·luminació i vistes, així com una gran versatilitat de distribució interior. La producció i docència audiovisual en el cos baix i la gestió empresarial a la torre constitueixen una unitat programàtica. L’esquelet estructural es converteix en la forma final de l’edifici perquè s’aconsegueix la coincidència entre l’estructura portant i la façana. La fusió d’una membrana o diafragma estructural amb les lloses posttesades permet grans llums a més de donar rigidesa al conjunt. La retícula de pilars i les lloses permeten considerar el conjunt pilar–forjat com si es tractés de grans bigues vierendel.
  2. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis d'Ús No Residencial de Promoció Privada

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.