Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

  • El Castell de Kafka

Memòria

El plantejament del projecte té l’origen en la influència que el grup Archigram va exercir als anys seixanta sobre alguns membres del Taller d’Arquitectura. Es tractava de separar clarament l’ordre de les circulacions de l’ordre dels habitatges, i de concebre uns cubs en creixement vertical que es poguessin connectar a la xarxa de circulacions sense servituds estructurals pròpies. Les caixes d’escala són fetes amb murs de càrrega de maó, que es prolonguen fins a sostenir la meitat de cada unitat, mentre que l’altra meitat es recolza en un pilar metàl·lic situat en una cantonada. Cada cub conté un ambient —estar-menjar o bé bany-dormir— separat per una diferència de nivell. La llei de creixement vertical segueix les pautes d’una equació matemàtica. Es tractava d’adaptar l’arquitectura a unes formes de lleure poc convencionals, lligades a una concepció dramàtica de l’existència molt pròpia d’aquella dècada.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La relació amb algunes idees del moviment Archigram per part dels primers membres del Taller de Arquitectura, així com una fascinació per la forma del cub i el joc de possibles combinacions que aquest permetia, va propiciar la construcció d'una sèrie de projectes basats al voltant de una metodologia pròpia de desenvolupament espaial d'aquesta combinatòria. El bloc d'apartaments situat a prop de Sitges anomenat El Castell (El Castell, en honor de Kafka) és un dels primers exemples d'aquesta experiència de desenvolupament vertical. Sense plans, només amb l'equació del creixement vertical en ment, es van construir els cubs que giren al voltant de diverses caixes d'escales. Cada cub conté un ambient (estar-menjar o bany-dormir), separats per un canvi de nivell. Un costat de cada cub connecta amb la torre central d'escales.

Autor: RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

Autors

Sobre el mapa