Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Francesc de Paula Morera és el representant principal de l’arquitectura modernista a la ciutat de Lleida, si bé els seus edificis reflecteixen més aviat una preocupació per manipular amb gran llibertat els ordres clàssics i queden lluny de l’exuberància del modernisme vinculat a la llum i al paisatge mediterrani. També és autor de la casa Magí Llorens (carrer de Cavallers, 1) i de la casa Melcior (plaça de Sant Francesc, 2). Originalment l’hotel Pal·las fou concebut com a edifici d’habitatges (la casa Aunós), i més tard es convertí en hotel. Té una doble façana a l’avinguda Blondel, davant del Segre, i a la plaça de la Paeria, tractada com una façana posterior. La façana al Segre es caracteritza per la voluntat d’alleugerir els elements estructurals per mitjà d’una tribuna construïda amb un ordre de fins pilars doblats o triplicats. El pla de façana pròpiament dit només queda restituït als dos extrems laterals, i queda anul·lat per un ordre vertical de grans obertures amb persianes. La planta baixa recupera el caràcter massís de la fàbrica, emfasitzant la secció dels suports i adoptant una composició independent de la gran tribuna, que corona per ella mateixa l’edifici mitjançant una reducció de l’amplada i deixa dos grans obertures de gran lleugeresa com a coronament del conjunt.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Edifici Pal·las
Francesc de Paula Morera i Gatell
Francesc de Paula Morera és el representant principal de l’arquitectura modernista a la ciutat de Lleida, si bé els seus edificis reflecteixen més aviat una preocupació per manipular amb gran llibertat els ordres clàssics i queden lluny de l’exuberància del modernisme vinculat a la llum i al paisatge mediterrani. També és autor de la casa Magí Llorens (carrer de Cavallers, 1) i de la casa Melcior (plaça de Sant Francesc, 2). Originalment l’hotel Pal·las fou concebut com a edifici d’habitatges (la casa Aunós), i més tard es convertí en hotel. Té una doble façana a l’avinguda Blondel, davant del Segre, i a la plaça de la Paeria, tractada com una façana posterior. La façana al Segre es caracteritza per la voluntat d’alleugerir els elements estructurals per mitjà d’una tribuna construïda amb un ordre de fins pilars doblats o triplicats. El pla de façana pròpiament dit només queda restituït als dos extrems laterals, i queda anul·lat per un ordre vertical de grans obertures amb persianes. La planta baixa recupera el caràcter massís de la fàbrica, emfasitzant la secció dels suports i adoptant una composició independent de la gran tribuna, que corona per ella mateixa l’edifici mitjançant una reducció de l’amplada i deixa dos grans obertures de gran lleugeresa com a coronament del conjunt. -
Restauració de la Façana Modernista de l'Edifici Pal·las
BR29 Arquitectes, Josep Maria Burgués Solanes, Lluís Domènech i Girbau, Xavier F. Rodríguez Padilla
